La UOC reafirma el seu compromís amb l'OMS tancant un acord per avaluar una aplicació de control per a les malalties tropicals desateses

Aquest serà ja el tercer any que se celebra el Dia Mundial contra les Malalties Tropicals Desateses (NTD, per les sigles en anglès). Aquestes malalties afecten més de mil milions de persones arreu del món, i, malgrat això, continuen essent grans desconegudes en la nostra societat. A més, enguany, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) reafirma el seu compromís en aquesta lluita tancant un acord amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per avaluar la seva aplicació Skin NTDs segons els criteris desenvolupats per les investigadores de la UOC Carme Carrion, Marta Aymerich, de l'eHealth Lab, i Noemí Robles, de l'eHealth Center.

La UOC, compromesa des del principi en la lluita contra les NTD

Des que es va començar a gestar la iniciativa, la UOC s'ha sumat a la lluita de l'OMS per combatre les malalties tropicals desateses. A partir del 2020, cada 30 de gener se celebra una iniciativa, en coordinació amb diverses entitats de tot el món, per donar visibilitat i fer front a les malalties tropicals desateses (neglected tropical diseases, NTD). Com un dels 230 socis mundials que es van adherir a la celebració, l'activitat de la UOC ha anat encaminada a demostrar el seu compromís amb la docència i la recerca d'aquestes malalties.

Fruit d'aquesta sinergia, el 2021, la UOC llançava vuit recomanacions per millorar les apps de malalties tropicals desateses, com a resultat d'una publicació duta a terme per les investigadores de la UOC Carme Carrion, Marta Aymerich, de l'eHealth Lab, i Noemí Robles, de l'eHealth Center, juntament amb José Antonio Ruiz Postigo, de l'Organització Mundial de la Salut, i Oriol Solà de Morales, de la Fundació Health Innovation Technology Transfer, en la qual es dissecciona el context de les aplicacions existents i se n'assenyalen els punts febles.

Marta Aymerich, que a més de presidenta del Consell de Direcció de l'eHealth Center és vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC, parla de la implicació institucional amb aquesta iniciativa: "Hi participem des del primer any que es va celebrar, el 2020, duent a terme activitats de recerca, formació i difusió, i promovent que s'investigui sobre aquestes malalties que, tristament, el que tenen en comú és que estan desateses".

"Per això", continua, "cal posar-les en relleu i col·laborem des de fa anys amb la unitat de malalties tropicals de l'OMS fent formació i recerca sobre algunes d'aquestes malalties, sobretot la leishmaniosi". Ja entre el 2016 i el 2018, la sotsdirectora de recerca i professora dels Estudis de Ciències de la Salut, i col·laboradora de l'eHealth Center, Carme Carrion, va treballar en un projecte amb la finalitat d'implantar una guia adreçada a professionals sanitaris perquè puguin efectuar un seguiment de la leishmaniosi cutània. En aquest tercer any, el compromís entre les dues entitats fa un pas més.

Avaluant l'aplicació Skin NTDs

"Avaluarem l'aplicació Skin NTDs de l'OMS en el seu ús real, en quatre països, Ghana, Sri Lanka, Kenya i Papua Nova Guinea", explica Carme Carrion. "La finalitat és veure quin ús s'està fent d'aquesta aplicació, quins punts forts i febles té i quines opcions de millora hi veuen els professionals que la utilitzen."

Aquesta acció és part d'una col·laboració continuada en salut digital i la seva utilització en països de renda mitjana i baixa. "A mitjà termini es treballarà en l'estratègia d'implementació i avaluació de l'impacte d'aquesta app", aclareix la investigadora. "Gràcies a la recerca que duem a terme entorn de les aplicacions de salut, i en concret, a la seva validació i avaluació, organismes com l'OMS es poden beneficiar del nostre coneixement per desenvolupar i implementar eines més robustes i que garanteixin més equitat en salut a escala global."

L'objectiu del projecte conjunt va ser "garantir que, mitjançant la salut digital, l'abordatge de les malalties tropicals desateses pugui arribar a les poblacions més desfavorides, que sovint en són les principals afectades". Actualment, les malalties tropicals desateses són un problema mundial important, que afecta milions de persones, especialment en països de renda mitjana i baixa, encara que també en d'altres de renda alta. Malgrat això, les NTD són grans desconegudes en la societat. Durant aquests dos últims anys, a causa de la pandèmia provocada per la COVID-19, s'ha retrocedit en el diagnòstic i el tractament d'aquestes malalties, perquè s'han desatès encara més pel fet de no ser prioritàries.

L'impacte de les NTD al món

Què són les malalties tropicals desateses? "Es tracta d'un conjunt de malalties infeccioses causades per bacteris, virus, protozous i helmints (cucs), que es donen en zones tropicals amb rendes baixes i mitjanes d'Àfrica, Àsia i Amèrica", explica la vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC. "L'OMS ha elaborat una llista de vint malalties i, tristament, el que tenen en comú és que no hi parem esment com a societat. No els dediquem recursos professionals ni farmacèutics. No duem a terme prou recerca científica i no esmercem els esforços necessaris en el que podria eliminar-les, la pobresa."

"Probablement, la desatenció [de les NTD] ve donada perquè afecten els més pobres del planeta", apunta Marta Aymerich, "i és per aquest motiu que no fem tot el que cal. Quan, justament, podria ser a l'inrevés. De vegades, dedicant esforços no gaire grans podríem arribar a erradicar aquestes malalties, una meta, posar fi a aquestes epidèmies, que s'inclou en l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) sobre salut i benestar de l'Agenda 2030 de l'ONU. En una frase, desatendre malalties ens empobreix".

Per millorar la cobertura sobre aquest fet, aquestes malalties i la necessitat de combatre-les, el Dia Mundial contra les Malalties Tropicals Desateses, o WNTDD per les sigles en anglès, se celebra cada any el 30 de gener. "L'objectiu del WNTDD és donar a conèixer aquesta injustícia de salut global amb què convivim", aclareix la vicerectora. "La UOC hi vol contribuir formant professionals de la salut, col·laborant amb l'OMS, portant a la pràctica projectes de recerca sobre aquestes malalties i, a més, arribar a la població afectada mitjançant l'educació per a la salut."

Aquest darrer aspecte és necessari i comú a la majoria de les malalties tropicals, i tot el camp de la salut digital hi pot aportar molt, "per exemple, amb apps per a mòbils", assenyala. "A més, des de l'eHealth Center de la UOC, que lidera el clúster de l'ODS 3 sobre salut de l'Associació Internacional d'Universitats, estem compromesos amb la formació dels professionals de la salut a escala global", afirma.

_{UOC R&I}

_{La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 52 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).} 

_{A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.}

_{Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC}