Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "Garcia Alsina, Montserrat" : 30 resultats
Dades obertes i `línies de negoci¿ en les administracions públiques

Des del juny de 2019 tenim una nova directiva relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic (Directiva (UE) 2019/1024). Aquesta directiva reforça l’oportunitat que tenen biblioteques i arxius de recuperar costos derivats de preparar i gestionar dades per posar-los a disposició de la reutilització de la informació i a més obtenir beneficis, aplicant tarifes similars a les del mercat. Aquesta oportunitat ja es va plasmar fa uns anys a l’anterior Directiva del 2013, recollida per la Llei espanyola 18/2015. En un article publicat anteriorment a COMeIN indicàvem l’oportunitat d’obrir línies de negoci en arxius i biblioteques. Què ha passat des de llavors? S’ha aprofitat?

Protecció i explotació de dades: cap a l'harmonització

El passat mes de maig el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) es va començar a aplicar, encara que ja estava en vigor des de maig de 2016. Va ser al maig quan tots vàrem rebre una allau de missatges per confirmar el nostre permís de tractament de les nostres dades. Per què és tan important per a les organitzacions assegurar-se el permís per al tractament de dades personals i per a què és aquesta regulació? 

Democràcia, govern obert i desenvolupament econòmic

L’enfortiment de la democràcia sovint es vincula a rendició de comptes, transparència i govern obert. La rendició de comptes de les administracions públiques està subjecte a la publicació periòdica d’informació pública, proactiva o sota demanda de la ciutadania. Per tal de fer efectiu el govern obert i que els ciutadans participin en la presa de decisions, han de disposar de dades i informació. Si les dades i la informació es publiquen en formats oberts, aleshores dades i informació es poden reutilitzar per crear valor.  

Transparència, reutilització i intel·ligència

La Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, encara que en la ment de la majoria sigui un instrument de detecció i prevenció de la corrupció, és un instrument més a disposició de les administracions públiques i les empreses d'un territori per crear intel·ligència i, per tant, riquesa i desenvolupament territorial. Per tal que això tingui lloc, solament s'ha d'aprofitar i explotar la informació i les dades contingudes en els sistemes d'informació i en els documents que formen part dels expedients administratius. S'està aprofitant i explotant la informació? Com s'aconsegueix? Què s'està fent? 

Reutilització de la informació: reptes i oportunitats

La informació pública i les dades obertes són recursos per a empreses, ciutadania i administració pública. La reutilització d'informació i les dades obertes són font de beneficis i obren oportunitats de desenvolupament econòmic i optimització de recursos. No obstant això, l'accés i l'obtenció de dades, la seva explotació per elaborar més dades i crear productes, la seva anàlisi i generació de productes i serveis de valor afegit presenta reptes que han de ser resolts per impulsar el potencial de la reutilització d'informació pública (sector infomediari). 

Gestió de documents: clau de la transparència

L'accés dels ciutadans a la informació pública és un dret als països democràtics. Recullen aquest dret en la seva legislació. La publicitat activa és una via d'accés. La sol·licitud és l'altra. En tots els casos, les administracions públiques necessiten tenir organitzats i ben classificats els seus documents, per garantir el subministrament d'informació de qualitat. Però, com s'aconsegueix això? 

Transparència i reutilització de la informació: pel camí de la implantació

Amb algunes dècades de diferència respecte a altres democràcies, a Espanya des de fa tres anys tenim legislació per assegurar la transparència i l’accés a la informació pública. En l'àmbit estatal també disposem d’una llei de reutilització de la informació pública, per la qual l’accés a la informació és clau. Com s’està implantant la transparència i la reutilització de la informació en les administracions públiques? S'està obtenint el benefici econòmic que les lleis indiquen? Quins problemes estan sorgint? 

Transformació digital: confirmació d'un fracàs?

A la dècada dels noranta del segle passat, les llavors anomenades noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC) ja estaven revolucionant la societat, l’economia, i la nostra vida. Entràvem en la societat i l’economia del coneixement, on la gestió de dades i de la informació portava a la generació de coneixement, matèria primera de la nova era, i al desenvolupament econòmic. Els fonaments de la societat i l’economia industrial quedaven darrere gràcies a les NTIC, que obrien una nova era econòmica i social. La Unió Europea, en l'Agenda de Lisboa del 2000, ja apuntava que gràcies al coneixement, Europa es convertiria en l’economia més avançada del món. Ara, segle XXI, dècada dels anys deu: no sentim la mateixa cançó amb el títol de transformació digital

Qui gestiona les dades a les organitzacions, i per a què?

Actualment sovint sentim a parlar de gestió de dades, dades massives o big data, dades en obert o open data, o linked open data. De fet, hi ha una idea força arrelada que totes les organitzacions necessiten gestionar dades per a crear informació i coneixement per a l’acció, per a prendre decisions. En definitiva, per a crear valor. A més, les administracions públiques, en compliment de la legislació de transparència i reutilització d’informació pública, generen  un major volum de dades que han de gestionar. El volum de negoci, que depèn de la qualitat de dades, és considerable i s’incrementa al llarg dels anys. 

Els professionals del big data: dels gestors de la informació als científics de dades?
Des de fa més de vint anys les dades i la informació són fonaments per a crear coneixement. El CIO (Chief Information Officer) emergia com el professional que havia de facilitar la gestió de la informació per a crear coneixement. Actualment les dades són les generadores de coneixement, i el CDO (Chief Data Officer) n’és el responsable en les organitzacions. Tanmateix, altres denominacions estan emergint, entre les quals guanya força la de científic de dades. Per què aquests canvis si sempre es tracta de gestionar per a crear coneixement?
30 resultats | Pàgina 1 de 3
1 |
2 |
Següent >>