De la musique avant toute chose!
Mallarmé
|
| 1.
| Els ulls del tro[*] |
En els darrers anys, sobretot després de la primera exposició de Brossa a la Fundació Miró, la projecció, la difusió i l'estudi de l'obra del poeta ha sigut una constant i aquest simposi és una prova més d'aquesta evidència.
L'obra del paleta Brossa és diseccionada mot a mot, maó a maó i, com en un espectacle de circ, saltem de la poesia escènica a les accions musicals, dels sonets a les sextines, de la poesia visual a les intervencions urbanes, de la tipografia als llibres de bibliòfil. Tot un camí creatiu, poètic, de l'A a la Z.
Dels referents, Cirici Pellicer ens assenyala "l'assenyalat interès de Brossa per l'espectacle, el teatre, el circ, el mim, el music-hall, la prestidigitació, els titelles"[1].
Pilar Parcerisas escriu que "la prestidigitació, el music-hall, els espectacles de mim, de circ, de titelles, el cinema i la cultura popular han estat el marc referencial més freqüent en la poesia visual brossiana"[2].
Glòria Picazo i J. Miquel G. Cortés pregunten a Brossa: "Què signifiquen, per vostè, paraules com: joc, teatre, il·lusió, màgia, somni, atzar, absurd, realitat?"[3].
I Glòria Bordons ens confirma que "el joc, la màgia, el transformisme han estat sempre la distracció predilecta de Brossa"[4].
|
| 2.
| La cullera precoç o el cop del silenci |
A primer cop d'ull, ni a l'exposició Joan Brossa o la revolta poètica, ni a les sessions complementàries d'aquest Simposi internacional Joan Brossa, no veiem, no escoltem, el ressò de la important relació de Brossa i la música, la influència de la música i la presència permanent de la música a la vida i a tota l'obra poètica de Brossa, no tan sols a les accions musicals o a la poesia visual.
"No falta la alusión a su afición por la magia y los juegos, el carnaval, el teatro y la cultura popular, su relación con el cine". (Olga Spiegel, La Vanguardia, 22-2-2001)
"La exposición da cuenta también de la fascinación que sentía Brossa por la magia y el ilusionismo, el cine y el carnaval". (Catalina Serra, El Pais,22-2-2001)
"Tenim intacte el seu inmens món polivectorial, ens crida Mestres Quadreny, les sagetes del qual apunten en totes direccions i en el qual hi ha milers de racons per descobrir"[5].
L'aigua tot ho confon i no hi ha sastres per a aquesta pell que no es perd entre els mots a l'hora de definir el conjunt amagat de coneixements[6]
.
|
| 3.
| El faristol del flautista |
Sembla que tothom camini pel mateix camí, amb taps a les orelles, i sense escoltar el que Brossa mateix ens explica:
Veure pintura i escoltar música m'estimula més que no pas llegir; per tant, les meves influències vénen d'uns terrenys vorers al literari[7].
Sempre m'ha interessat la música, i les meves obres o en tenen una influència dispersa o en són el contrapès[8].
A un senyor que li interessi la pintura o l'escultura li ha d'interessar necessàriament la música, la poesia i el teatre perquè les arts s'interfereixen, s'enriqueixen mútuament. Una bona pintura pot solucionar un poema i una peça musical pot solucionar una pintura, etcètera[9].
No estalviem respostes a les interrogacions frontereres[10]
.
|
 |
-¿Mis heroínas favoritas de ficción? - Isolda, Solveig.
-¿Mis compositores favoritos? - Brahms y Wagner, variados y contundentes como los fenómenos de la Naturaleza. Schumann por su lirismo. Y Debussy. De los catalanes la línea que va de Gerhard a Mestres Quadreny.
-¿Mis heroínas históricas? - Clara Shumann, Cósima Wagner, Marta Mata.
(Questionari Proust, Lluís Permanyer. La Vanguardia, 10-12-78)
|
|
Tàpies[11]
, també ens desvetlla les "innombrables nits que va venir a casa per sentir junts cents de vegades aquell viatge de Sigfrid pel Rin o tants fragments de la Valquíria"
|
| 4.
| Suite perforada |
"Con Brossa he aprendido más música que con todos los profesores que tuve --ens confessa Carles Santos (Arturo San Agustin. El Periódico, 14-5-97)--. Y, naturalmente, nunca he hablado con él de música. Yo he aprendido yendo al cine y a otros muchos sitios con él. Es su manera de ser, su autenticidad, lo que me ha enseñado muchas de las cosas que me han servido. Brossa lo tiene todo: lo clásico y lo moderno, que, por cierto, no se puede explicar sin lo clásico. Brossa me enseñó a leer y a escribir, en el sentido más amplio".
|
| 5.
| Les borles del cornetí |
Pascal Comelade, amb bon criteri, inclou a Brossa en la Enciclopèdia Logicofobista de la Música Catalana[12], i ens canta:""Brossa, Joan. Poeta i dramaturg. Funda, amb Joan Ponç, la revista Dau al set el 1948. En la seva exposició de "Poemes-objet" (Cotlliure 1990) figurava una "escala musical". Autor de "Accions musicals" (realitzades al piano per Carles Santos); hi figura el silenciós "recital de flûte" en el qual manca la flauta"". I falten notes.
|
| 6.
| La nostàlgia de la pianola |
Joan Brossa va decidir, l'any 1992, confiar a Lluís Permaner els fets i els records que considerava més significatius, les seves filies i les seves fòbies. Un autoretrat sense maquillatge[13].
Pensar amb els ulls, ens recordava A. Cirici[12].
Tinc molta oïda i una facilitat natural per recordar temes musicals, ens diu Brossa[14]
Sentir i recordar, no només amb els ulls, sinó també amb les orelles.
Si posem Brossa X Brossa[13]en un gramòfon de trompa, ens pot caure aquest xàfec de notes, de records:
La ràdio; la Banda Municipal; Lamote de Grignon; Wagner; La Valquíria; la sarsuela; es comprèn que jo sàpiga de memòria melodies i moltes lletres; el cinema; Chevalier; El desfile del amor, (no és estrany que jo sàpiga de memòria la música); Màgia blanca, (la música em ve a la memòria); (de nen m'agradava) xiular, tinc molta oïda; Palau de la Música; l'Orfeó Català; el trio Irusta, Fugazot i Demare; Carlitos Gardel; la lletra dels tangos; el cantant cubà Eduardo Brito; a l'amic Tormo li agradava la poesia, la música i també Wagner; l'Arnau Puig m'el van presentar en un concert de la Banda Municipal al Palau de la Música; a Tàpies li agradava molt la música i sobretot Wagner, com a mí; i Brahms; les varietés del Cinema Select; Frègoli i els directors d'orquestra: Wagner, Verdi, Strauss, etc.; Club 49; el jazz no em feia fred ni calor; reconec que algunes figures m'atreien com ara Armstrong, Ellington i Gillespie; Cirici Pellicer i l'Esbart Verdaguer; tot el que fa en Mestres Quadreny m'interessa molt; el Cercle Manuel de Falla; Josep Cercòs; Schönberg; Gerhard; Sebastià Gasch i el Concert irregular; el pare de Tàpies tenia una gramola i molts discos; jo xiulava, xiulava Wagner...
Jo sóc el mateix de sempre i els meus costums no han canviat gens ni mica.
Algunes de les meves fòbies conegudes són l'Opus, el Vaticà i el clero, els Jocs Olímpics, els microfonistes. Les meves filies conegudes són Keaton, el cinema, ..., la màgia. Per damunt de tots ells, però Wagner i Frègoli", el transformisme i sobretot la música.
|
| 7.
