2021

La dimensió humana de la salut mòbil a la III mHealth BCN Conference

Salut mòbil
19/03/2021
eHealth Center
L'eHealth Center col·labora en l'organització de la tercera edició de la jornada

La Fundació iSYS, amb el suport de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catralunya (UOC) i de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), ha organitzat la tercera edició de la mHealth BCN Conference, un espai de trobada per a investigadors i investigadores i persones expertes en intervencions de salut mòbil. Enguany, el debat s'ha centrat en el factor humà i la salut mòbil, i hi han participat el director de l'eHealth Center, Albert Barberà, i Manuel Armayones i Eulàlia Hernández, membres del mateix centre.

La presentació de la jornada va anar a càrrec de Francisco Grajales, vicepresident de la mHealth BCN Conference 2021; Albert Barberà, director de l'eHealth Center de la UOC, i Jordi Mestres, vicepresident de la CAMFiC. Barberà va destacar, com a punt positiu de la pandèmia, l'impuls de la implantació de la salut digital. Des de l'eHealth Center de la UOC, s'han detectat una sèrie de reptes socials i ètics, com ara la necessitat d'un pacte social per determinar l'ús que fem de les dades. A més, va ressaltar la necessitat de digitalitzar tot el sistema, amb el compromís de totes les parts interessades (stakeholders) implicades, més enllà de fer servir la salut mòbil (m-health).

Per la seva banda, el Dr. Mestres, vicepresident de la CAMFiC, va reclamar la integració definitiva de la digitalització dins el sistema. Mestres va destacar que això s'ha de fer sempre des d'uns principis bàsics —com ho són l'equitat i la justícia— per evitar la divisòria digital, i va reclamar una planificació racional que inclogui la correcció dels errors comesos fins ara.

 

Sobre salut mòbil i persones

A continuació, es va donar pas a la taula d'experts «Sobre mHealth y personas», moderada per Manuel Armayones, investigador del Behavior Design Lab de l'eHealth Center de la UOC. Aquest espai es va destinar a explorar el factor humà i el comportament en salut digital, i a analitzar els canvis que s'estan produint i la importància que es mantinguin. Es va concloure que aquests canvis es mantindran si les experiències digitals satisfan les necessitats de les persones.

Sergi Jiménez-Martín, professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, va impartir la primera ponència, «Influyendo en el comportamiento: nudges para mejorar la salud poblacional». El professor va explicar en què consisteixen els nudges —o, com en diu ell, empentetes. Es tracta d'esbrinar com pensem les persones i de modificar el context per ajudar-nos a prendre les millors decisions per aconseguir el que volem, en aquest cas, en l'àmbit de la salut. Com a conclusió, va destacar que algunes petites intervencions de baix cost poden proporcionar grans resultats en termes de benestar.

A continuació, va prendre la paraula el Dr. Joan Escarrabill, director de la Unitat d'Experiència del Pacient de l'Hospital Clínic de Barcelona. El doctor va basar la seva ponència en «el sentit dels PREM» (patient reported experience measurements), és a dir, la manera de captar l'experiència del pacient. Segons Escarrabill, parlar de l'experiència del pacient ara com ara és un paradigma. Al llarg de la ponència, va exposar que hi ha una sèrie d'elements que el pacient considera molt importants però que no sempre es tenen en compte, com ara la gestió del temps. Per avaluar l'experiència del pacient, hi ha eines (enquestes), mètodes per identificar necessitats no cobertes (design thinking, grups focals) i PREM per avaluar intervencions. Els PREM mesuren tres dimensions de l'experiència del pacient: la funcional, la relacional i l'experiència vital. El repte més important és que el coneixement adquirit amb l'anàlisi dels PREM es tradueixi en accions per millorar els resultats (outcomes) que reben els pacients.

El Dr. Hugo López, metge psiquiatre de la Unitat de Conductes Addictives de l'IDIBAPS de l'Hospital Clínic, va impartir la conferència «Apps de soporte a los tratamientos de adicciones». L'addicció és una malaltia que afecta entre el 3 i el 7,5 % de la població. La salut mòbil és realment útil per determinar si estem en una fase de prevenció o en una fase de tractament de l'addicció. De vegades, la solució digital funciona com a substituta quan hi ha limitacions per accedir al tractament; altres vegades, és un complement quan el sistema no pot oferir al pacient un tractament intensificat i personalitzat. Segons els estudis, la salut mòbil millora la qualitat de vida dels pacients i facilita la reducció dels costos. Cada vegada hi ha més aplicacions que tenen l'objectiu de tractar els pacients amb addiccions i comorbiditats psiquiàtriques (depressió o problemes cognitius). Hi ha aplicacions molt potents, però també n'hi ha moltes que no ho són. El gran repte és saber separar el gra de la palla. Per això, el doctor afirma que hi ha d'haver organismes reguladors que permetin prescriure aplicacions com es fa amb qualsevol fàrmac.

 

Research in progress

Un cop acabada la primera taula de debat, Imma Grau, presidenta de la Fundació iSYS i membre del grup de recerca PSiNET de la UOC, va presentar Iris Alarcón, secretària de CAMFiC i moderadora de la segona taula, «Research in progress».

Per encetar aquesta segona part, el Dr. Jordi Vidal, metge de família amb més de deu anys d'experiència en telemedicina, va exposar la seva ponència «Telemedicina en tiempos de covid», des del punt de vista de l'atenció primària. Vidal va explicar la seva anàlisi sobre com van canviar els patrons de visita amb l'arribada de la pandèmia. Així, doncs, es van tancar molts centres, es van reduir les visites com a resposta inicial i es van augmentar les visites telefòniques, les consultes digitals i les videoconsultes. Les consultes digitals, poc emprades abans de la pandèmia, han estat una solució que ha permès la comunicació directa amb els pacients.

Amb l'objectiu de tractar l'«alfabetització per a la salut en xarxa», Eulàlia Hernández, coordinadora del grup de recerca PSiNET de la UOC, va parlar de la Red Española para la Alfabetización de la Salud, un grup de professionals que tenen l'objectiu comú de promocionar la salut digital mitjançant el pilar bàsic: l'alfabetització.

Finalment, la Dra. Mercè Bonjorn ens va presentar la seva tesi, «Design thinking e innovación en salud digital». La doctora va dur a terme el seu estudi mitjançant el CATCH, amb l'objectiu d'esbrinar com la tecnologia pot aportar valor al pacient amb càncer. Els tres conductors als quals la bibliografia fa referència són la tecnologia, les parts interessades (stakeholders) i el sistema. Quant als facilitadors, hi hauria el context i les eines, d'entre les quals Bonjorn va analitzar el pensament de dissenyador (design thinking). La seva recerca conclou que es tracta d'un enfocament innovador per al desenvolupament de serveis en innovació, atès que aporta valor, involucra les parts interessades i es focalitza en la resolució de problemes.

 

Les 5 millors aplicacions de salut

La jornada va acabar amb la presentació de la quarta edició del rànquing iSYScore. Imma Grau va exposar els resultats d'un estudi retrospectiu liderat per ella mateixa i publicat en la revista JMIR mHealth and uHealth. L'estudi recull una anàlisi de 1.358 aplicacions capturades amb la metodologia de la cerca avançada de Google del 2014 al 2019. L'estudi conclou que el 46 % de les aplicacions per a pacients disponibles durant el primer any havien desaparegut cinc anys més tard. Finalment va anunciar el rànquing de les millors aplicacions de salut per a pacients i professionals. Podeu trobar el resultat del rànquing en aquest enllaç.