Teresa Bau
El 30 de setembre es commemora el Dia Internacional de la Conscienciació del Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) als països hispanoparlants, que és un trastorn del desenvolupament del llenguatge oral que afecta l'expressió i la comprensió i que genera problemes en el desenvolupament social i en els aprenentatges escolars.
L'eHealth Center, el centre en recerca de salut digital de la UOC, impulsa la recerca sobre aquest trastorn amb eines tecnològiques.
Millorar la detecció, l'avaluació i la intervenció dels infants amb trastorns del llenguatge amb l'impuls de la tecnologia és l'objectiu principal del Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL), adscrit a l'eHealth Center, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i encapçalat per l'investigador Llorenç Andreu, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.
Andreu lidera el NeuroDevelop eHealth Lab, que forma part de l'eHealth Center i disposa de la col·laboració d'un grup de professionals de la neuropsicologia de l'Hospital Sant Joan de Déu. L'equip treballa en l'avaluació i la intervenció de les habilitats comunicatives d'infants amb trastorns del neurodesenvolupament, com ara el mateix trastorn específic del llenguatge (TEL), la dislèxia, la disgrafia, la discapacitat intel·lectual o el trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA).
El grup d'Andreu utilitza principalment dos tipus de dispositius: els Kinect, que registren els moviments corporals i la veu i permeten al pacient interactuar amb l'ordinador, i els eye trackers, que permeten registrar la mirada dels pacients. "Aquests dispositius obren grans possibilitats als professionals de la logopèdia, que poden usar els senyals obtinguts i també dissenyar aplicacions per intervenir en els problemes de la parla i del llenguatge", explica l'investigador.
Azure Kinect, un gran potencial en salut
En la seva recerca, el NeuroDevelop eHealth Lab utilitza l'Azure Kinect, que va ser llançat per Microsoft el 2019 i que té "un gran potencial en el camp de la salut", explica Andreu. Aquesta eina, equipada amb dues càmeres, un micròfon i un sensor, permet reconèixer objectes, moviments i sons i registra dades com ara el temps i la precisió en la pronúncia; per exemple, si es completen les paraules, la precisió de cada síl·laba, etc. A més de registrar aquestes dades, el dispositiu permet dissenyar aplicacions amb ludificació per a un aprenentatge lúdic i intensiu adreçat a infants amb trastorns del neurodesenvolupament.
"El dispositiu permet reconèixer la veu dels pacients, els seus moviments corporals i els gestos de les mans. Això obre un gran ventall de possibilitats per crear programes d'intervenció que combinin el treball de les habilitats comunicatives amb activitats motrius i poder fer exercicis tant de comprensió com de producció", assegura Andreu.
Els dispositius Kinect també s'utilitzen en la recuperació de pacients que fan rehabilitació motora; per exemple, els que han tingut un ictus. Per a l'investigador, un dels principals obstacles en la implantació clínica dels dispositius és "la manca d'aplicacions enfocades als usuaris". Un altre obstacle, explica, és que tant el Kinect com els sistemes d'eye tracking "són aparells que requereixen coneixements informàtics avançats per poder-los programar i analitzar-ne els resultats. Per tant, el que calen són solucions digitals integrals que permetin als professionals crear activitats i exercicis de manera senzilla i interpretar-ne els resultats. Si s'aconsegueix això, l'ús d'aquests instruments es podrà generalitzar fàcilment".
La importància de la mirada en la comprensió
Els dispositius eye trackers funcionen amb uns raigs infrarojos de baixa freqüència que generen dos reflexos en la còrnia, i això permet detectar en quin punt de la pantalla està enfocant la mirada el pacient. Tenint en compte que les persones mirem els referents visuals de les coses que són nomenades o esmentades, un eye tracker es pot utilitzar per avaluar la comprensió d'una persona mentre escolta una narració alhora que se li mostren imatges associades. Aquests dispositius també poden ser una eina útil per a persones amb mobilitat reduïda per tal que puguin moure el cursor d'un ordinador amb els ulls i, d'aquesta manera, es puguin comunicar.
Andreu pensa que els eye trackers "no tenen tanta aplicació en la pràctica clínica com els Kinect. Es perfilen més aviat com una eina de diagnòstic de trastorns del llenguatge, i no pas com a possible intervenció terapèutica". I, de nou, el principal obstacle per implantar-los a gran escala és la manca d'aplicacions que en facilitin l'ús als professionals.
Finançament del Ministeri de Ciència i Innovació
El projecte del NeuroDevelop eHealth Lab, liderat per Llorenç Andreu, ha rebut finançament del Programa de finançament de projectes d'R+D+I 2020 del Ministeri de Ciència i Innovació. L'estudi d'Andreu és un dels nou projectes de recerca de la UOC que el Ministeri finançarà amb la seva convocatòria recent.
L’eHealth Center
L'eHealth Center té la missió de fomentar la recerca en salut digital de manera transversal a la UOC per esdevenir un agent de canvi social que impulsi una transformació del sistema de salut.
Experts UOC
Llorenç Andreu Barrachina
Catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Director del màster universitari de Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns del llenguatge
Expert/a en: Adquisició i desenvolupament del llenguatge, dificultats de l'aprenentatge i trastorns del llenguatge.
Àmbit de coneixement: Psicologia de l'educació.