Journal of Catalan Studies/Revista Internacional de Catalanisme

[Index / ndex]

VISI DE CATALUNYA DES D'ANGLATERRA DURANT LA GUERRA D'ESPANYA 1936-1939

Gregori Mir,
Fundaci Congrs de Cultura Catalana



Voldria no decebre si de bon comenament anuncio que aquest article s un primer resum o una primera aproximaci a una recerca "in progress". No obstant aix, penso que els fonaments ja sn ben slids. Com s natural, podr o haur de canviar determinats perfils, elements auxiliars, establir ms relacions entre els actors i entre ells mateixos i els fets, o acolorir perspectives potser encara amb poca llum. Tamb haur d'identificar persones que fins ara no he pogut localitzar en les enciclopdies que uso, per que durant aquells anys tingueren el bon o mal costum d'escriure i m'ha semblat que els seus textos s'havien de tenir en compte.

I encara haur de fer una altra consideraci preliminar. Aquest treball no canviar, difcilment podria fer-ho, la interpretaci dels fets histrics establerts pels historiadors. Alguns d'ells, de gran prestigi, sn anglesos: E. H. Carr, H. Thomas, P. Preston, R. Fraser i d'altres, que ara per falta de temps no puc esmentar, han fet aportacions essencials per a la comprensi de la guerra d'Espanya, per, que jo spiga, fins ara ning no s'ha aventurat a repensar o a veure aquells fets a partir d'uns altres ulls i miralls. s a dir, amb els ulls dels creadors de l'opini britnica i amb el seu propi mirall, la societat britnica. Veure i comprendre aquells anys en un o ms miralls que no siguin els nostres propis, els locals i quotidians que poden distorsionar o no, permet veure amb ms claredat i profunditat la realitat. I penso que s possible fer aix, perqu la guerra civil a Gran Bretanya es va viure intensament. De diverses maneres, dins el camp de les idees i de les creences, aquella guerra va ser viscuda i debatuda per amplis sectors de la societat britnica.

En relaci amb el ttol d'aquest treball, haig de dir que segurament pot semblar ambigu per tot all que pot abastar. El meu inters pel tema ve de lluny. Vaig tenir l'ocasi i la sort de conixer Joan Mascar, que, com s sabut, era de Mallorca. Amb motiu de la guerra civil, va exiliar-se a Anglaterra. No tenia cap motiu per a fer-ho, ja que era un demcrata catalanista i pacfic, sense adscripcions partidistes de cap casta. Va sser professor d'angls a la Universitat de Barcelona i, per a una minoria d'alumnes, de snscrit, matries que uns anys abans havia estudiat a la Universitat de Cambridge. Posat en la tessitura d'haver d'elegir entre la llibertat i la servitud, va optar per la primera. Es va installar a Comberton, poblet vora Cambridge, i en la seva universitat, sense vinculacions laborals permanents, va ensenyar angls i literatura anglesa als anglesos. La seva vida, per, va sser la d'un solitari, amb molt poques relacions amb les persones o les institucions britniques que intentaven mantenir viva la memria de la cultura i la llengua dels Pasos Catalans.

Tanmateix, obtingu una certa fama arran de publicar les seves versions angleses dels grans textos de l'ndia clssica, el Bhagavad Gita (1962), els Hupanishads (1965) i el Dhammapada (1973). Aquestes versions tingueren molta acceptaci i encara la tenen, per jo no estic gens autoritzat per parlar-ne. Va morir l'any 1987 a Comberton i, per raons d'ordre privat, la seva vdua m'autoritz a examinar el seu arxiu i biblioteca familiar i de buscar-li un dest. Finalment, es va decidir que la biblioteca i la part de l'arxiu referit a la seva famlia mallorquina, aix com la correspondncia en catal i castell, rests a Mallorca. L'altra part, la de la famlia anglesa i la correspondncia amb persones de l'ndia i de Gran Bretanya, han estat dipositada a la Universitat d'Oxford, en el Harris Manchester College.

Fa dos anys que vaig publicar gaireb tota la seva correspondncia en catal i castell. El treball previ m'oblig a estudiar l'poca de Joan Mascar i molt especialment la de la guerra civil, tema que, d'altra banda, jo ja havia treballat en altres ocasions, per no des de la perspectiva de la recerca actual. Amb ell n'havia parlat sovint de la guerra, encara que era una qesti que no li agradava recordar. Un dia li vaig demanar si no seria interessant fer un estudi sobre com es va veure aquella tragdia, i d'una manera especial els esdeveniments de Catalunya, des d'Anglaterra. Ell va contestar-me, ms o menys, que podria ser un treball molt interessant "perqu Catalunya no volgu aquella guerra: la hi imposaren des de fora gent no catalana i als anglesos va costar-los molt entendre aix, si s que finalment ho entengueren."

Fa ms de vint anys que vaig tenir aquella conversa, que si ara recordo s perqu el ttol d'aquesta conferncia n's una conseqncia. Tamb havem parlat, i em va proporcionar molta informaci, sobre els hispanistes i catalanfils de llavors. D'una manera especial es va estendre amb E. Allison Peers, a qui havia conegut personalment, encara que no li tenia gaires simpaties, especialment en tot all que es referia a la guerra civil, ja que Joan Mascar es va mantenir fidel a la Repblica i Peers, segons es deia, va fer un doble joc. Per d'aix en parlar ms endavant. Quan l'any 1996 vaig comenar a ordenar l'arxiu i la biblioteca de Mascar aparegueren articles de peridics o de revistes de fora sobre la guerra. Press-cuttings que no sempre eren complets; s a dir, que els mancava alguna identificaci de data, autor o font, per aix i tot vaig fer-ne fitxes. Quan vaig ordenar-les per preparar l'edici de la seva correspondncia vaig adonar-me que podien ser molt tils per a un treball com el que ara estic fent. Vaig recordar la seva afirmaci que l'hispanista-catalanfil ms important en relaci amb la guerra havia estat E.A. Peers, ja fos pels llibres que va publicar durant la contesa o per la seva direcci del Bulletin of Spanish Studies.

Per aquesta ra, vaig creure convenient conixer l'arxiu d'E. A. Peers. Aprofitant llargs caps de setmana o dies de vacances, aquests ltims anys he anat a Liverpool i a Leeds, on noms he pogut consultar una petita part dels seus arxius, el contingut dels quals en bona part tamb sn press-cuttings. D'aquesta manera, entre els arxius de Joan Mascar i els d'Allison Peers, vaig poder fitxar un centenar d'articles apareguts a diaris, setmanaris, publicacions mensuals i trimestrals durant la guerra civil, referits directament o indirectament a Catalunya i a Barcelona, publicats en una quarantena de publicacions angleses, les ms importants d'aquells moments, ja que representaven opinions pbliques consolidades i influents. Tamb n'hi havia sobre les Balears o el Pas Valeci. A ms d'aquests articles, jo n'he "descobert", si s pot dir aix, un altre centenar referits a la mateixa qesti i que provenen de recerques personals a biblioteques molt diverses i de la lectura d'obres de tota casta publicades a Anglaterra durant els anys de la guerra. No cal dir que gaireb tots aquests documents sn desconeguts fins ara.

