"Els robots podran contribuir a millorar el nostre benestar emocional"

"Haver vist com a investigadora l'avenç que ha fet la intel·ligència artificial (IA) en aquests darrers deu anys ha estat fascinant. Fa quinze anys era difícil d'imaginar que avui la IA estaria tan avançada", assegura Àgata Lapedriza, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i líder d'AIWELL (AI for Human Wellbeing), grup de recerca adscrit a l'eHealth Center de la UOC que fa recerca sobre intel·ligència artificial enfocada a la salut i el benestar. AIWELL és una evolució del grup SUNAI (Scene Understanding and Artificial Intelligence Lab), que ha tingut deu anys de trajectòria a la UOC. El grup l'integren setze professionals (cinc professors, set estudiants de doctorat, un investigador postdoctoral i quatre estudiants de màster en pràctiques).

Les línies de recerca d'AIWELL inclouen àmbits com la visió per computador —dotar les màquines de la capacitat de "veure-hi"—, el processament del llenguatge natural, la percepció centrada en les persones, l'aprenentatge profund, la intel·ligència artificial explicable i la fiabilitat i l'ètica en IA (fairness in AI).

Malgrat que semblen àmbits diferents, en realitat "estan tots connectats", explica Lapedriza, que també és investigadora afiliada al MIT Media Lab de Boston, on desenvolupa una part de la seva carrera professional. Una de les aplicacions de la visió per computador a la salut és el reconeixement d'emocions, "una tasca molt complexa per a una màquina, però que és una capacitat essencial per a les que han d'interactuar amb les persones, com ara els robots o els assistents virtuals". S'espera que en un futur aquesta tecnologia es pugui fer servir perquè la comunicació entre robots i persones sigui més fluida i que, per exemple, els robots puguin assistir més bé una persona o detectar quan necessita ajuda i enviar un avís. El treball de Lapedriza i el seu equip se centra a millorar els models computacionals que fan servir els robots per percebre emocions, trets de la personalitat, intencions, etc.

"Podem aplicar la recerca que fem a la detecció d'estrès o a la creació de tecnologies que ens ajudin a millorar el benestar. Un dels nostres projectes estudia el disseny de robots que contribueixin a optimitzar el benestar emocional. Els robots podrien donar informació sobre psicologia positiva i ensenyar tècniques per gestionar més bé les emocions quan calgui", declara la investigadora.

En l'àmbit de la robòtica social, AIWELL col·labora amb l'Hospital Sant Joan de Déu. Un dels projectes consisteix a desenvolupar un cotxe robotitzat per reduir l'estrès dels infants que s'han de sotmetre a alguna intervenció a l'hospital. Es tracta d'un cotxe intel·ligent que durant el trajecte fins a la sala d'operacions interactua amb els infants i els ajuda a relaxar-se. En la recerca, també hi participen el MIT, Hyundai (que n'ha fet aquest vídeo promocional) i Affectiva.

Explicabilitat i fairness en intel·ligència artificial

Una altra línia del grup de recerca és l'explicabilitat de la intel·ligència artificial en el camp de les imatges mèdiques. "És imprescindible assegurar-se que el diagnòstic fet per una màquina és fiable i, per tant, el model ha de poder donar explicacions de per què ha arribat a una conclusió determinada. L'explicabilitat és molt important per saber si ens podem creure o no el diagnòstic", exposa la investigadora.

En aquest àmbit, AIWELL treballa en col·laboració amb l'Hospital Vall d'Hebron, una iniciativa impulsada per David Masip, investigador d'AIWELL i professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. A més, el grup està en procés d'establir noves aliances amb altres organitzacions sanitàries per treballar en nous àmbits de recerca, com ara la detecció precoç de malalties mentals i el seguiment de pacients a través de l'anàlisi de dades de comportament relacionades amb la tecnologia. "Alguns canvis en la manera com una persona interactua amb la tecnologia poden ser indicadors de l'inici d'un problema de salut mental. Per exemple, si parlem menys per telèfon i estem més tancats a casa, això podria ser un senyal que ens estem aïllant, i l'aïllament pot ser indicatiu d'un principi de depressió", afirma Lapedriza.

A les crítiques que sovint rep la intel·ligència artificial de tenir biaixos i comportaments poc ètics, la investigadora de la UOC respon que hi ha una certa desconfiança perquè la premsa i els productes de ciència-ficció, com ara pel·lícules i llibres, acostumen a mostrar "la cara dolenta de la IA". "Es mostren més els casos en què els sistemes d'IA no són fiables. És cert que hi ha problemes de biaixos i actualment es prenen moltes mesures per descobrir-los i mitigar-los. De totes maneres, no podem perdre de vista que hi ha un gran nombre de situacions en què la IA funciona i esdevé molt útil", afirma. A més, assegura que "hi ha un desconeixement tècnic de com funcionen aquests sistemes d'IA i què fan exactament, i per això és normal que generin desconfiança".

Per rebatre la possibilitat de biaixos en aquesta tecnologia, s'estan impulsant iniciatives per assegurar que la IA es desenvolupa amb responsabilitat i pel bé de la humanitat. Per exemple, l'ètica en IA (fairness in AI) és present en cada vegada més congressos, i molts programes de grau ofereixen assignatures sobre aquesta qüestió, explica Lapedriza.

 L'eHealth Center, el centre acadèmic de salut digital

L'eHealth Center és un centre acadèmic obert al món que vol capacitar i empoderar la ciutadania i els professionals mitjançant les tecnologies perquè liderin el canvi de paradigma en salut. Se centra en les persones i es basa en la recerca, la formació i l'assessorament per tal de contribuir al progrés i al benestar de la societat.

^{UOC R&I}

^{La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 52 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).} 

^{A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.}

^{Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC}