Germán Sierra
Alumni
Màster Executive MBA en Entrepreneurship i Innovació
Judith Gilbert: «Generem biocombustible sòlid utilitzant residus de cafè com a matèria primera i donem feina a joves immigrants en risc d’exclusió»
Com esdevé una educadora social la representant d’una multinacional a Espanya?
Doncs per circumstàncies una mica aleatòries. Jo sempre vaig tenir clar que volia treballar amb adolescents. Vaig estudiar la carrera a Israel i em vaig especialitzar en joves en risc d’exclusió social. L’últim any de carrera vaig treballar a la presó amb joves, però em va desbordar; era molt jove, no tenia les eines emocionals per a gestionar-ho i vaig decidir que no era el moment. M’havia format en una cosa molt específica i calia buscar alternatives.
Era el moment de buscar-se la vida...
Encara que amb la sort que als vint anys pots treballar de qualsevol cosa. Vaig anar buscant el meu camí per diversos llocs fins que vaig trobar la persona que considero el meu mentor, lamentablement ja mort. Ell era autònom i venia productes israelians a empreses a Llatinoamèrica i em va ensenyar tot un món comercial, de carrer, no d’universitat: com tractar els clients, estratègies de venda, etc.
Tenia una visió comercial diferent.
La filosofia real de voler ajudar l’altra persona. Tenia una manera d’encarar el comerç molt intel·ligent, tenint sempre en compte la persona que tens al davant, sabent que també té pressions i necessitats, i buscant un punt de trobada. Moltes vegades s’interpreta el comerç com una lluita, com un engany o com l’intent de sostreure alguna cosa, però això és absurd, ja que les relacions humanes van més enllà.
I vas començar a treballar amb ell.
Sí. Poc després, a ell el va contractar una subsidiària de la multinacional Stanley Works i vam treballar plegats fins que em van oferir desenvolupar a Espanya la família de productes produïts a Israel (emmagatzematge intel·ligent, caixes d’eines, etc.). Em van enviar aquí per uns mesos i ja fa vint anys que hi soc.
I així vas aterrar en el món de la multinacional.
Efectivament. Jo venia de treballar amb el meu mentor i amb ell era fonamental gaudir de la feina.
Tot d’una, ja no era només la Judith, sinó una gestora de grans comptes. Encara que també vull assenyalar que sempre vaig ser molt atípica a Stanley, una ovella negra, perquè treballava molt les relacions amb els clients com ho havia fet abans i vaig haver d’aprendre a treballar en entorns més formals.
Quin va ser el teu repte principal allà?
El 2010 ens vam fusionar amb Black+Decker i em vaig convertir en la directora comercial de la cadena de consum. El repte que vaig gaudir més va ser gestionar un equip: treballar amb un grup de persones i intentar transmetre’ls els meus valors sobre com treballar, tractar amb la gent, potenciar les capacitats de cada un i fer-los gaudir del camí, encara que reconec que també era molt exigent.
Vas estar disset anys a la multinacional. Quant de temps feia que maduraves la teva sortida?
Vaig presentar la meva renúncia tres vegades, però sempre me la negaven [somriu]. L’últim any ja sentia massa el pes de la multinacional i vaig començar a trobar a faltar la part social, fer alguna cosa que tingués algun valor afegit. Com que em costa estar en diversos projectes alhora perquè necessito tenir un punt, vaig decidir que havia de marxar per a poder buscar el meu camí.
Sí que sabies que et volies orientar cap a un tema més social.
Sens dubte. Vaig navegar per internet buscant projectes socials i vaig descobrir tot un món fascinant de gent que està fent coses meravelloses. També és cert que jo vaig preguntar a l’empresa si em deixaria portar la responsabilitat social corporativa, i és probable que m’hi hagués quedat si m’haguessin dit que sí, però en aquell moment no era rellevant per a ells, així que el desembre del 2014 vaig deixar la feina.
Així va arrencar Factor Escucha.
Sí. La idea va ser generar una associació que escolti les necessitats que hi ha a la societat i actuï generant projectes. Gràcies al treball en xarxa en l’àmbit de l’emprenedoria social, vaig acabar fent-me voluntària d’una entitat que es diu Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic (Eicascantic), una associació que treballa l’alfabetització per a adults immigrants, que era una cosa que ja havia fet a l’Argentina, i que també té el programa Ta-axira per a joves immigrants no acompanyats. Vaig pensar que aquesta era la meva oportunitat de reprendre la meva passió. Sent voluntària a Eicascantic, vaig conèixer la realitat d’aquests joves, cosa que em va inspirar a desenvolupar Up! Energía.
Quins problemes tenen aquests joves?
Si bé estan tutelats per l’Estat mentre són menors d’edat, quan assoleixen la majoria d’edat no hi ha recursos per a tots i molts es queden al carrer, on passen a ser institucionalment invisibles i a tenir un grau elevat de vulnerabilitat emocional. És un tema que em toca molt perquè jo soc emigrant i vinc d’una família jueva amb una llarga història de migracions. Si per a mi, que tenia recursos, ja va ser complicat, imagina per a aquests nois del Magrib o del Pakistan, que arriben sols i sense recursos materials o afectius... La reflexió va ser la següent: si el problema principal és que necessiten un contracte de treball per a regularitzar la seva situació, muntem una empresa que els pugui contractar. Sona una mica infantil, però és el que va inspirar Up! Energía.
La teva primera idea era repoblar un poble abandonat amb aquests joves.
Sí, encara que és una idea molt ambiciosa i costa trobar un model econòmic que en garanteixi la sostenibilitat, de manera que l’hem abandonat momentàniament. Vaig començar a donar voltes al model econòmic i un amic que vaig conèixer en un networking em va parlar de la idea d’aprofitar els residus de cafè com a energia neta. Investigant, vaig descobrir una empresa d’Anglaterra que fa biomassa amb aquests residus. En aquest moment es va unir al projecte la meva sòcia Danielle, ens vam apuntar al programa d’emprenedoria social de Barcelona Activa i entre totes dues vam començar a estudiar el mercat i a desenvolupar el projecte mitjançant molt de treball en xarxa i contactes. Hem rebut el tercer premi a la millor iniciativa social de Barcelona el 2017.
Es tracta del primer projecte de Factor Escucha i l’heu batejat amb el nom d’Up! Energía.
Sí. A Up! Energía generem biocombustible sòlid en forma de pèl·lets fent servir residus de cafè que es generen a la ciutat com a matèria primera, potenciant, així, l’economia circular i donant feina a joves extutelats en risc d’exclusió social i a altres col·lectius vulnerables.
Com funciona el model?
Recollim el residu de cafè tant de punts de gran consum (hospitals, aeroports, etc.) com del canal HORECA i el portem al nostre centre de producció, on passa per un procés d’assecament i pel·letització. L’objectiu principal és cercar la sostenibilitat i la rendibilitat econòmica en cada fase del procés, per això estem provant diferents models logístics (última milla, logística inversa, etc.). Per a assolir aquest objectiu és important la col·laboració amb altres entitats socials, l’Administració pública, l’empresa privada i l’acadèmia. Pensem que aquest és el model que garantirà els millors resultats. Segons el nostre pla, calculem poder donar feina a setze persones directament i a cinc més indirectament en quatre anys, a més de gestionar correctament unes deu mil tones de residus i evitar unes cinc mil emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera. Ara estem buscant finançament per a sortir al mercat. L’1 de març llançarem una campanya de matchfunding amb la col·laboració de la fundació Goteo.