2020

«En aquesta pandèmia, les universitats tenen un rol clau en la identificació de fonts d'informació fiables»

Marcelo D'Agostino

Flickr: ITU Pictures

29/05/2020
Imma Alberch
Marcelo d'Agostino, assessor sènior en sistemes d'informació i salut digital de l'Organització Panamericana de la Salut (OPS), oficina regional de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a la regió d'Amèrica.

Les tecnologies aplicades a l'àmbit de la salut són un element important en la tasca de les institucions i dels sistemes sanitaris per fer front a la COVID-19. Les teleconsultes, les aplicacions mòbils de monitoratge i seguiment de la malaltia o l'ús de dades massives per obtenir informació sobre el comportament del coronavirus només són alguns exemples de la importància que tenen les TIC en aquesta pandèmia.

Per saber quines accions de l'àmbit de la salut digital du a terme l'OPS, l'oficina regional de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a la regió de les Amèriques, n'entrevistem l'assessor sènior en sistemes d'informació i salut digital. En el context actual de crisi, D'Agostino coordina el programa de salut digital i sistemes d'informació del Departament d'Evidència i Intel·ligència per a l'Acció en Salut d'aquesta mateixa institució. En aquest moment, una de les accions que du a terme és l'elaboració de fulls informatius (fact sheets) sobre salut digital, tasca en què participa el professor i investigador dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Francesc Saigí, membre de l'eHealth Center de la UOC

Com està essent el dia a dia a l'OPS i, en concret, a la vostra àrea durant la crisi del coronavirus?

Des del començament de la pandèmia, el dia a dia de l'OPS se centra a donar suport als països a fi que donin la millor resposta possible a aquesta crisi. Ho fem mitjançant l'activació de protocols per a emergències que l'OPS té molt ben establerts i que ja s'han activat en diferents emergències de salut pública —com van ser, en el passat, la pandèmia de la grip A (H1N1) o l'epidèmia de còlera a Haití— o bé en molts desastres naturals que són causats per qüestions climàtiques.

Pel que fa a la COVID-19, el departament on jo treballo, dirigit pel Dr. Sebastián García Saisó, ha creat quatre grans línies d'acció que serveixen de suport a la pandèmia. Jo coordino una d'aquestes línies, que se centra en la salut digital i en els sistemes d'informació. Alguns dels productes concrets que ja hem publicat són un portal de sistemes d'informació, amb notes tècniques de suport a la pandèmia; un portal d'orientació sobre la COVID-19, i una «vitrina de coneixement» especialitzada en coronavirus, amb les últimes recerques que s'han dut a terme a la regió d'Amèrica.

Quines mesures està implementant l'OPS per ajudar els països de la regió d'Amèrica a afrontar la pandèmia de la COVID-19? 

En aquest moment, entre moltes altres accions —que tenen el focus en els països—, una acció que voldria destacar és que l'OPS ha fet una crida per recaptar fons de donants i socis que permetran augmentar la capacitat dels països d'Amèrica per respondre a la COVID-19. Aquesta recaptació té dos objectius principals: frenar la transmissió del virus i mitigar l'impacte en la salut de la COVID-19 a casa nostra.

Com a expert en sistemes d'informació i salut digital, quin paper específic té la salut digital en aquesta pandèmia?

Sense dubte, té un paper central i és més important que mai. En particular, ens hem centrat en les tecnologies que responen a les necessitats principals de les persones. Entre aquestes tecnologies, hem identificat els webs, els assistents virtuals, els taulers d'informació, les aplicacions mòbils, les xarxes socials, els centres d'atenció telefònica, els campus virtuals, els missatges de text (SMS i serveis web de missatges, vídeos i veu), les plataformes de monitoratge i seguiment, els wikis, els fòrums i altres tecnologies de l'àmbit de la intel·ligència artificial amb usos més complexos. 

Aquestes tecnologies o aplicacions s'empren, generalment, per monitorar i fer seguiment de pacients, fomentar l'ajuda terapèutica i interactuar amb professionals i serveis de salut. Així mateix, es fan servir per valorar segones opinions entre professionals de tot el món, per facilitar l'autodiagnòstic, accedir a dades i a informació fiable i generar mecanismes de prevenció. I també s'utilitzen, per descomptat, per continuar aprenent i treballant.

