1. Respecte al tractament teòric divers que ha rebut aquest segment /g/,vg. Pérez Saldanya (1996: 281-282; 1998:73-75). Sobre la possibilitat d'establir una subclasse [II, +ext.], vg. Viaplana 1984.

2. Potser convé especificar que, en sentit estricte, no considerem aquí pertanyents a la subclasse [II, +ext.] aquells verbs que tenen extensió velar només en algun dels tres temps que ens han servit per a la definició del grup (PS, IS i 1PI); aquest seria el cas de saber o voler, entre d'altres. Tampoc no incloem a la subclasse esmentada aquells que, malgrat portar extensió velar en els tres temps indicats, mostren alguns trets de la classe III; ens referim aquí a verbs com tenir o venir. (Per a la consideració d'aquest seguit de verbs com a semiirregulars o bé com a plenament irregulars, vg. Viaplana 1996 i Perea 1997).

3. En mots de Wheeler (1985: 451), sincretisme és el fet de no distingir en algun punt -o el procés d'esborrar parcialment- l'expressió de categories gramaticals que una llengua segueix mantenint vives en altres punts del sistema.

4. I, a vegades, d'alguna població del Conflent contigua a l'Alta Cerdanya o bé de Prats de Molló (situat a l'Alt Vallespir, ran de frontera amb el Ripollès).

5. Efectivament, a moltes zones del català es troba tant per al PI com per al PS cantem, canteu (classe I), perdem, perdeu (classe II), dormim, dormiu (classe III) enfront de la solució etimològica, que inicialment havia atorgat /á/ en el cas de 4,5 PI de la classe I i de 4,5 PS de les classes II i III.

6. Per a la definició dels "principis de naturalitat dependents del sistema", vg. Kilani-Schoch (1988: 101-111), Wurzel (1987).

7. Respecte a la localització, indica que es refereix a les formes coneguem, conegueu de "pir-or." i "occ.", i puguem, pugueu de "pir-or.", "or." "occ." i "val.".

8. Consideració que creiem poder estendre a /EÛ/ (cat. central) i /"Û/ (balear). (L'article fa referència al cat. nord-occidental, d'aquí el timbre /é/).

9. Segons aquests autors, "Linguistic and social factors are closely interrelated in the development of language change. Explanations which are confined to one or the other aspect, no matter how well constructed, will fail to account for the rich body of regularities that can be observed in empirical studies of language behavior" (Weinreich-Labov-Herzog (1968:188)).

10. En aquests moments hem ampliat l'estudi i estem realitzant la recollida i el processament de dades actuals de les comarques del Baix Empordà, el Gironès i la Selva.

11. Un exemple de les frases que calia completar és: "Tu quan baixes l'escala sempre caus i nosaltres també, quan baixem l'escala, sempre ________".

12. Cal indicar, però, que en català antic la solució inicial d'1PI per a coure fou coc (< COQUO), per a deure fou deig (< DEBEO), per a jaure fou jaç (< IACEO) i per a plaure fou plaç (< PLACEO). Les formes amb /w/ corresponents -que degueren existir per tal com actualment trobem en rossellonès coui, deui, jaui, plaui- s'expliquen per analogia amb les d'1PI dels verbs semblants i amb les formes de 2,3 PI del propi paradigma. Per a les formes etimològiques coc, deig, jaç i plaç, vg. Badia ([1951] 1981: § 151, I, pp. 337-338), Moll ([1952] 1991: § 306, pàg. 150), Coromines (1971: 317) i Pérez Saldanya (1998: 77, 80).

13. Es pot considerar un estudi exhaustiu del subgrup [-w] -pràcticament la mateixa exhaustivitat amb què Alcover (1906-1928) tractà aquest subgrup verbal. En aquest sentit, podem adonar-nos com, deixant de banda els verbs derivats (ex. decaure, recaure, desplaure, etc.), els únics verbs del subgrup [-w] localitzats a Mascaró-Rafel (1990) que no s'examinen són:
a) lleure, noure, raure, verbs que són clarament no elicitables -i que tampoc no figuraven a Alvover (1906-1928).
b) plaure, que es troba a Alcover (1906-1928) i que hem substituït pel seu derivat complaure, més usual.
c) ploure i heure, el primer dels quals defectiu i el segon poc usual -ambdós, en canvi s'havien inclòs a Alcover (1906 1928).

14. Per a la lectura dels mapes annexos, cal fer les indicacions següents:
a) mapes 2-3: a cada població en què apareix la característica, s'hi veu dibuixat un cercle, l'àrea del qual indica el grau amb què aquesta s'ha manifestat en aquella localitat (concretament, el percentatge dels verbs examinats en què apareixia la característica almenys per a un dels tres informants de la localitat). Quan aquella forma verbal convivia en aquella localitat amb una altra alternant, el verb puntuava la meitat; en aquests casos, el cercle exterior fa referència al percentatge dels verbs en què apareixia la característica -independentment de l'existència o no de formes alternants- i el cercle interior (és a dir, l'àrea en gris) es refereix al percentatge ponderat segons el factor coexistència.
b) mapes 4-6: Cada barra indica el percentatge de verbs en què es manifestava la solució que el color expressa (El fet d'haver-hi generalment formes alternants a cada localitat fa que la suma dels percentatges de les diverses barres de cada localitat pugui ser superior a 100).