Aquest treball, per tant, segurament s'hauria d'haver titulat "Catalunya vista des dels ms importants mitjans de comunicaci anglesos durant la Guerra Civil d'Espanya" ja que no abasta altres fonts ja que fa poc que he comenat a investigar: em refereixo, s clar, als arxius del govern britnic, dels partits poltics i de les organitzacions sindicals. bviament, tampoc no puc tenir en compte l'obra i l'acci d'alguns illustres catalans, exiliats o no a Anglaterra, com Joan Gili, Josep M. Batista i Roca, Joan Mascar, Josep Trueta o Carles Pi i Sunyer, que per ells mateixos ja es mereixen una o ms obres com la que jo estic intentant portar a terme.

Crec que havia de fer aquesta explicaci prvia i encara n'haur d'afegir una altra, encara que hagi de ser breu. Em refereixo als hispanistes britnics, ja que s a travs d'ells que es va produir a Anglaterra el coneixement i la transmissi de la imatge de Catalunya, o fins i tot dels Pasos Catalans, com a societat nacional diferenciada. Com s sabut, aquests hispanistes i catalanfils aparegueren pels voltants de la dcada dels vint del segle passat quan comenaren a crear-se ctedres de llengua i literatura castellana. El 1916 es va crear la ctedra Cervantes al King's College de la Universitat de Londres, inaugurada per J. Fitzmaurice-Kelly i de la qual tamb en va formar part, ms tard, E.M. Wilson. Desprs trobem E. A. Peers a la Universitat de Liverpool; William J. Entwistle, a la de Oxford; John B. Trend, a la de Cambridge; William G. Atkinson a la de Glasgow y Gonzalez Llubera a la de Belfast. Tamb cal citar l'historiador H. J. Chaytor, de la Universitat de Cambridge, que va publicar una obra important sobre la histria de Catalunya.

Desconec si hi ha ms hispanistes o catalanfils - alguns d'ells "iberistes" ja que tamb eren especialistes o coneixedors de la llengua i cultura portuguesa - de la mateixa importncia que els esmentats. Tampoc no s si hi ha cap estudi sobre Salvador de Madariaga i les seves relacions amb els hispanistes britnics. Crec que, en aquest context, seria una injustcia no recordar-lo. L'any 1928 va ocupar la ctedra de literatura espanyola a la Universitat d'Oxford. El mateix any, en angls, havia publicat el llibre Englishmen, Frenchmen, Spaniards, sembla que amb un notable xit editorial. L'any segent, tamb en angls, Spain, llibre fet sense perspectiva especfica d'historiador, - noms era un "assaig d'histria contempornia"-, per que durant uns anys va ser un referent inevitable per a molts sectors dirigents britnics i tamb per a quasi tots els hispanistes que abans he esmentat. Suposo que no cal recordar que Madariaga no solia estar d'acord amb els nacionalistes catalans.

Abans de l'aparici d'aquells hispanistes, he de recordar obres com la de R. Thuirlmere, Letters from Catalonia (1905) o la de H. Ellis, The Soul of Spain (1908), en les quals Catalunya es tractada d'una manera distinta - tenen en compte la seva historia, cultura i llengua - de com ho era usualment en els llibres de viatges que solien descriure-la com una provncia amb ms o menys personalitat, un county al cap i a la fi, potser d'una manera similar a com era o s vista la Pennsula de Cornualles. I el mateix passava amb els estudis histrics: Catalunya havia format part de la Corona d'Arag, aquesta s'havia unit a la de Castella per formar Espanya. Catalunya era un fet del passat. Catalunya, com entitat nacional, no existia.

Des d'uns altres mbits que no fossin els literaris, lingstics o historiogrfics, podria citar estudis publicats prioritriament a revistes especialitzades sobre aspectes de la cultura catalana, en especial aquells que fan referncia a les tradicions artstiques, musicals o arquitectniques, que ara no interessa relacionar. S que cal esmentar el llibre Dancing Catalans, publicat el 1928, de l'escriptor i periodista John Langdon-Davies, que anys desprs editaria a Anglaterra una de les primeres obres sobre la guerra civil, Behind Spanish Barricades, de la qual parlar ms endavant.

Com he dit, d'entre tots hispanistes en relaci amb el contingut d'aquest article el que ms sobresurt s Allison Peers, encara que altres personatges esmentats tamb publicaren articles sobre i durant la guerra. I sobresurt, en primer lloc, per la seva bibliografia referida a aspectes de la cultura i la histria dels Pasos Catalans; i, tamb per la que va escriure ms especficament amb motiu de la guerra. Per, en la seva obra hi ha un aspecte sobre el qual fins ara ning no s'ha fixat. Em refereixo a la seva "militncia activa" a favor del catalanisme. Fins all on han arribat les meves investigacions, ell s el primer en plantejar a Anglaterra la qesti catalana en termes de nacionalisme.

En efecte, l'any 1926, en el Liverpool Daily Post, va publicar un comentari al llibre que a Pars havia publicat, en plena dictadura del general Primo de Rivera, el professor belga G. Dwelshauvers - que havia collaborat amb la Mancomunitat de Catalunya -, titulat Catalogne et le Problme Catalan. Crec que s interessant reproduir part del seu escrit perqu ens pot mostrar el grau de coneixement que llavors es tenia a Anglaterra de Catalunya. Amb certa ironia escriu:

Where and what is Catalonia?" Even Macauly's schoolboy might come to grief on so simple a question in general knowledge, and replay with no great assurance that is one of the new European States created since the war. On which he would be entirely wrong. More exactly, Catalonia consists of four of the north eastern provinces of Spain, and, since her renaissence, she has been to Spain what Ulster has been to Ireland. There has been still, a Catalan problem. The Catalans, by virtue of distinctive racial caracterstics, claim either full and complete autonomy or such measure of it as they think it possible to obtain Armed with this book, in short, one can not only answer a general knowledge paper on Catalonia, but begin the study... of the contact of the Catalan and the Castilian: two peoples both intensely noble and attractive, and each possessing vast treasures of culture, yet sufficiently unlike one another as to make the continuance of the Catalan problem for long years to come a practical certainty.(1)

Allison Peers, alhora que treballava sobre el misticisme i el romanticisme espanyol, va traduir a l'angls obres de Ramon Llull, de qui va publicar l'any 1929 una llarga i excellent biografia. Els seus contactes amb Catalunya i Mallorca eren freqents. L'any 1923 havia iniciat la publicaci del ja esmentat Bulletin of Spanish Studies en el qual de seguida es publicaren treballs sobre aspectes de la histria cultural catalana. Crec que paga la pena ressenyar que arran de la proclamaci de la II Repblica va publicar un article de ttol ben significatiu, "The Liberation of Catalonia", en el qual dna notcia de la histria de Catalunya i del que va significar la Renaixena, on finalment acaba dient que "if one thing, amid all the confusion of the Spanish stage, stands out clearly, it is the Catalonians will only surrender whith their lives the autonomy which after so long a period of waiting they can now call their own".(2)

Tenia una enorme simpatia per la figura de Francesc Maci. Per no seguir ara parlant de Peers, que, segons la versi extraoficial per com entre els hispanistes britnics, a ms de tenir una gran capacitat de treball, va ser una persona de carcter ms aviat difcil i complicat.