Quines recomanacions llança l'OPS als països en relació amb la tecnologia de salut digital?

L'OPS té la voluntat d'enfortir els sistemes i els serveis de salut, i dona suport als països sempre des d'aquesta perspectiva. I és des d'aquest punt de vista que es presenten les tecnologies d'informació. En particular, acabem de llançar una sèrie de recomanacions per a la reorganització i l'ampliació progressiva dels serveis de salut per a la resposta a la pandèmia de COVID-19. Es tracta d'una iniciativa que coordina el Dr. James Fitzgerald, director del Departament de Sistemes i Serveis de Salut de l'OPS.

Des de l'OPS treballeu en l'elaboració de fact sheets. Ens podeu explicar en què consisteixen?

Els fact sheets són fulls informatius, documents breus amb llenguatge senzill que transmeten informació estratègica per a la presa de decisions. Actualment estem elaborant fact sheetssobre temes que, tot i que no són necessàriament els del dia a dia d'un ministeri de salut, amb la pandèmia han passat a un primer pla. Alguns fulls informatius que hem publicat darrerament són sobre la infodèmia o sobre la importància de la telemedicina en moments com aquest, en què és fonamental prendre totes les mesures possibles perquè els sistemes de salut no es col·lapsin.

Quin paper han de tenir les universitats en aquesta pandèmia?

El paper de les universitats és clau en molts sentits. Especialment, i com sempre, perquè tenen un paper clau en l'anàlisi i la disseminació d'evidències científiques i en la identificació de fonts d'informació fiables. Això forma part del seu ADN. A més, el món s'enfronta a una infodèmia i, per tant, tots els actors que puguin ajudar a controlar aquest excés d'informació tindran un paper fonamental. M'atreveixo a dir que actualment, més que mai, les universitats tenen un paper tècnic i estratègic que no havien tingut abans.

I en relació amb la prevenció de futures pandèmies?

En aquest punt parlo amb el cor i espero que aquesta pregunta no s'hagi de respondre mai més. Però des del meu punt de vista, el millor que les institucions acadèmiques poden fer és continuar fent el que fan, que és una de les activitats més nobles que hi pot haver: educar. Una societat educada serà sempre una societat més ben preparada per afrontar el que vingui.

Quin grau de coordinació hi ha entre l'OPS i la UOC, que és centre col·laborador de l'OMS en salut digital?

Des de l'OPS veiem la UOC com un braç nostre i hi ha col·laboració i confiança entre les dues parts, tant des del punt de vista institucional com personal. Estic convençut que les relacions es basen en la confiança, i aquesta confiança la construeixen les persones. I aquí vull destacar el paper fonamental que Francesc Saigí ha tingut perquè la relació entre l'OPS i la UOC sigui sòlida i sempre hagi avançat cap a passos més forts i innovadors.

Considereu que globalment estem preparats per fer front a futures pandèmies?

No tindria ni capacitat ni autoritat per respondre a aquesta pregunta. No obstant això, sento i és el meu desig respondre que sí. De tota manera, a partir del que sento i veig diàriament —veient els companys de l'OPS, de l'OMS i de les institucions del país—, si la resposta depengués del grau de compromís que s'hi està posant, no dubtaria a respondre amb un tan gran com l'univers. Els meus respectes a tothom que ho està donant tot en aquest moment, com vosaltres.

Quins canvis veurem arran d'aquesta pandèmia? 

Sincerament, penso que el món serà diferent. No considero que pugui opinar des de gaires punts de vista. No obstant això, m'animaria a dir que l'ús de les tecnologies serà cada vegada més gran i més bo perquè tots hem après moltes coses sobre el veritable potencial que tenen. De tota manera, no voldria deixar d'expressar la nostra preocupació per totes les persones que actualment continuen sense accés a internet i, per tant, sense accés a les tecnologies. I això s'ha de considerar una variable clau perquè les accions tinguin sempre present la reducció de desigualtats, la igualtat de gènere i la preservació del dret de les persones.