Teresa Bau
Cada vegada més organitzacions de salut incorporen tècniques de disseny del comportament per influir positivament en els usuaris i millorar-ne el benestar i la qualitat de vida. El Behavioural Design Lab (BDLab) de l'eHealth Center, liderat pel doctor en Psicologia Manuel Armayones, també vinculat als Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, col·labora amb entitats del sector públic i privat en un gran ventall d'iniciatives interessants. El director del grup de recerca ens les explica en aquesta entrevista.
En primer lloc, quines són les fites assolides els últims temps i quins objectius s'han establert per a aquest any?
Una de les fites principals ha estat el fet de ser reconeguts com a grup de recerca consolidat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). És important que es reconegui per primera vegada un grup dedicat al disseny del comportament aplicat a la salut i, específicament, a les intervencions digitals.
Durant aquest 2023, els nostres objectius són consolidar els projectes d'alfabetització digital en salut, adherència, desimplementació de pràctiques sanitàries de poc valor i disseny del comportament aplicat a l'adaptació al canvi climàtic. Són projectes liderats per diferents investigadors del grup, però tots tenen en comú el fet de posar la psicologia al servei de la salut pública.
Com es pot aplicar el disseny del comportament a la crisi del canvi climàtic?
Aquest projecte l'hem engegat amb l'Agència de Salut Pública de Catalunya. La idea central és que, per fer front a situacions derivades del canvi climàtic —com ara etapes de calor extrema—, caldran mesures no només adaptatives, sinó també transformadores. És a dir, caldrà fer canvis profunds en la manera d'organitzar-nos. Aquests canvis els hauran de portar a terme les persones, tant des del punt de vista individual com dins de les organitzacions. Aquí és on entra el disseny del comportament, atès que hi haurà barreres i facilitadors que determinaran l'èxit d'aquests canvis. Des del Behavioural Design Lab contribuirem a descriure aquestes barreres i aquests facilitadors per tal de potenciar canvis sostenibles al llarg del temps.
L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) fa servir la vostra recerca per influir en el comportament dels pacients i millorar-ne l'estat de salut i la qualitat de vida. En quins projectes esteu treballant en aquest sentit?
Treballem amb l'AQuAS per ajudar a disminuir les receptes de benzodiacepines en certs col·lectius. Es tracta d'una intervenció clau, perquè l'evidència científica mostra que la prescripció d'aquests medicaments no és sempre la millor solució, sinó que fins i tot pot empitjorar la situació dels pacients si el tractament supera el temps indicat a les guies que elabora l'AQuAS en el marc del projecte Essencial. Aquest projecte és un referent europeu sobre com es pot intervenir en desimplementació de pràctiques clíniques de baix valor.
Un altre projecte interessant en l'àmbit de la salut pública —concretament, en salut mental infantojuvenil— és el que lidera la Dra. Eulàlia Hernández, en què participen investigadors del grup i dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. El projecte eHealthLit4Teen, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, estudia com es poden fer arribar de manera efectiva programes educatius sobre salut mental als adolescents, i com es pot fer viral la informació per connectar i alfabetitzar aquest sector de la població, tan necessitat de suport en salut mental.
Com van els projectes de recerca que feu amb l'Hospital Clínic?
Estem treballant per descobrir les barreres i els facilitadors que fan que els pacients d'un hospital com el Clínic puguin descansar bé. Per a una bona recuperació física i mental, és vital descansar bé. En el marc d'aquest projecte, el CLiNIT, hem aplicat tècniques de disseny del comportament. Els resultats els publicarem pròximament en un article.
Què pot aportar el disseny del comportament a la relació entre metge i pacient i a les intervencions digitals en salut?
El disseny del comportament pot fer aportacions importants per a la relació entre professionals sanitaris i pacients. Per als professionals, és clau entendre quines barreres poden impedir als pacients una adhesió al tractament. El fet d'entendre què mou el comportament del pacient dona pistes sobre quins han de ser els "principis actius comportamentals" que s'han d'incloure en les intervencions en línia. Es tracta de les tècniques específiques de canvi de comportament que ha de tenir en compte, per exemple, una aplicació mòbil (i que variaran en funció del tipus d'aplicació i del públic objectiu). El fet de no incloure aquests criteris farà que l'aplicació no s'utilitzi i es malgastaran temps i diners.
L'any passat vau treballar en intervencions per combatre la soledat, un dels mals del nostre temps. Vau publicar un article científic i vau participar en un congrés de l'Ajuntament de Barcelona. Quines són les conclusions d'aquest estudi?
Els resultats mostren que és clau promoure la participació activa de les persones, vetllar per facilitar la participació social, i oferir recursos a qui tingui dificultats. A banda d'això, el millor aprenentatge ha estat treballar a partir d'una demanda real feta per l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). En el marc de l'Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, de l'Ajuntament de Barcelona, hem pogut contribuir a donar resposta a preguntes de recerca que es feien els tècnics i que hem pogut transferir a l'IMPD. Aquest model de recerca col·laborativa ens ha semblat una gran experiència i l'aplicarem a altres projectes.
En el sector privat, heu col·laborat amb l'Innolab de l'asseguradora DKV per ajudar pacients a perdre pes a través d'eines digitals. Què heu aportat en aquest camp?
Hem dissenyat una guia per promoure l'adherència a les recomanacions que es donen a l'aplicació DKV Quiero Cuidarme Más. També hem elaborat vídeos aptes per a tota la població que adapten el mètode explicat en el llibre Tiny Habits, del professor B. J. Fogg, de la Universitat de Stanford. Els vídeos es poden veure al Twitter de DKV.
Acabem parlant del futur. Com creus que pot influir la intel·ligència artificial (IA) en el teu camp d'estudi, el disseny del comportament?
Actualment, vivim un canvi en la representació de l'impacte que pensàvem que tindria la IA en les nostres vides. Abans "sabíem" que hi hauria canvis; ara, amb ChatGPT, "ho sentim". Percebo una gran incertesa en moltes persones. Es tracta d'una font d'emocions negatives que s'ha de contrarestar amb coneixement i evidència.
Combinar el disseny del comportament i eines d'IA permetrà una "persuasió tecnològica de precisió". Si amb les xarxes socials ja es tenia una gran capacitat per influir sobre el nostre comportament, ara, amb eines que poden fer una "influència personalitzada", s'obre un potencial enorme. En salut i cura de les persones, la influència pot ser molt positiva. Amb tot, també hi ha un gran potencial de desinformació i de generació d'emocions negatives.
En un món digital en què es fa difícil distingir el que és veritat, com diu Yuval Harari, el disseny del comportament i la persuasió tecnològica també seran importants per investigar estratègies per protegir-nos des del punt de vista psicològic.