15. Hem de precisar que la característica apareix a diversos punts del Ripollès, malgrat que només la seva part nord-est pertany actualment al bisbat de Girona.

16. Només es compta amb dades d'una població (Crespià). L'informant únic d'aquesta localitat era un eclesiàstic que fou entrevistat a Manresa. Això podria explicar que la solució majoritària resultés ser la solució del català central -cosa que contrasta amb les dades que hi hem obtingut a l'actualitat, molt més coincidents amb les de les poblacions dels voltants.

17. Les úniques poblacions de l'àrea en què, segons les dades Alcover (1906-1928), hi havia /g/ a 4,5 PI i no es van trobar formes amb /b/ a les mateixes persones són Tossa de Mar, Lloret de Mar, Girona i Arbúcies; pel que fa a aquestes dues darreres localitats, però, apareixien solucions amb /b/ per a l'Imp. Ind.
Podem afegir-hi que, a l'actualitat (any 2003), hem trobat encara restes -molt residuals- de /b/ per a 4,5PI i per a l'Imp. Ind. tant a la costa de la Selva (la població investigada ha estat Lloret de Mar), com a la del sud del Baix Empordà (S. Feliu de Guíxols) i a Arbúcies (i, fins i tot, a Pineda de Mar -a la costa nord del Maresme). Pel que fa a Girona, hi és encara usual l'ús de /b/ a l'Imp. Ind. i n'hem trobat diversos exemples per a 4,5 PI.

18. El núm. d'ordre de les preguntes al qüestionari era: 158 (beure, 4PI), 177 (caure, 4PI), 258 (coure, 4PI), 284 (creure, 4PI), 299 (deure, 4PI), 398 (jeure, 4PI), 437 (moure, 4PI), 489 (riure, 4PI), 521 (treure, 4PI), 660 (seure, 4PI).

19. Hi ha hagut dues altres hipòtesis per explicar la /b/ que apareix a 4,5 PI i a l'Imp. Ind. d'aquests verbs. Una d'aquestes ha considerat que havia aparegut com a epèntesi antihiàtica (es parteix de formes com creem, creïa, les quals donarien crevem, crevia); l'altra, la justifica a partir de l'analogia amb els verbs del subgrup [-w] procedents de -B-, -V- llatines, per als quals /b/ era etimològica (ex. bevem, beveu, bevia). Per al detall d'aquestes hipòtesis, vg. Adam (2003: 282-283).

20. Pel que fa a les dades d'Alcover (1906-1928), les formes analògiques en /w/ i les seves localitzacions són: (a) nord-est del Ripollès (cauem, eu; deuem, -eu; seuem, -eu; seuent); (b) rossellonès (en algun punt es van localitzar: cauem, -eu; jauem, -eu; cauïa i resta de l'Imp. Ind. per a aquest verb); (c) Benavarri [Baixa Ribagorça] (és molt general la característica per als diversos verbs en els temps 4,5 PI [ex. cauem,-eu], Imp. Ind. [ex. caueva] i Gerundi [ex. cauent]; (d) centre del País Valencià (per a tot l'Imp. Ind. a poblacions del Camp de Llíria, Camp de Morvedre o Ribera Alta (ex. beuïa, creuïa, mouïa, trauïa), i per a clouent (Ger. 'cloure') a Patró (Marina Alta)) (cf. també Pérez Saldanya (1998: 193-194), el qual interpreta també com a analògica la /w/ de les formes d'Imp. Ind. del centre del País Valencià).
Pel que fa a les dades actuals relatives al nord del català central amb què comptem (anys 1999-2000), tenim complauem, eu (4,5 PI, d'un informant de Rocabruna (Ripollès)) i riuem, creueu (4,5 PI respectivament, d'un informant de Meranges (Cerdanya)).

21. Expressem la gratitud a Joan Veny, Lídia Pons i la resta de l'equip d'investigació de l'ALDC per haver pogut consultar aquests materials.

22. S'hi pot afegir que mentre que, per a la zona nord-est del català central a què aquí ens referim, el procés analògic d'aparició d'/w/ a 4,5 PI i a l'Imp. Ind. i el consegüent pas a /b/ s'hi hauria realitzat completament, al rossellonès el procés s'hauria desenvolupat només de manera incipient o bé hauria estat aturat en algun moment (ja hem indicat que actualment tenim només /b/ de manera sistemàtica per al verb plaure i, pel que fa als altres verbs, formes amb /w/ o /b/ ocasionals).

23. Hi ha, de fet, un sistema addicional que també hi conviu, que és el que ha estès crevem, creveu a 4,5 PS.

24. Ens referim a les poblacions de Torelló [35] (creure), S. Bartomeu del Grau [39] (coure, creure, jeure, riure), Centelles [45] (beure, creure, treure), Igualada [54] (creure, jeure, seure), Barcelona [57] (jeure).

Bibliografia