Molt breument haig de referir-me a l'historiador, ja citat, D. J. Chaytor, que el 1933 va publicar a Londres A History of Aragon and Catalonia. A la meva manera de veure-ho, dins la historiografia hispnica anglesa s una obra important ja que explica com catalans i aragonesos sn dos pobles diferents, que formaven dues entitats poltiques distintes. A l'epleg del llibre diu:

Catalonia and Aragon were never really united. The one bond of union was the royal house of Barcelona. The two provinces preserved separate administrations; they spoke different languages; they cherished different laws and privileges, and the outlouk upon social and political life of an Aragonese noble and a leading merchant of Barcelona cannot have had much in common. The association of two provinces was at no time more than federal.(3)

I tamb hi explica tot el que havia significat el procs renaixentista i la lluita per l'autonomia. Acaba posant un mfasi especial en la recuperaci de la llengua catalana:

The outstanding feature of Catalan political movements is the manner in which they have [the Catalans] accompanied and, indeed, created by literary developements. Catalan nationalism owes everything to the Catalan language and literature.(4)

Altrament dit, histria, cultura i llengua definien una entitat nacional, Catalunya, que existia i era diferent a les altres que hi havia en la Pennsula ibrica.
Parallelament a les manifestacions de professors universitaris com les que ara he citades, en els mitjans de comunicaci, a partir de la proclamaci de la II Repblica, l'actualitat espanyola i amb ella la catalana hi apareix amb freqncia. La desaparici de la monarquia i la victria republicana foren fets celebrats pels sectors liberals i d'esquerres anglesos. Crec que no s exagerar dir que en menys d'una dcada a Gran Bretanya la qesti catalana, o simplement Catalunya, no era una qesti desconeguda per part dels creadors d'opini pblica ni pels dirigents socials; per, jo no sabria ara mesurar el grau d'aquell coneixement ni si la comparaci que va fer Peers entre el problema de l'Ulster i Irlanda era adequada al de Catalunya i Espanya. Penso que no del tot, per, en qualsevol cas, la qesti catalana ja tenia perfils propis que es feren totalment evidents a partir de l'Estatut d'Autonomia de l'any 1932, document que Peers va traduir a l'angls.

Un Estatut d'Autonomia que no pogu tenir en compte els altres pasos catalans i que es va implementar en una poca de crisi espanyola, per tamb europea. La dcada dels trenta del segle passat va ser crucial i el seu punt de mxima tensi va ser l'any 1936. Hitler va reocupar el Rhin i va liquidar d'aquesta manera el Tractat de Versailles. Abisnia va ser conquerida pel rgim feixista itali i aix va produir una greu crisi de credibilitat de la Societat de les Nacions, que tantes esperances havia suscitat com a garantia per la pau quan uns pocs anys abans havia estat creada. Es va formar l'Eix Berlin-Roma; es va signar el Pacte Alemanya-Jap; els pasos de democrcia liberal havien de fer front a les conseqncies econmiques i socials de la depressi; la poltica sovitica de formaci de "fronts populars" contra els feixismes havia tingut xit a Frana i Espanya. Per, entre tots aquests fets, ja prou significatius per ells mateixos, la guerra civil espanyola que s'inici el juliol d'aquell any esdevingu la mxima expressi de la crisi europea.

No far una descripci d'aquella crisi a partir de les fluctuacions econmiques i socials que es produren aleshores. Les crisis profundes de les societats no sempre poden ser totalment compreses a travs dels estudis estructurals. Sovint s'ha d'anar a cercar la llum ms brillant en els moviments artstics i/o literaris, com crec que s el cas a Gran Bretanya, on, la que s'ha vingut a denominar "Auden Generation", s un testimoni excepcional de com la guerra d'Espanya va ser percebuda per una nova generaci d'escriptors, poetes i intellectuals. El seu testimoniatge crec que s molt important per tres raons diverses:

  1. Aquell grup d'escriptors es planteja per primera volta a Anglaterra la idea del comproms poltic i s'allunya i/o romp amb les placideses del Bloomsbury de la generaci de T.S.Eliot. Davant la pregunta de si la literatura i la revoluci eren o no incompatibles, responen que no ho sn i que el creador literari s'ha de comprometre amb les causes i els valors de l'esquerra.
  2. La creixent i decisiva influncia que durant uns anys va exercir el partit comunista sobre aquell grup d'escriptors.
  3. La participaci d'alguns d'ells a la guerra d'Espanya.

Bona part d'aquells escriptors durant la guerra viatjaren a Espanya i en deixaren testimoniatge en la seva obra literria. s obligat ara recordar el poema "Spain", escrit per l'autor que dna nom a aquella generaci, W.H. Auden, publicat el 1937, desprs que visits la zona republicana. Altres moriren en els camps de batalla: J. Cornford, el desembre de 1936; R. Fox, el gener de 1937 i Charles Cauldwell, el febrer del mateix any. George Orwell va ser greument ferit mesos desprs. Reproduir els versos finals del poema de J. Cornford, "Letter from Aragon", perqu crec que mostren amb molt poques paraules, el significat i els elements de la lluita que s'establ entre el seu grup generacional:

But when I shook hands to leave, an Anarchist worker
Said: 'Tell the workers of England
This was a war not of our on making.
We did not seek it.
But if ever the Fascists again rule Barcelona
It will be as a heap of ruins with us workers beneath it.(5)

En molts de sectors de la societat britnica s'havia produt una prdua de fe en els valors de la democrcia liberal. La Guerra d'Espanya va exercir una extraordinria atracci sobre la imaginaci de l'artista ja que era en l'nic lloc d'Europa on el feixisme havia trobat una resposta popular que havia estat efectiva. Una resposta diversa i no sempre homognia ni compresa. Vull suposar que els prejudicis, el desconeixement histric, el clima emocional del moment, l'existncia de poderosos i nous mitjans de propaganda i els interessos poltics ajudaren o condicionaren els creadors d'opini pblica en el sentit que aquella guerra era sols una qesti de feixisme contra comunisme o a l'inrevs. Precisament la simplificaci de la guerra com a revoluci contra reacci o de dretes contra esquerres va arraconar altres factors que tamb eren causa i efecte de la guerra, com era la qesti catalana i, tamb, per amb unes altres dimensions i percepcions, la d'Euskadi. Vull dir que aquella guerra, alhora que fou una confrontaci violenta entre ideologies tamb ho va sser sobre la concepci d'Espanya.

