Seminari (CareNet): "Emergències i Scenario Planning"

Programa

Des de mitjan segle xx, l'scenario planning (SP) s'ha configurat com una de les eines principals que fa servir la tecnociència per pensar el futur. La importància d'aquesta eina ha crescut tant que actualment s'utilitza en disciplines tan diferents com la psicologia, la física, el dret o la medicina. Així mateix, ha desbancat altres eines prèvies —com ara el càlcul de risc o la gestió estadística de casos, la implementació de protocols, etc.— i ha esdevingut un mètode clau en aquestes disciplines per produir coneixement amb validesa epistèmica. A partir d'autors com M. Foucault, G. Deleuze, F. Guattari o G. Agamben, es pot argumentar que el fet distintiu de l'SP és la creació de "territoris existencials".

Mitjançant aquests territoris, l'SP ofereix un nou règim de conceptualització del futur, que deixa de ser entès com una anticipació, una predicció o una figura que indica una tendència i que té l'objectiu d'aportar coneixement sobre "una cosa" que està a punt de passar o que es podria esdevenir. Amb l'SP, el futur es converteix en una experiència de vida que es basa en la incertesa i que es caracteritza pel fet de ser gestionada en el nostre dia a dia. Els sentiments que sempre acompanyen l'anticipació es converteixen en emocions o afectes que organitzen immediatament el present. Aquest exercici és part d'un dispositiu específic d'implementació de les relacions de poder anomenat psychopolitics. Aquest dispositiu, al seu torn, no és res més que una de les implementacions que, juntament amb la scalepolitics i la cinepolitics, donen cos i forma a una definició del poder que ja no es caracteritza per la gestió de la vida, sinó per la isocronia i la sincronització.

Aquesta psychopolitics ja no actua principalment mitjançant la disciplina del cos o de la població, sinó a través de l'emmotllament constant d'afectes en l'àmbit prereflexiu o precorporal, de manera atractiva i subtil. D'aquesta manera, l'SP datifica comportaments i emocions, i els connecta a bases de dades i algorismes amb la finalitat de predir un futur total, del qual autors com Mark Fisher o Shoshana Zuboff afirmen que no podem escapar.

Francisco Tirado

Professor titular de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigeix el programa de doctorat de Persona i Societat en el Món Contemporani i el grup de recerca STS-b (Barcelona Science and Technology Studies Group), reconegut per la Generalitat de Catalunya. Entre els seus interessos de recerca, destaca l'ús de nous conceptes en ciències socials (cíborg, extitució, psicopolítica...). Més recentment, s'ha centrat en l'anàlisi de la relació de la intel·ligència artificial i els algorismes amb les transformacions de les relacions de poder i control.

Enrique Baleriola

Professor lector dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya. És doctor en Persona i Societat en el Món Contemporani (UAB, 2017). Les seves àrees de recerca se centren en els estudis sobre la governabilitat, l'anàlisi de la gestió de les polítiques públiques, la implementació de les polítiques públiques a les organitzacions i els estudis socials de la ciència i la tecnologia.

Per participar en aquest seminari, us podeu posar en contacte amb el codirector de CareNet, Daniel López - dlopezgo@uoc.edu.