Teresa Bau
"La UOC sempre ha estat, per a mi, una referència en educació a distància"
La doctora Silvina Berra, professora titular de la Facultat de Ciències Mèdiques de la Universitat Nacional de Córdoba (Argentina), farà una visita de recerca a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) aquest novembre. Berra és especialista en salut autopercebuda en la infància i l'adolescència i, durant la seva estada a la nostra universitat, analitzarà amb experts de l'eHealth Center com es poden aplicar eines digitals a intervencions per millorar la salut en la infantesa i l'adolescència.
Parlant del focus de la teva recerca, sobre salut autopercebuda en la infància i l'adolescència, què és el que et va motivar a dedicar-te a aquest àmbit?
La infància sempre ha estat un àmbit de recerca que m'ha atret i he tingut unes quantes oportunitats precioses. Primer a l'Argentina, en temes d'alimentació, creixement i desenvolupament en els primers anys de la vida. Després a Barcelona, on vaig tenir la fortuna de ser becària doctoral en el projecte europeu KIDSCREEN, que va desenvolupar un model i instruments per estudiar la qualitat de vida relacionada amb la salut en la infantesa i l'adolescència. En aquest projecte, vaig treballar amb Luis Rajmil i Marta Aymerich, entre altres persones de l'AATRM (actualment AQuAS, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya). Aquest treball em va introduir a nous conceptes de salut infantil i a la temàtica dels mesuraments quantitatius de la salut, que, des de llavors, hem anat utilitzant en diversos estudis poblacionals de nens, nenes i adolescents (NNA) a Europa i a l'Argentina.
Quins descobriments significatius vau fer en aquest àmbit?
Va ser molt interessant comprovar que la majoria de les dimensions que formen el model de salut en la infantesa i en l'adolescènciasón psicosocials, mentre que la importància del benestar físic queda limitada a una única dimensió. En l'aplicació d'aquest model a poblacions d'escolars, podem comprovar l'impacte de la malnutrició en la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS), que té una repercussió immediata en el benestar dels joves. També crida l'atenció veure com experiències diferents de les que s'estudien en àmbits clínics —com ara l'exercici escolar, les situacions d'intimidació o les oportunitats de fer activitats recreatives— impacten en la QVRS.
L'autopercepció de la salut dels nens o adolescents és molt diferent de la dels adults? Per què?
Sí, perquè el concepte de salut que s'assumeix és multidimensional i específic per a aquesta edat. Partim de concebre la salut com a percepcions, com la manera en què la persona sent i es veu a si mateixa en diversos aspectes de la seva vida, la qual cosa té marcs de referència històrics i culturals. Llavors, és comprensible que el que és important per a un adult sigui diferent del que és important per a un infant. Així, mentre que per a la persona adulta poden tenir importància les capacitats necessàries per fer la seva feina o la presència de dolor, en la infantesa i en l'adolescència tenen més importància les relacions amb les persones adultes de la família i de l'escola, l'acceptació o el rebuig dels iguals o l'autopercepció de la imatge corporal.
Per què les noies adolescents tenen menys salut autopercebuda que els nois? Quines poden ser les causes d'aquest fet?
En moltes de les dimensions que estudiem, les noies mostren menys salut autopercebuda que els nois i, a mesura que augmenta l'edat, també empitjoren més que els nois. Això passa en aspectes com ara el benestar físic, el benestar psicològic, l'autopercepció i l'autonomia. No obstant això, hi ha algunes dimensions de la salut en què els nois manifesten menys salut, com les sensacions en l'entorn escolar i l'acceptació social en la infantesa.
Aquestes diferències tenen una determinació i uns mecanismes complexos. Hem de reconèixer la determinació social de la salut: els rols de gènere, les expectatives i els valors que la família i la societat atorguen a un nen o a una nena són diferents. Al seu torn, es poden reconèixer interseccions amb la situació socioeconòmica o de classe. A banda, sembla que alguns processos biològics i el desenvolupament puberal que es produeix en l'adolescència afecten més el benestar de les noies.
Quines aplicacions pràctiques tenen els resultats de la teva recerca en l'àmbit de la salut, les intervencions socials, etcètera?
Els indicadors de salut autopercebuda o de qualitat de vida relacionada amb la salut són molt útils per descriure la situació d'infàncies i joventuts a escala poblacional. A més, tenen la capacitat de mostrar diferències davant una gran diversitat de variables socials i sanitàries, incloent-hi intervencions. Els resultats d'estudiar aquests indicadors en dissenys longitudinals mostren canvis notables a mesura que les persones transiten des de la infantesa fins a l'adolescència, que s'han de tenir en compte quan s'interpreten els impactes de les intervencions.
Això és el que vinc a aprendre a la UOC! Nenes i nens, adolescents i joves senten gran atracció per les tecnologies i tenen molta capacitat per fer-les servir. És possible contribuir al desenvolupament en la infantesa mitjançant jocs didàctics, prevenir danys mitjançant intervencions educatives i facilitar l'adherència a tractaments mitjançant aplicacions de seguiment. Estic coneixent desenvolupaments interessantíssims a la UOC, com ara els del GRECIL (grup de recerca en Cognició i Llenguatge) en diverses àrees del llenguatge. A banda, al meu entendre, cal treballar en estratègies que facilitin l'accés a aquestes eines en regions on les desigualtats socioeconòmiques engrandeixen la bretxa digital, com és el cas del meu país i de Llatinoamèrica.
Quina és la teva motivació per fer una estada a la UOC i, més concretament, a l'eHealth Center? Quins són els objectius d'aquesta visita?
Tot i que hi estaré poc temps, serà una estada molt enriquidora. Intercanviaré experiències amb grups de recerca amb els quals tenim interès en temàtiques comunes i, per mitjà dels seus projectes, podré conèixer més detalls d'innovacions en salut digital. Espero que aquesta estada propiciï col·laboracions en el futur. D'altra banda, fa molts anys vaig tenir l'oportunitat de treballar en docència de la UOC i sempre ha estat, per a mi, una referència en educació a distància, de manera que m'interessa molt dialogar amb professors de grau i postgrau.
Quins nous projectes tens a la vista a curt i a llarg termini?
En el futur immediat, aprofundir en la comprensió de les expressions d'infants i adolescents en diferents aspectes de la seva qualitat de vida, integrant estratègies de recerca quantitativa i qualitativa. Mentrestant i cap al futur, tenim el desafiament de transferir coneixement i eines perquè siguin utilitzats per professionals i institucions escolars, sanitàries o socials. En aquest sentit, estaré molt atenta a les idees innovadores que es gesten a l'eHealth Center. El jovent expressa la seva salut d'una manera molt més àmplia, integral i complexa que el que s'espera d'ells des de perspectives adultocèntriques, per la qual cosa és important advocar per la seva participació. I m'apassiona la docència, de manera que vull produir materials més adequats als programes de grau i de postgrau en els quals soc professora.