La lectura de llibres i mitjans de comunicaci anglesos d'aquella poca palesen com des de la Revoluci Francesa la societat britnica mai no havia estat tan dividida com ho va estar amb motiu de la Guerra d'Espanya. Va estar-hi la dreta sociolgica representada pel Partit Conservador, que amb Neville Chamberlain com a primer ministre, veia en el comunisme i no en els feixismes, el principal perill per a la pau europea. Els sectors de la dreta poltica i meditica, amb poques excepcions, tendien a mirar els feixismes com una "revoluci de les classes mitjanes" que havien aconseguit el poder a causa de la greu crisi econmica i social posteriors a la I Guerra Mundial i a la depressi; per, alhora, eren vists com instruments valuosos i necessaris per evitar l'ascens dels partits d'esquerra.

Aquella divisi tamb va produir-se dins el Partit Laborista i en les organitzacions sindicals, aquestes ms partidries d'una intervenci ms activa en favor de la Repblica. La divisi va manifestar-se tamb en les esglsies. Sn uns testimoniatges prou slids els editorials dels diaris i les nombroses cartes als editors de les publicacions de ms tiratge i influncia. Amb paraules de Churchill, escrites el 1938, es pot dir que "as between Spanish Nacionalists and Republicans, British sympathies are divided, strong elements in the Conservative Party regard the cause of Franco as their own. All the Parties of the Left feel outraged by its triumph. But only a small minority would have urged that Britain should actively intervene, and in fact the division is so deep and balanced that no coherent action was at any time possible."(6)

Penso que havia de fer aquest resum per tal de contextualitzar el que a continuaci dir i que noms pot entendre's si tenim en compte aquella profunda divisi, la qual no sols s'explica pels interessos que hi havia en joc, que eren molts, sin tamb per prejudicis histrics, miopies ideolgiques o ignorncia sobre la realitat espanyola i, amb ella, catalana.

Ser la guerra la que donar a conixer als britnics una Catalunya diferent. En primer lloc, a travs dels mitjans de comunicaci, que, al principi, quasi noms parlen de Barcelona, per que acaben fent-ho de Catalunya. Crec que s important assenyalar aquest fet que va respondre a diverses raons:

  1. La singularitat que fossin sectors populars de Barcelona els que venceren un exrcit professional revoltat contra la Repblica.
  2. La presa de facto del poder a Catalunya per part dels partits i organitzacions sindicals d'esquerra.
  3. La independncia amb que actu el nou poder poltic catal respecte del govern republic de Madrid i, desprs, de Valncia.
  4. L'inici d'un procs de canvi revolucionari a Catalunya.

Un procs revolucionari que s'identifica amb una "revoluci anarquista" - recordem el poema de Cornford abans citat - i alhora de terror. Expressions com "Revolutionary Terror in Barcelona", "Red Catalonia" o "Proletarian Revolution" eren usuals durant els primers mesos de la guerra i no sempre s'utilitzaven per designar altres parts del territori controlat pel legtim govern republic. s obvi que la seva utilitzaci era determinada per la ideologia que cada peridic representava. Per exemple, des dels dretans Daily Mail o Daily Express fins a l'independent Manchester Guardian o el comunista Daily Worker hi havia notables diferncies en el tractament de les notcies, l'anlisi dels fets i els plantejaments editorials.(7)

He dit abans que es va comenar parlant de Barcelona i s'acab fent-ho de Catalunya. Una Catalunya nova i desconeguda per la gran majoria, per que ja de bell antuvi es presentava de dues maneres diferents: els que la particularitzaven identificant-la amb la revoluci i aquells altres que, sense negar els fets revolucionaris que s'hi havien produt, volgueren explicar-la d'una altra manera, com si aquella revoluci fos un fet sobrevingut i no desitjat pels catalans.

D'entre els nombrosos documents procedents de publicacions peridiques que tinc dels primers mesos de la guerra, crec que els que he seleccionat poden ser significatius per entendre el que acabo de dir. El primer s d'un autor que encara no he pogut identificar, F. L. Kerran, publicat al setmanari The New Statesman and Nation, de molt prestigi i influncia dins els corrents d'esquerres. Va dedicar molta atenci a la guerra, sempre al costat de la Repblica, i per aquest motiu l'he seleccionat. Kerran va fer una visita d'un mes a Espanya, desprs d'entrar-hi per Port-Bou. En el seu escrit, fa una descripci correcta dels fets que s'havien produt a Barcelona arran de l'alament militar i de la nova fisonomia poltica que se'n deriv. "The Anarchists are, at the moment, the dominant force in Barcelona"; per "within the ranks of the Anarchists there are some fine types of men, and also, undoubtedly, some criminal elements." Entre totes les forces poltiques "they appeared to be the best organised". A Barcelona, "there is a spirit of enthusiasm and determination that I have not seen equalled even in Russia". L'autor, desprs de visitar el front d'Arag i Valncia passa a Madrid on "affairs are very diferent. Here, the Anarchists had very little power and held few positions of responsability."(8)

La preeminncia dels anarquistes, els parallelismes amb la revoluci sovitica i la percepci que a Catalunya i a Barcelona s'havia creat una dinmica revolucionria prpia, diferent de la de resta de la zona republicana, formar part del discurs analtic d'altres comentaristes d'aquells primers moments. Nogensmenys, com ja he dit, alhora tamb es don una altra explicaci de Catalunya. Es tractava, per exemple, de la que exposa W. Horsfall-Carter, un analista poltic que, em sembla, era especialista en assumptes espanyols o que almenys tenia bons coneixements del perode anterior a la rebelli militar. En un dels debats que peridicament organitzava la revista International Affairs, del Royal Institute of International Affairs, de Londres, amb el ttol de "Spain and the Social Revolution", aquest comentarista analitzava, a partir de l'experincia sovitica, el context revolucionari en tota la zona republicana on "there is no Lenin, no Trostky, in sight." I quan es refereix a Catalunya diu no sense perspiccia

there is another obstacle which I think is very often overlooked, and that is Catalanism itself, which represents a very different element in the revolutionary forces from the rest of Spain. The Catalans have got their Home Rule. For the moment they are content. The ruling elements are bourgeois and petit-bourgeois. They are not a bit social-revolutionary. Some ofthem used to have direct connections with the Syndicalists, but they have never had any connections with the Marxists, and they have now quarrelled badly witn the Syndicalists... The Catalan workers as a whole are well paid, and are entirely bourgeois in their make-up. They like to have allotments and small savings of their own. Very few people in Catalonia as a whole would welcome a 'dictatorship of the proletariat.'(9)