| El gra del Graal |
Mestres Quadreny[15]ens explica com "les circumstàncies van fer que ens trobéssim sovint i, gràcies a la Tercera de Brahms i el Tristany, vam iniciar un diàleg que progressivament m'hi aniria apropant.Era un bon aficionat a la música. És de domini públic que era un wagnerià acèrrim, amb una devoció sense límits (fins i tot se sentia orgullós d'haver viscut en la seva infància al carrer Wagner). Tot i que era força selectiu, es pot dir que d'una manera general li agradava la música del romanticisme ençà, sempre amb marcades preferències. De la música anterior a Beethoven no en volia ni sentir parlar, deia que era música amb perruca empolsada i que feia pudor de naftalina. El mateix Beethoven, que coneixia bé, rarament li cridava l'atenció. El seu compositor predilecta era Brahms, de qui li agradava tot, però per sobre de tot la Tercera simfonia. Sentia molt de gust els quatre Saherzi de Chopin i la majoria de la música per a piano de Shumann. Tot i que li agradava Richard Strauss, mai no podia fer-li escoltar Mahler. Entre la pressió dels dos (José Luis Delás i Mestres Quadreyn), al cop de poc esdevingué un apassionat mahlerià. Pel que fa a compositors més pròxims li agradaven Stravinsky, Schoenberg i Gerhard, principalment La pesta i Libra. Finalment entre les meves obres sé que escoltava sovint els Tres cànons en homenatge a Galileu i la Simfonia en mi bemoll. Col.laborar amb Brossa ha estat per a mi una experiència altament enriquidora perquè la imaginació li regalava pertot arreu i els suggeriments eren fèrtils. Vam treballar sempre seguint una via d'independència interdisciplinària, ja que es tractava d'anar per camins diferents cap al mateix punt i d'arribar-hi alhora. Vam eliminar la submissió del text a la música o de la música al text. Una mena de contrapunt d'idees entrellaçades fins al punt de semblar una sola cosa".
|
| 8.
| He posat la lluna al tocadiscos[16] |
Odes i cançons, sonets i sextines, cinema i poesia escènica, ballet i accions musicals, poesia visual i objectes. A tota l'obra poètica de Brossa trobem referències musicals: compositors i instruments, notes i pentagrames, músics i dedicatòries, obres i personatges, citacions i descripcions, festivals i concerts...
Un gran concert, el concert de la seva poesia, el concert de tota la seva vida. BROSSA I LA MÚSICA, en concert
compositors:
Richard Wagner (1951, 65, 66, 70, 74, 76, 82, 90, 91, 95), Schubert (48, 50),
Brahms (1954, 66, 88, 99), Mestres Quadreny (1964, 76, 83), Rossini, Berlioz,
Verdi, Meyerbeer, Gounod, Mascagni, Bizet, Offenbach (1965), Debussy
(66-67), Arnold Schömberg (1976, 77), Igor Stravinsky (1978), Shumann (66-67, 79),
Johann Strauss (1981), Llorenç Balsac (1983), Josep Cercós (1990), Mozart (1996),
Agustí Fernández (1997)
obres:
Evocació de l'Holandés errant (1943), Rèquiem (1969), La segona i la vuitena
simfonies, La sisena i la setena (1969-75), Tetralogia Wagneriana (1979),
Parsival (1979), Concert de piano i orquestra (1981-86), El vaixell fantasma (89),
Schumanniana (1965-66), Brahmsiana (1965-66), Wagneriana (1965-66), Sextet
(1976-77), Moment musical (1980), Intervencions llampec (1983), Volswagner (88)
Excuses (1990), Marfull, Oseleta, Idrac, Briu, Satana..(1 is not 1,d'A. Fernández 97)
ballet/dansa:
Polca, xotis, masurca (1964), Seguidilla, soleá, farruca (1964), vals (1965)
músics:
Louis Armnstrong (1950, 51), Clarinetista (1949, 78), Arpista (1949), Pianista
(1952, 78), Timbaler (1952), Violinista (1969-75), Percusionista (1978), Guitarrista
(1978), Flautista (1972), Violoncelista (1987), Bateria (1993-95)
instruments:
Guitarra (1942, 50, 86), Violí (1944, 49, 76, 79), Flauta (1944, 48, 50, 57, 64, 65,67,
72, 76, 77), Concertina (1944, 50), Tambor (1943-48, 57, 59), Flaviol (1948, 76)
Piano (1948, 59, 64, 65, 79, 82, 90, 95, 97), Corn de caça (1948), Trompeta (1948-
50,58 76, 79, 99), Piano de maneta (1950), estoig de violí (1950), Gramòfon (1950,
51, 69), Platerets (1950, 86), Faristol (1950), Xurriaques (1950), Teclat (1952),
Arpa (1952, 57), Lira (1957, 64), Gong (1964), Cinta magnetofònica (1967, 86, 96),
Mandolina (1967), Orgue (1969, 72), Cornetí (1972), Pianola (1972), Magnetòfon
(1973-74, 79), Trompa (1976, 77), Bombo (1976-77), Tuba (1976-77), (Pandereta,
1986), (Clarinet, 1986), (Batuta, 1991), Bocina, 1991), Tocadiscos (1993-95),
Timbal (1988, 93-95, 97, 99)
notes:
Solfa (1964,77-81), Silenci (1964, 69, 72), Mutis (69-75),Claus harmòniques (1965),
Armonia major i menor (1965), DO-RE-MI-FA (1965), Piano, piano (1965),
DO-MI-SOL (1965-67), SOL (1965-66), Partitura (1969), Notes (69-70), pentagrama
1972, 75), Blanca, negra (1972), Compàs (1972), DO-RE-MI-FA-SOL (1972),
DO-RE-MI-FA-SOL-LA-SI-DO (69-75), Intermedi, Fragment,
LA-FA-MI-SOL-SI-RE-DO (76-77), Clau de sol (1979), Andantino grazioso (1996)
festivals/concerts:
Festival de música de Barcelona (1967, 78), Musiktheater (1978),
III Setmana de nova música (1973), Cicle de música contemporània (1977),
III Cicle de música al carrer montcada (1979), I Jornades internacionals de
nova música (1982), Cicles de teatre obert (1984), Eureka (1987), Música
contemporània a la Fundació Miró (1990), Inclassificables ((1991), Música
vocal contemporània (1992), Acció musical per a Joan Miró (1993), I Festival
de música del segle XX (1996), Grec 96, Festival de tardor Ribermúsica (86),
Grec 97, Festival piano i bel canto (1997), Riber música 99, Festival de
músiques contemporànies (1999)
teatres:
Escenari/teatre (1965, 69, 82), Butaca (1966), Teló (1969)
|
| 9.
| Entre-i-surts |
Contrapunt d'Antoni Batista (La Vanguardia, 8-1-99):
"Joan Brossa murió un dia en el que se interpretaba Wagner en Barcelona, su compositor favorito. Antoni Ros Marbà dirigia Parsifal en el Palau, en la temporada del Liceu extramuros. Hacia tanto tiempo que la que fuera wagneriana "ciudad de los prodigios" no escuchaba Wagner que bien podria decirse que el prestigitador Brossa eligió el día de su muerte. Como quizá había elegido nacer en la calle Wagner.
El Brossa melómano tenía además una faceta tan inusitada como él mismo. Desde la música apreciaba el silencio. Lo valoraba en su relación con el sonido, gramaticalmente recíproca, biológicamente simbiótica, comunicacionalmente interactiva. La noche del 20 de noviembre pasado (1998), habíamos cenado juntos en su cátedra del restaurante Sí Senyor. Hablamos largamente del silencio y recitó diversos pasajes de Lorca referidos al silencio. Federico y Joan, dos poetas músicos ahora unidos en su silencio musical".
|
| 10.
| Tot sembrant sense por dels ocells[17] |
Per acabar voldria dedicar aquest comunicat a Marina, que en el moment d'escriure aquests darrers mots rega els tulipans en el jardí i canta, i a Anna Ricci, en memòria de qui voldria llegir-vos un fragment d'una poesia escènica titulada Al Canigó ja no hi ha àguiles, 1964-65[18]:
MULLER: T'agrada que a l'estiu faci fresca?
AMIC: La veritat, dic que sí sense adonar-me'n.
MULLER: I tampoc no saps què és una ària?
AMIC: No, no; ni major ni menor.
MULLER (riu): Com hi ha món!
AMIC (una mica molestat): La sortida és per la porta, oi?
MULLER: És ben veritat que la vida s'assembla als llamps del cel. Els ignorants roden per aquest món igual que roda la torradora de café de l'adroguer. ¿T'has fixat en el so de la veu i el de les flautes?
AMIC: Jo... jo...
MULLER: Mira, Rigobert: una ària és una peça per a veu sola. L'òpera, per exemple, no és més que un seguit d'àries unides per recitatius. Hi ha àries cantades i àries parlades.
AMIC: D'acord. Gràcies!
MULLER: Ho veus, com els remats marxen pacients?
AMIC: I els duos?
...
Brossa i la música, sense corbata
Gràcies per la vostra complicitat.
|
 |
|
[
Data de publicació
: maig de 2001]
|
| | |
