Història del model tecnològic de la UOC

En aquesta secció volem retrocedir en el temps per conèixer quins van ser els orígens tecnològics de la UOC. Quants estudiants van començar els seus estudis l'any 1995? Quin accés feien servir? Com era la xarxa de la Universitat, aleshores? Com ha evolucionat?

Amb aquest petit recull d'informació històrica us podreu fer una idea de quins van ser els orígens i les preocupacions tecnològiques de la Universitat.

Els serveis i la xarxa de la UOC

El curs 1995-1996 la UOC va començar la seva activitat docent amb un curs pilot de 200 estudiants. La infraestructura informàtica del moment estava formada pels elements següents:

		Accés a Internet per mitjà de l'anella científica.
		Accés a la UOC per mitjà de rack de mòdems (30 connexions simultànies).
		La xarxa interna estava formada pels PC del personal de la UOC, pels servidors de fitxers i impressió Novel i per un servidor de gestió acadèmica (SIGMA) sobre una plataforma Solaris.
		Xarxa SAC (sistema d'accés al Campus) on hi havia:   --Els servidors de campus (programari First Class sobre plataforma Apple) que suportaven una concurrència d'uns 20/30 usuaris.   --Els servidors primari i secundari DNS (primeres màquines Solaris).
		Els encaminadors que lligaven aquestes quatre subxarxes.

El curs següent (1996-1997), el nombre d'estudiants va passar a ser de 1.500. Es va desenvolupar una aplicació pròpia basada íntegrament en web sobre plataforma Solaris. Es feia servir un campus virtual 2.0 que suportava una concurrència superior a 100 usuaris. El sistema estava format per un servidor de disc i una base de dades Oracle i dos processadors frontals (front ends) idèntics on residien el servidor web* i l'aplicació CV.

Els estudiants accedien a la UOC per mitjà del servei de Telefónica Infovia, amb una banda ampla de 2Mb.

Es va posar en marxa el tallafoc (tallafoc 1 de CheckPoint) i es va donar una estructura radial a la xarxa de tal manera que tot el trànsit entre subxarxes havia de passar pel tallafoc.

Es va desenvolupar una aplicació a mida per a la gestió acadèmica (GAT) i es va posar en marxa la biblioteca virtual de la UOC amb VTLS en entorn Solaris.

Es va migrar la xarxa interna de NOVEL a NT.

Els anys successius es van anar afegint nous serveis i es van ampliar els que ja hi havia. Va aparèixer el supracampus (diferents entorns de CV per a diferents comunitats docents englobades a la mateixa aplicació Intranet). També es van habilitar nous enllaços amb Internet (UUNET, IBERNET). La UOC es va convertir en l'Internet Autonomous System (setembre del 2000) i va fer servir el protocol BGP4 per balanceig de trànsit d'Internet.

Les aplicacions de gestió

La primera preocupació que va tenir la UOC durant els primers anys (any 1995) va ser trobar una solució que resolgués la gestió acadèmica. Després d'avaluar la possibilitat de fer servir algunes de les aplicacions de gestió acadèmica existents es va veure que difícilment podrien complir les necessitats d'una universitat virtual, i per tant es va decidir aplicar un desenvolupament propi.

Durant el temps que es va desenvolupar el GAT (1996-1997), es va fer servir el producte Sigma al qual es va afegir un desenvolupament que permetés fer la matriculació via web que ja va estar disponible l'any 1996 (la primera matrícula es va fer amb Filemaker i després es va introduir SIGMA). També es van fer altres desenvolupaments per donar suport a la introducció i consulta de notes.

Mentrestant, per a la gestió financera es feien servir solucions de PC (Conta 3 l'any 1995 i Dimoni els anys 1996 i 1997) i per a gestionar el cobrament als estudiants es feia servir SIGMA. Paral·lelament es desenvolupà TREN i bona part de la seva funcionalitat ja va estar disponible l'any 1997.

Al final del 1997 es posà en marxa el GAT i durant el 1998, la gestió financera de Ross Systems i els enllaços del GAT amb aquesta gestió financera.

D'altra banda, pel que fa a les aplicacions de biblioteca, es va fer un desenvolupament PL/SQL* sobre la primera versió d'OAS que va ser operatiu durant l'any 1995 i part del 1996, moment en què ja s'implementà VTLS i l'aplicació de préstec.

A partir de l'any 1998 es van anar fent els altres desenvolupaments, que es van anar integrant amb els que ja hi havia.

El Servei d'Ajuda Informàtica

El Servei d'Ajuda Informàtica ha estat present per a donar suport tècnic a estudiants, professorat i personal de gestió des del començament de la Universitat. La seva evolució ha estat creixent, tant pel que fa al nombre d'usuaris que n'han fet ús com per a la diversitat i quantitat d'iniciatives que s'hi han dut a terme.

Inicialment, el Servei ja estava dividit en dos nivells d'atenció: un primer nivell d'atenció telefònica i un segon nivell, més especialitzat, constituït per tècnics de la UOC.

En relació amb el nombre d'usuaris, al començament de la Universitat, l'ús del Servei d'Ajuda Informàtica era notablement més elevat. Durant el primer curs de la UOC, l'any 1995, el Servei d'Ajuda es feia servir sobretot per a la connexió remota amb els equips de la UOC i es basava en l'atenció telefònica i el suport mitjançant l'ús del correu electrònic.

A partir de l'any 1997 es posà en funcionament l'aplicació de gestió d'incidències, que, mitjançant una base de dades, va permetre fer una més bona gestió de les incidències i suprimir l'ús dels missatges de correu electrònic entre els usuaris, el Servei d'Ajuda i els tècnics de la UOC.

La Intranet educativa

El Campus Virtual que suporta l'entorn d'aprenentatge de la UOC va néixer sota les premisses següents:

		Tenir funcionalitats que pretenen emular un campus presencial.
		Treballar amb el concepte de campus, no amb el de correu electrònic.
		Promoure la no coincidència en el temps i en l'espai.
		Garantir la identitat dels usuaris.
		Possibilitar el fet de saber "quina gent hi ha" en un moment donat.
		Cobrir la necessitat de mantenir un historial de missatges.

La Intranet educativa ha evolucionat en el temps amb diferents versions de programari:

	Versió 2.3:		CGIs*
			Alt nivell de problemes amb la BDDs Oracle
			Baix nivell de concurrència
	Versió 2.6:		CGIs
			Menys problemes amb la BDDs Oracle
			Més nivell de concurrència
			S'aconsegueix deslligar l'MH* del codi
	Versió 3.0:		Daemon en multithreading
			Pocs problemes amb la BDD Oracle
			Molt alt nivell de concurrència
			Cues d'accés a la base de dades
			Arquitectura monolítica (tots els serveis junts, C++)

La UOC, una universitat de reconeixement internacional

La UOC ha rebut diferents premis de reconeixement internacional per la seva tasca en l'educació virtual:

		Premi ICDE a la millor universitat virtual i a distància del món.
		Premi WITSA 2000 a la millor iniciativa digital.
		Premi Bangemann Challenge de la Unió Europea a la millor iniciativa europea en educació a distància.

*L'MH és el programari públic de sistema de correu que utilitza la UOC. L'objectiu va ser separar per API els dos codis per tal de depurar errors i permetre algun dia fer una migració.