Tanmateix aquesta visi de Catalunya, per a mi en bona part encertada, no era la que es transmetia majoritriament. Vull suposar que els assistents a les sessions del Royal Institute of International Affairs eren una minoria, suposo que influent en altres minories i fins i tot en determinats nuclis del govern britnic, per allunyada del debat que la guerra havia produt entre sectors amplis de la societat britnica.Un debat que sovint tamb es feia sense un coneixement directe o indirecte de la realitat i que no sempre tenia en compte ni la histria ni els fets ms immediats. D'aix en seria un exemple l'article publicat al setmanari independent Time and Tide, llavors molt llegit, per un altre analista de la situaci espanyola i catalana, E.H.G. Dobby, autor que tampoc no he pogut identificar encara. El ttol del seu article, prou significatiu, s "Catalonia. A New State?". L'escrit comena dient que "for practical purposes Catalonia is now a State apart from the rest of Spain. It has its own President and its chamber of representatives. Its sovereignty may yet be put to the test in the war against the rest of Spain. Internationally Catalonia is endangered by the decision of Italy and Germany not to recognize such independence". Evidentment no existeix cap documentaci relativa a un possible reconeixement de la independncia de Catalunya per part d'Itlia o d'Alemanya, ans tot el contrari. Els acords internacionals que van signar durant la guerra els sublevats amb aquests estats, deixaven molt clara la integritat territorial d'Espanya, amb les colnies africanes incloses.

Dobby tamb feia un recorregut per la histria recent de Catalunya, poc rigors, i acabava el seu escrit dient que "events show that the Catalan is not merely a Spaniard who lives on the Mediterranean coast. He has a new State with new ideals. How they will work out, no one can say. Nor, for that matter, could anyone foretell the result of the Russian experiment. It is clear that Catalan anarchists seek a form of State which is quite distinct from totalitarianism of either Fascist or Communist types" (10). Crec que es evident que la percepci de la realitat catalana en aquells primers mesos de guerra era d'una gran confusi. Era evident, per, que a Anglaterra s'havia descobert Catalunya com una realitat diferent de l'espanyola.

La visi que identificava Catalunya i anarquisme i aquest amb revoluci era unnime. Poques setmanes desprs de l'article abans ressenyat, l'escriptor i novellista Cyril Connolly, al New Statesman and Nation, en va escriure un altre tamb sobre Catalunya, titulat "Barcelona". L'article, literriament excellent, per amb errors factuals notables, s una exaltaci de l'anarquisme i de tot all que suposa de novetat:

Afterwards there is the Caf of Oriente. It is huge and badly lit; three enormous coffee machines glitter in the darkness and there is a counter which sells cakes and sausages. It is used almost entirely by men and women of the militia, what clank their rifles up against the bar. It is sitting there at night that one gets the completest picture of the world's youngest nation, anarchist Catalonia, fighting its first war.

I ms endavant expressa que "one thing is perfecly clear, after seeing Barcelona, is that, in ultimate sense, it cannot be conquered. Catalonia, unlike the rest of Republican Spain, is a compact country; its language frontiers are now its class frontiers, and the whole population of the Eastern coast, so rich in industry and man power, are now racially and politically solid."(11)

No seguir comentant ms articles d'aquells primers mesos de la guerra, o, per ser ms precs, fins als Fets de Maig, que identifiquen Catalunya, "la ms jove naci", amb l'anarquisme i aquest amb una "nova forma de revoluci" que t la mxima expressi a Catalunya, encara que, com s sabut, en altres zones republicanes tamb es produren iniciatives revolucionries. Tampoc insistir amb articles o comentaris dels diaris en els quals primer noms parlaven de Barcelona i lentament ho feren de Catalunya. Abans he fet esment a la visi de Catalunya que tenia el Sr. Horsfall Carter, molt diferent sens dubte a les altres suara comentades. Per, qui realment va transmetre al lector angls una altra manera d'entendre la realitat de Catalunya, va ser Allison Peers, que no sols va publicar llibres durant la guerra i sobre la guerra, sin que tamb va collaborar amb la premsa peridica. Fins ara li he localitzat setze articles publicats aquells anys de guerra en diversos mitjans de comunicaci britnics - alguns, pocs, a Irlanda - , dels que noms set foren relacionats en la seva bibliografia publicada, pstumament, en el Bulletin of Spanish Studies, que, com s sabut, s una font primria decisiva per a un treball com el present. Sens dubte que hi ha altres escrits seus d'aquells anys encara no localitzats.

E. A. Peers i la guerra civil espanyola s un tema que dna per moltes conferncies i fins i tot per un bon llibre. Ara, per, noms pretenc situar-lo en una posici equidistant, perqu volgu ser realista, tant dels favorables als revoltats contra la Repblica com dels que ho eren de les conseqncies revolucionries que havia provocat aquella rebelli miltar-feixista, especialment dels anarquistes. Dono per sabut que la seva obra The Spanish Tragedy (1936-1937), ha estat considerada, per part de sectors historiogrfics, com una de les ms importants d'entre les escrites sobre les causes de la guerra. En tot cas, durant aquells anys i els posteriors, fou una de les obres ms citades en les monografies sobre el tema que es publicaren tant a Gran Bretanya com a Nordamrica. Ara vull comentar un dels primers articles que va publicar en relaci a la guerra. Va sortir al setmanari catlic The Tablet, molt influent entre la minoria catlica anglesa i que ja de bon principi, i per raons derivades de la persecuci de qu va ser objecte l'Esglsia, es va posar a favor del rebellats contra la Repblica. L'article, que sembla ser una rplica a una carta al setmanari provocada per un altre article seu, es titula "Autonomy and Federalism in Spain". Peers hi considera que per bascos i catalans la guerra t una explicaci dirigida a defensar les seves nacions: "A fortnight ago I tried to give some idea of the position of the Basques and the Catalonians, peoples to whom the Civil War means primarily a figth for Home Rule and for a recognition of their traditional rights and their language." En relaci amb Catalunya situa el principi del conflicte histric amb Castella en el regnat de Ferran el Catlic: "The truth is that repression began... when in 1479, Ferdinand, afterwards the fifth Spanish king of that name, an Aragonese prince, born of the Castilian parents and with a personal claim to the throne of Castile, married a Castilian princess, and, bringing about a union of the kingdoms which was never a marriage of true minds, began the long attempt to castilianize Catalonia and eradicate her sense of nationality".

A continuaci descriu la histria posterior i l'esfor de Catalunya per aconseguir l'autonomia. "There was no real unity in Spain under the Monarchy", explica i considera que amb la II Repblica s'havia iniciat un cam correcte per superar les tensions de Catalunya, i tamb d'Euskadi dins l'Estat espanyol. Per, quina autonomia? Hi havia tres qestions a tenir en compte, la del separatisme, la del federalisme i la de l'autonomia unitria. En relaci al primer, el separatisme, considera que a Catalunya era una minoria no representativa la que el representava. El problema de fons, en la seva opini, s que "almost all Catalonians...and a very large majority of Basques (other than Navarrans) are autonomists. Where they divide is on the question of federalism". Per, quin tipus de federalisme? El que contemplava la constituci republicana, s a dir, un sistema d'autonomia unitria estructurat sobre la base de les nacions histriques i no sobre les provincies. Aix diu que "my opposition to federalism is based on misgivings as to the capabilities and the probable attitude of the other Hispanic peoples... Unitary autonomy is much easier to organize: for one thing, it is in itself a simple matter; for another, the autonomous regions will all have voted by large majorities for self-goverment and will therefore have an interest in making a success of it, while the regions not desiring autonomy will remain undisturbed."(12)

Aquesta visi del problema era la que havia exposat en el seu llibre The Spanish Tragedy, i ben b podia coincidir amb la de molts dels seus amics catalans, tant d'Esquerra Republicana de Catalunya com d'Acci Catalana o de la Lliga Catalana. Catalunya era una naci, una comunitat histrica definida per una cultura i una llengua prpies que en el passat havia estat independent dels altres regnes peninsulars. Aquesta concepci, bviament, era molt allunyada de la que es divulgava en determinats cercles i mitjans de comunicaci britnics, que havien "descobert" noms una Catalunya revolucionria i anarquista.

En dos articles que va publicar a l'influent peridic el Daily Telegraph, llavors considerat rgan oficis del Foreign Office, i que tenia la fama de comptar amb els lectors ms intelligents, Peers va tornar a analitzar la qesti catalana. El primer, s una anlisi a partir de "the persistent rumours that a move is afoot in Catalonia to propose a separate peace in exchange for the recognition of Catalonian independence are of the greater significance". Aquells rumors existien i altres mitjans de comunicaci se n'havien fet ress, fins i tot en la direcci que Catalunya podria ser objecte d'una protecci especial per part de Gran Bretanya, que, com s sabut, hi tenia importants interessos econmics. Per, quina Catalunya?(13)

A l'article Peers fa una brevssima explicaci del que s Catalunya: "Catalonia, in north-eastern Spain, might suitably be described as the 'Spanish Free State'. Its people, except from compulsion or convention, do not speak Spanish, but a language more akin to French: Catalan... Except in the political sense, they are not Spaniards, but, like the Basques and the Galicians, an Iberian people wha have formed part of superficially 'united' Spain for four and half centuries. Before their absorption and subjeccion they had a splendid history as an independent nation." Seguidament descriu com a Catalunya, la II Repblica va sser un rgim majoritriament acceptat; per aix, "when the army rose in Barcelona, the republican cause found more supporters than in most other places. The man in the street felt that there was little justification for the rising: the Catalonians were, for the most part, contented with their lot, provided they were allowed to get on with their experiment in self-government. Progressives and liberals in various parts of Spain... have given their support to the insurgents. But not in Catalonia".

A continuaci descriu els fets de guerra, poltics i econmics, que es produren una vegada que la rebelli militar va ser venuda: "By the end of October it had completed plans for the reorganisation of commerce and industry, throughout Catalonia, on a compulsory collective basis". Peers, de mentalitat antirevolucionria, en relaci amb tot aix comenta: "This will give some idea of the kind of State for which the Catalonians are proposing to claim independence". En tot aquell procs, els anarcosindicalistes sn el fonament real del poder autnom que s'estableix a Catalunya, que mai no podria ser acceptat pels insurgents. Franco "would never tolerate the setting up within Spain of a collectivist State dominated by extremists and completely opposed to their traditions, ecclesiastical and secular, for the restoration of which his Junta principally stands... to expect him now or ever to recognise the type of State over which the puppet-President Companys now presides is out of the question".

E.A. Peers, criticat pels que a Gran Bretanya eren partidaris i donaven suport a la Repblica, acaba el seu article dient que "if in time the Nationalist forces capture Madrid and sweep eastwards, they are likely to find that Catalonia, too, has nationalists, and that, since they will be fighting for their very existence as a separate people, they will have a more determined resistence to offer than that of any other part of Spain."(14)

Abans he dit que a Gran Bretanya la guerra d'Espanya, dins el mn de les idees i les actituds personals, es va viure intensament. Peers volgu distanciar-se d'uns i altres i alhora volgu defensar Catalunya com a naci. Tamb, ell que era anglic, es va posar al costat de l'Esglsia Catlica, i produ abundant bibliografia sobre aquesta qesti. Tot plegat fa que la seves actituds, vistes des de la perspectiva actual, fossin o puguin semblar contradictries, per llavors no crec que ho semblessin. Per exemple, en un altre article tamb publicat al Daily Telegraph aquella contradicci, que no estava allunyada de la malvola manipulaci dels fets, s'hi fa palesa. L'escrit s encapalat per una nota del diari: "As author of the most authoritative book on Spain's political history published by an Englisman since the outbreak of the war, Prof. Peers writes with special insight of the significant clash of motives wich are inspiring Catalonia's resistance to the Nacionalist forces." En primer lloc, Peers opina que el que passa a Catalunya, dos o tres anys abans era impensable que pogus passar: "The successive crisis in what is still nominaly the Government of the Generalitat and the continual conflicts between the extremists groups wich control it cannot obscure the fact that Catalonia now stands for something which two or three years ago not even small fraction of Catalonians would have desired, if indeed if they desire it now. That is, to quote a letter written to me last February by one of the few Minister of the Esquerra (Republican Left) still remaining in the Government of the Generalitat. 'A highly-advanced social democracy which will put all the means of production into the hands of the people'".

Paga la pena aturar-nos un moment sobre aquesta cita de la carta que li va enviar el Conseller de Cultura del Govern de Catalunya Antoni M. Sbert, carta que vaig trobar a l'arxiu d'E.A. Peers. Era la segent:

Barcelona, 9 de Febrer de 1937

Senyor E Allison Peers
Liverpool

Distingit amic,

Corresponc a la seva amable felicitaci.

Ens s molt necessria la collaboraci de bons amics com vost i li agraeixo molt el
seu oferiment. Respecte a les nostres coses de cultura li envio unes publicacions que li
poden sser tils per a orientaci.

