El futur de l'educació superior i la salut en deu claus

Quan el 2018 l'Associació Internacional d'Universitats (IAU, per les sigles en anglès) va convidar la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a participar en el clúster mundial d'universitats per als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 i com a institució per liderar l'ODS 3, de salut i benestar, el món era un lloc bastant diferent del que és avui. Tot just han passat quatre anys, però la pandèmia, els impactes del canvi climàtic, la crisi de refugiats, els conflictes bèl·lics i econòmics, les desigualtats i l'auge de l'autoritarisme han dibuixat un escenari de múltiples desafiaments per a la salut i el benestar i, també, per a l'educació superior.

La 16a. edició de la Conferència General de l'Associació Internacional d'Universitats, a la qual la UOC va assistir com a convidada el mes d'octubre passat, va deixar una sèrie de reflexions i idees sobre el futur a curt i mitjà termini de l'educació superior, en general, i de les facultats, escoles i departaments i instituts de ciències de la salut, en particular. Lliçons també que cal tenir presents en la primera reunió presencial de l'SDG3 cluster for Health and Wellbeing, que se celebrarà al març sota el lideratge de la UOC.

Les deu lliçons de la conferència de la IAU

"La pandèmia de COVID-19 ha reflectit el poder de la cooperació i l'intercanvi d'informació a l'hora de respondre a l'emergència sanitària i desenvolupar una vacuna en temps rècord. Però també ha ressaltat com les desigualtats i el proteccionisme poden afectar negativament la col·laboració i l'accés a la salut", assenyala Liv Raphael, directora del clúster ODS 3 i part de l'eHealth Center de la UOC, que va participar, juntament amb Marc Graells, responsable del secretariat del clúster, en l'última Conferència General de la IAU. Aquestes són deu reflexions que ens deixa la trobada:

1. La pandèmia va mostrar la capacitat d'adaptació de l'educació superior en un context difícil, però també les seves fragilitats i vulnerabilitats. La COVID-19 va contribuir a accelerar tendències existents amb anterioritat, com ara la bretxa d'accés a l'educació universitària i a la tecnologia per a l'aprenentatge en línia i la necessitat d'augmentar la interdisciplinarietat.

2. La situació sanitària va reforçar la idea de la necessitat d'invertir en els nostres sistemes d'atenció a la salut, en recerca sobre malalties infeccioses i zoonòtiques i en estratègies globals per respondre a les pandèmies.

3.També va ressaltar la importància de garantir l'equitat en el procés científic per evitar l'augment de les desigualtats i el valor de la ciència oberta per a la construcció de sinergies i coneixements globals.

4. A més, la pandèmia va deixar clara la importància de desenvolupar les habilitats de resiliència en estudiants i professionals de la salut, així com garantir que tots ells reben el suport necessari per tenir cura de la seva salut mental.

5. D'altra banda, la COVID-19 també ha suposat noves oportunitats. L'educació superior en remot, que fa la internacionalització més accessible i respectuosa amb el medi ambient, i els enfocaments d'aprenentatge combinats i flexibles són cada vegada més habituals.

6. De cara al futur, tenint en compte el context canviant, l'educació superior s'ha de replantejar què fa i també com ho fa. Les institucions d'educació superior s'han de tornar més àgils per adaptar-se a un entorn cada vegada més complex. Necessiten una proposta de valor clara i diferenciada.

7. La transformació exigeix un aprenentatge centrat en l'estudiant; més atenció al desenvolupament d'habilitats; múltiples canals de lliurament i personalització; reforç de l'equitat, l'accessibilitat i el desenvolupament sostenible, i el desenvolupament de formats més flexibles per ajudar els estudiants que combinen feina i estudis.

8. L'educació superior té una doble responsabilitat: capacitar els estudiants per a la feina i, al mateix temps, formar pensadors crítics i ciutadans responsables.

9. Els problemes globals requereixen solucions globals i ciutadans globals, per la qual cosa és clau adoptar un enfocament internacional. Tanmateix, no s'ha de fer a costa de la rellevància local i la forta connexió amb les comunitats.

10. La transformació requerirà gestionar les tensions que hi ha en el sistema i garantir que la visió futura estigui alineada amb la forma en què les institucions d'educació superior mesuren l'èxit.

Educació superior i desenvolupament sostenible: el clúster ODS 3 de la IAU

El 2018, l'Associació Internacional d'Universitats va designar setze universitats d'arreu del món per liderar un grup d'universitats que treballessin en pro dels objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030. Gràcies a les iniciatives impulsades per l'equip de Globalització i Cooperació de la UOC i al posicionament internacional de l'eHealth Center, la IAU va seleccionar la UOC per liderar un equip d'universitats que cooperen amb la finalitat de fomentar la comprensió i l'ús de l'ODS 3, de salut i benestar, en l'educació superior amb un enfocament internacional i multidisciplinari.

Durant els últims quatre anys, el clúster ODS 3 de la IAU ha desenvolupat el seu treball per promoure l'educació superior com a eina que ajudi a propiciar un enfocament integral de la salut que fomenti l'equitat i el benestar arreu del món. I ho ha fet a través de cinc àrees prioritàries:

- Tancar la bretxa entre ciència, coneixement i política.

- Posar el focus sobre l'equitat i una visió integrada de la salut, en la qual la ciutadania es trobi al centre.

- Promoure que es tinguin en compte la veu i les necessitats locals.

- Fomentar la col·laboració i un enfocament per sistemes.

- Aprofitar el poder del treball en línia i les metodologies i les eines de la salut digital.

Amb el lideratge de l'eHealth Center de la UOC, el clúster ODS 3 està format per altres sis institucions d'educació superior: l'Institut Karolinska (Suècia), la Universitat de Makerere (Uganda), la Universitat de Caldas (Colòmbia), la Universitat Gadjah Mada (Indonèsia), l'University College de Dublín (Irlanda) i la Universitat de Sydney Occidental (Austràlia). En total, són set membres repartits pels cinc continents, integrats localment i connectats nacionalment, regionalment i globalment; són institucions que donen forma a un clúster interdisciplinari format per experts en salut i educació superior.

El clúster ODS 3 va iniciar el seu treball a principis del 2019. Després de més d'un any d'activitat, inevitablement afectat per la pandèmia, el grup va acordar, a la tardor del 2020, l'estratègia comuna que guiarà les seves accions en el futur, una estratègia que es va dissenyar sota els principis d'una col·laboració compromesa, inclusiva i oberta i un enfocament glocal, és a dir, que busqui solucions localment adequades, però que comparteixi el coneixement a escala global.

A més, l'octubre del 2020, el clúster de l'SDG3 va dur a terme, juntament amb la IAU, un seminari web titulat Higher education under examination: are we ready to train the future healthcare workforce?, completat amb la publicació del paper Rethinking healthcare workforce education. A l'estiu de 2022, va tenir lloc el seminari web Exploring the nexus between health, equity and gender, també coorganitzat per la IAU i la UOC.

Ara, després de mesos de reunions i trobades digitals, el clúster ODS 3 celebrarà la seva primera reunió presencial el març del 2023, en la qual compartiran coneixement i aprenentatges sobre com estan integrant l'ODS 3 i els ODS relacionats en la seva institució, docència i recerca per fomentar l'equitat, la salut i el benestar.