«Democratitzar la salut és a l'ADN de la UOC»

 

Un any després de la seva presentació en públic, el juny passat a l’oficina de la Comissió Europea a Barcelona, l'eHealth Center de la UOC ha complert el primer any d’existència havent despertat grans expectatives en l’ecosistema de salut, tant estatal com internacional. La seva presidenta executiva, Marta Aymerich ‒que és també vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC‒ en fa balanç en aquesta entrevista i ens explica els reptes i projectes que es presenten per al futur proper. 

 

 Com es va gestar l’eHealth Center?

 Com altres iniciatives de caire interdisciplinari, un grup de treball va elaborar els primers esborranys del projecte i es va desenvolupar dins la incubadora d’iniciatives transversals del Gabinet de Planificació Estratègica de l’Oficina del Vicerectorat. Va ser clau la implicació dels Estudis de Ciències de la Salut, dels de Psicologia i Ciències de l’Educació, i dels d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Moltes persones hi van treballar de valent (incloent-hi una «tancada» en cap de setmana) per acabar bastint el projecte que avui és una realitat.

 Què representa l’eHealth Center per a la UOC?

 És un pas més cap a esdevenir una research university. La UOC va començar el curs 94-95 com a teaching university. L’any 2000 va néixer el primer institut de recerca: l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute). Nou anys més tard, el 2009, se’n creava un altre: l’eLearn Center. EI 2017 hem creat l’eHealth Center, amb el qual pretenem reforçar l’aportació acadèmica al camp de l’e-health o salut digital, actualment més assentat en el sector emprenedor.

La nostra experiència a posar l’estudiant al centre de l’acció educativa ens serveix per a crear un centre que posa el ciutadà-pacient al centre del sistema sanitari, amb l’objectiu de millorar la salut de la població. Estem convençuts que la UOC ha fet una contribució important a la societat. Una part important dels nostres 60.000 graduats no s’haurien format sense la UOC.

«Si no ho gestionem bé, podríem morir d’èxit»

 Quin és el balanç del primer any? Em pot enumerar els èxits i els reptes pendents?

 En l’àmbit intern, hem estat capaços de generar el compromís transversal de la UOC cap a la temàtica e-health. A la jornada interna d’impuls a la recerca sobre salut digital vam aconseguir la participació de professionals de tots els estudis i centres de la UOC, que van contribuir amb idees molt interessants ‒algunes de les quals es convertiran en projectes concrets‒. A més, ja tenim alguns projectes finançats, articles publicats i estades postdoctorals in i out. En l’àmbit extern, la 1st International Research Conference on eHealth & eWellbeing va tenir un èxit que ens va desbordar. Això posa les bases per a un segon congrés ‒d’aquí a dos anys‒ molt prometedor.

Aquesta bona arrencada ha estat possible perquè hi ha hagut gent molt compromesa. Però el risc és que aquesta expectativa tan elevada no es pugui assolir perquè no donem l’abast a totes les peticions de col·laboració. Si no ho gestionem bé, podríem morir d’èxit. Si tinguéssim un finançament il·limitat podríem crear un macrocentre, però la nostra societat no dona la inversió que cal al coneixement. És cert que, amb tot, tenim un compromís intern de finançament per a començar (1,5 milions d’euros per als tres primers anys)i una aposta clara des dels òrgans de govern de la UOC. A més, el consell assessor és interdisciplinari i és un luxe col·laborar amb tanta intel·ligència, però necessitarem un temps per a captar externament els recursos necessaris per a créixer.

 D’on venen aquestes peticions de col·laboració externes?

A banda de peticions d’universitats, hem tingut ofertes d’organitzacions de tot tipus, fet que ens referma en la idea que l’eHealth Center és interdisciplinari i transversal. Han contactat amb nosaltres diverses administracions, grups de recerca, hospitals públics i privats, mútues de salut laboral, associacions de pacients, companyies farmacèutiques, asseguradores, alguna ambaixada… Les peticions són diverses, des de treballar en recerca per saber quin és el perfil del ciutadà en relació amb l’e-health fins a conèixer quines aplicacions són de qualitat per a prescriure als pacients, passant per com podem ajudar en la promoció de la salut… És com si haguéssim posat una porta i moltes organitzacions hi estiguessin interessades a entrar. Tot plegat és molt estimulant.