En quant a les lnees generals s molt important remarcar que no ens proposem de
cap manera implantar l'anarquisme ni el comunisme; per la divisi de les dues sindicals
aix seria certament impossible; tampoc ho vol, per, la majoria del poble catal
constituda pels menestrals, pagesos i petita burgesia. Volem, de com acord, una
democrcia social molt avanada i que posi en mans de la collectivitat els mitjans de
producci que sn font vital per a la vida nacional, respectant la petita propietat.

El saluda afectuosament

(Signat, Antoni M. Sbert)

La manipulaci de Peers em sembla evident, ja que noms cita la part que ms podia impactar sobre el lector moderat del Daily Telegraph. No diu, per exemple, que Esquerra Republicana de Catalunya no era partidria ni de l'anarquisme ni del comunisme; tampoc no esmenta el respecte a la petita propietat. El "programa" que A. M. Sbert li explicava era el mateix que llavors defensaven els socialdemcrates europeus, incloent-hi el Partit Laborista britnic. Molt pocs jugaren net en relaci amb la Guerra d'Espanya, en la qual la propaganda escrita - i tamb la radiofnica - va jugar un paper importantssim. Peers durant la guerra va defensar bona part dels posicionaments de la Lliga Catalana liderada per Francesc Camb, llavors exiliada a Pars, amb Joan Estelrich com el seu principal interlocutor.

Tornem al seu article, que per subttol du "Whoever Wins, Home Rule Ideals are Doomed". s a dir, tant si guanyen els "revolucionaris" com els nacionalistes de Franco, els ideals d'autogovern hauran estat venuts, perqu "Catalonians are fighting not only in defence of one type of government against another, but for their very existence as a people." En canvi, ni els revolucionaris ni els nacionalistes mai no acceptarien els plantejaments del catalanisme. Aix, tradueix part d'un discurs del ministre anarco-sindicalista Juan Lpez en el qual es diu que "the old regionalistic idea - the bourgeois idea - of federalism was another form of nationalism: it was dead; it could never return to Spain". Aquesta manera d'entendre el problema "is reminiscent of the language of Gen. Franco. Both the Nationalists and the Anarcho-Sindicalists are sworn foes of regionalist aspirations, and the unhappy Catalonians, who have fought so patientely and so constantly for Home Rule, will find their desires, recorded with virtual unanimity in the plebiscite of August, 1931, completely disregarded, whichever of the extreme groups now in conflict gains the victory".

Desprs d'analitzar la moral de resistncia que existia a Barcelona, especialment entre la classe treballadora, que considera alta, el seu escrit acaba dient: "The probability of a stern struggle in Catalonia between Nationalists and Reds seems stronger now than ever", i dna a entendre al lector angls que a Catalunya tamb hi havia una profunda i soterrada divisi entre els que eren partidaris d'una Repblica democrtica i els revolucionaris que volien un rgim de nova planta.(15)

A les poques setmanes d'haver publicat aquest darrer article, a Barcelona es produren els denominats "Fets de Maig", les conseqncies dels quals significaren un canvi notable en el sistema d'hegemonies poltiques que havia imperat des de la revolta militar. L'enfrontament, per una part, dels anarquistes de la CNT-FAI juntament amb el POUM contra els comunistes del PSUC, ERC i el Govern de Catalunya tingu com a conseqncia una progressiva prdua d'influncia dels anarquistes i la prctica desaparici dels poumistes, considerats trotskistes pels comunistes. A partir d'aquells fets, amb el Govern de la Repblica installat a Barcelona, i la progressiva influncia dels comunistes, la imatge de Catalunya que fins llavors havia predominat en els mitjans de comunicaci, lentament s'esvaeix. Tornaria ser objecte d'atenci informativa arran dels bombardejos aeris; a causa del desplaament i assentament de milers de persones procedents d'altres zones republicanes; quan les primeres forces franquistes hi entraren. En relaci amb la Batalla de l'Ebre i l'ocupaci final, per, aquella "la ms jove naci" que havia visionat Cyril Connolly, i amb ell, tants d'altres, ja no existia. Es parlava de Catalunya, fins i tot se'n parlava molt, com si finalment l'haguessin descobert, per ja d'una altra manera.

Deixo per un altre moment comentar ms articles dins la lnia que he intentat mostrar d'una Catalunya revolucionria i la d'una altra Catalunya que no volia sser-ho. Tanmateix, necessriament haur de fer referncia, encara que sigui de passada, a uns llibres, molt importants, que es varen publicar a Anglaterra, sovint al mateix temps que als Estats Units, sobre la Guerra d'Espanya. Sn llibres fonamentals i prou coneguts, per que per arrodonir aquest treball, haig d'esmentar en tant que tamb tingueren notable influncia entre el lector britnic. Per ordre d'aparici, sn els segents: The Spanish Tragedy 1930-1936, amb sis edicions, la primera de les quals va sortir per l'octubre de 1936 i la ltima l'any segent; Behind the Spanish Barricades, de John Langdon-Davis, que sort pels mateixos mesos que l'anterior; The Spanish Cockpit, de Franz Borkenau, publicat durant l'estiu de 1937; Red Spanish Notebook, de Mary Low y Juan Bre, de la tardor del mateix any, com Catalonia Infelix, d'E.Allison Peers; i Homage to Catalonia, de George Orwell, que sort durant la primavera de l'any segent. A Anglaterra, bviament, durant els anys de la guerra es publicaren molts altres llibres i opuscles de tota casta. He seleccionat els que acabo de relacionar perqu tenen en compte Catalunya d'una manera especial, ja sigui com a realitat nacional ja sigui per la dinmica revolucionria que s'hi va desencadenar a partir de la rebelli militar-feixista.

The Spanish Tragedy, de Peers, en publicar-se va merixer molts de comentaris i ja hem vist que, per determinats sectors, era considerat com una obra de referncia. Com ja he dit al principi, va ser un llibre molt citat. Per qu el va escriure Peers? No li faltava ra quan hi diu:

to-day, as long last, Spain is in the international news and a country which for centuries had maintened a none too splendid isolation has become the chief centre of interest in Europe. 'Intellectuals', eminent in other spheres, rush wildly into print about Spain where experts fear to tread. Popular novelists pronounce dogmatically upon problems which students have considered impossible of solution. Heterogeneous collections of people speaking no Spanish visit small areas of Spain for a few days and on their return report with a confidence to which those who for long years have known the entire country would never aspire.(16)

I no crec que ans desorientat Peers en tot aix, per, s clar, en aquell moment el gran debat que es va produir dins la societat britnica no era acadmic, sin popular i viu. Com sol passar amb els escrits i obres de Peers relacionades amb la guerra, el seu realisme i distanciament podia resultar molest, fins i tot irritant, especialment per a tots aquells que no coincidien amb el seu "centrisme" i amb el fet que fos partidari d'una gran entesa entre els dos bndols en guerra. En el "desgovern" del Govern del Front Popular de mesos abans de la guerra, Peers veu la causa inmediata del conflicte. Per, no crec que ara hagi d'aprofundir sobre aquesta qesti. Simplement dir que a l'obra, Catalunya hi s tractada extensament i com fins llavors ning, en angls, havia fet, en la lnia que ja he explicat.

El llibre John Langdon-Davis es l'obra d'un escriptor i periodista que coneixia i estimava Catalunya. Hi defensa la legalitat republicana i descriu amb encert i passi la particularitat nacional catalana. Aquesta visi del fet diferencial catal, encara que des d'una perspectiva revolucionria, tamb s en el llibre de Mary Low i Juan Bre. L'obra de F. Borkenau, s ms una anlisi feta a partir de la sociologia poltica que no del procs histric, cosa que el porta a explicar que "speaking quite generally, Catalonia is not Spain."(17) Totes aquestes obres, durant i desprs de la guerra, foren tingudes molt en compte i encara sn citades com a fonts autntiques. Per, all que realment em va cridar l'atenci s que amb pocs mesos de diferncia a Londres, i no a cap altre lloc del mn, s'hi publiquessin dos llibres en els quals en els seus ttols de portada apareixia en nom de Catalunya. Em refereixo a Catalonia Infelix, de Peers, i a Homage to Catalonia, d'Orwell, tan diferents l'un de l'altre. Allison Peers mateix explica el per qu del seu llibre:

In planning the book, I have had in view two aims. The first of these is to make it clear tho those who have always thought of Catalonia as a mere 'county' or 'province' of Spain thar she is in reality a nation; and to this end I have outlined her past history and achivements as a nation so that the reader may measure against her former greatness the nature and extend of her present ambitions and desires. My second aim has been to trace the new growth of Catalonia from the moment of the revival of her national consciousness to her attainment of polical autonomy and thence onward through the agony which she is now suffering.(18)

I ja, dins la seva lnea que abans he intentat explicar, diu que "unhappy indeed is the people which, after centuries of subjection, attains some degree of freedom at the cost of a century more struggle, only to find itself, at the end of four short years, plunged suddenly, and at the same moment, into a war and a revolution, the only possible outcome of which is the loss of thar freedom, either for a time or for ever". Considero que el llibre es excellent com a informaci histrica. Les seves darreres paraules, suara citades, donen compte del seu derrotisme davant la situaci que en aquells moments vivia Catalunya, per, sens dubte, no crec que fossin compartides per molts dels seus amics catalans que seguien treballant amb grans dificultats per la democrcia i l'autonomia de Catalunya. Com tamb s totalment insuficient l'ltim captol en el qual l'espai nacional dels Pasos Catalans s vist i analitzat amb poca convicci.

George Orwell, en canvi, no t en compte en cap moment la realitat nacional de Catalunya. En el seu llibre, sens dubte magnfic des d'un punt de vista literari i d'anlisi d'una situaci histrica determinada que ell va viure intensament, Catalunya s Espanya. La seva concepci revolucionria no li permet entendre el fet nacional. O, dit d'una altra manera, per a ell en un procs revolucionari com el que es va produir a Catalunya i Espanya, els nacionalismes no hi tenien cap sentit. De fet a Homage to Catalonia, les referncies a Catalunya prcticament no existeixen, suposo que en part perqu no en tenia prou informaci i en part perqu els esdeveniments que va viure eren tan extraordinaris per ells mateixos que no exigien explicacions ms complexes. Penso que el que acabo de dir no s exagerat. En un comentari crtic d'Orwell sobre el llibre d'E.A. Peers Catalonia Infelix, diu que "el professor Peers s la primera autoritat anglesa sobre Catalunya. El seu llibre s una histria d'una provncia, per, en aquest moment, els captols ms interessants sn aquells que descriuen la guerra i la revoluci."(19)

Les dues perspectives no poden ser ms precises. Per a Orwell, Catalunya s una "provncia" que ni tan sols valora com a tal. Per a Peers s una naci que no es mereix aquella guerra. Orwell veu Catalunya com un espai on s'hauria pogut dur a terme la revoluci desitjada, per que els comunistes ho feren inviable. Tanmateix, la primera edici del llibre d'Orwell noms va sser de mil cinc-cents exemplars, dels quals se'n vengueren uns vuit-cents. Va sser anys desprs que la seva obra seria valorada altament per la crtica i els lectors. De la de Peers, en desconec el nombre d'exemplars que se'n tiraren a la primera edici, per tamb posteriorment es va reeditar.

No puc seguir parlant ni del realista Peers ni de l'utpic Orwell, dues persones que sense conixer-se personalment, pel que he pogut deduir dels seus escrits, es tingueren un gran respecte. Els seus llibres, les seves collaboracions periodstiques, les seves actituds personals d'alguna manera polaritzen les dues visions que es tingueren de Catalunya a Gran Bretanya, encara que naturalment no esgoten el tema de la guerra. Perqu no deixo de tenir-li simpatia, citar unes paraules de Churchill, escrites dies desprs que Barcelona fos ocupada per les forces franquistes, que demostren la importncia que Catalunya tenia per a determinats sectors britnics: "Even a few months ago, when Catalonia, mountainous and separate, was still unconquered, the British recognition of Franco's Spain would have been an act of partisanship. Now all stands on a different footing." Una Catalunya "muntanyosa i separada", era la visi de l'home que mesos ms tard havia de dirigir o havia de ser un dels directors de la guerra contra els feixismes que havien fet possible la victria de les forces rebellades contra la II Repblica.(20)

I ja per acabar, ats que he fet aquesta primera exposici de la meva recerca amb motiu de la invitaci de l'Anglo-Catalan Society, que agraeixo profundament, espero no equivocar-me si dic que aquesta per tants de motius honorable associaci s una de les millors conseqncies d'aquells anys certament trgics que, amb necessria modstia, he intentat analitzar a partir d'una perspectiva britnica. Els temps actuals poc o gens tenen a veure amb els de la Guerra d'Espanya. En un mn de cada vegada ms interrelacionat, els valors i ideals que mogueren tantes intelligncies i sensibilitats, com poden ser els de dretes o esquerres, conservaci o revoluci, comproms o no comproms de l'intellectual, han canviat notablement. En canvi, l'espai territorial i cultural amb el qual ens sentim identificats, potser llavors no tan precs, els Pasos Catalans, segueix essent el mateix i de cap manera no es mereixia aquella guerra. s el que va definir Josep Trueta en el seu llibre, que hagu de publicar a Anglaterra, The Spirit of Catalonia (1946), escrit des d'una concepci no partidista per altament patritica. Crec no estar equivocat si dic que la seva obra va significar, desprs d'acabada la II Guerra Mundial, el reinici d'aquell procs d'intercanvi cultural i de coneixement mutu entre anglesos i catalans que s'havia iniciat, no sense dificultats, feia quasi tres dcades.

Notes/referncies bibliogrfiques