D’altra banda, la International Association of Universities (IAU), precisament per l’existència de l’eHealth Center, ha demanat a la UOC que lideri el grup de treball mundial sobre l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3 dels 17 de l’Agenda 2030 de l’ONU, que consisteix a garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom a totes les edats. 

 Els Estudis de Ciències de la Salut han estat designats centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en salut digital. Com s’ha aconseguit i què significa per a vosaltres?

 Un centre col·laborador treballa conjuntament amb l’OMS per uns objectius determinats i s’estableix una col·laboració fluïda en els àmbits administratiu i logístic. Treballar amb l’OMS representa un altaveu més potent per a la nostra feina. Ja feia uns anys que col·laboràvem amb l’OMS a Llatinoamèrica (PAHO) fent xarxa amb centres i universitats, i assessorant en la implementació i avaluació d’experiències en e-health. Un altre àmbit de treball amb l’OMS de fa anys són les malalties tropicals desateses com ara la leishmaniosi cutània, l’úlcera de Buruli, el pian... que són precisament una de les fites de l’ODS 3 de l’Agenda 2030. El paper de la UOC és aconseguir tancar el gap entre el que sabem amb la recerca i el que fem en la pràctica clínica i de salut pública (l’anomenat know-do gap). Que el coneixement sobre aquestes malalties arribi als professionals i que més malalts puguin guarir-se.

El fet que la col·laboració amb l’OMS sigui en l’àmbit genèric de l’e-health (i no per a un grup de malalties com són alguns centres col·laboradors) ens dona la possibilitat de treballar en un ampli ventall de tasques. 

 A l’octubre s’enceta la primera edició del màster universitari de Salut Digital, el primer màster oficial en aquesta matèria. A qui pot interessar?

 El màster s’adreça a qualsevol professional que tingui una relació amb la salut. També, és clar, com la majoria de titulacions de la UOC, es pot fer per creixement personal. El màster passeja per tots els àmbits de l’e-health: des de com les TIC poden ajudar a participar més en salut i a tenir més coneixement, fins a com els professionals de la salut les poden utilitzar per a millorar la salut de les persones; com la ciència de dades és cabdal en salut ‒per a conèixer més sobre la salut i sobre les malalties, personalitzar tractaments, reduir costos econòmics i de temps, etc.‒. La perspectiva del màster és salutogènica, és a dir, ens centrem en el manteniment de la salut i no només en l’abordatge de la malaltia. Aquest és l’enfocament de l’eHealth Center. 

 Aviat teniu previst llançar altres serveis interessants…

 Sí, d’aquí a poc temps iniciarem un servei d’assessoria en e-health per a empreses i organitzacions. I a principis de l’any vinent tenim previst llançar un servei d’atenció psicològica online. En una primera fase el servei s’oferirà als professionals de la UOC i als alumni Premium i després s’obrirà a la resta de la comunitat UOC (estudiants i professors col·laboradors). 

 Quines contribucions vol fer l’eHealth Center a la societat?

 A grans trets, volem ajudar la societat a canviar el paradigma de la salut: que no estigui centrat en la malaltia, sinó que el ciutadà sigui protagonista de la seva salut. Que tingui una relació més deliberativa ‒i no tan paternalista‒ amb els professionals sanitaris. Els professionals i els centres sanitaris són imprescindibles, però no són suficients. Igual com en educació, en salut els recursos que tinguis a l’abast i els peers són molt importants. I també la capacitat crítica per a interpretar tot tipus de recursos: apps, articles, fòrums de pacients… Volem que el ciutadà pugui prendre les seves pròpies decisions en salut, com ja fa en economia, educació, política… En definitiva: democratitzar la salut. És a l’ADN de la UOC.