Foto: Pixabay
Imma Alberch
Quin ha de ser el paper de la tecnologia aplicada en l'àmbit de la salut? Com han de contribuir les tecnologies a la millora del benestar de la població amb discapacitat? Fins a quin punt la tecnologia pot afavorir el benestar i l'autonomia de persones amb discapacitat?
Quin ha de ser el paper de la tecnologia aplicada en l'àmbit de la salut? Com han de contribuir les tecnologies a la millora del benestar de la població amb discapacitat? Fins a quin punt la tecnologia pot afavorir el benestar i l'autonomia de persones amb discapacitat?
Manuel Armayones explica, en l'entrevista feta per COCEMFE amb motiu del #dap2019, que «en aquests moments de la història és gairebé impossible que des de l'àmbit de la discapacitat no s'analitzi fins a quin punt les tecnologies poden ajudar a millorar la salut i la qualitat de vida dels ciutadans». En aquest sentit, el doctor en Psicologia indica que és imprescindible dirigir tots els esforços tècnics i humans a fi que el desenvolupament tecnològic tingui un impacte positiu en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
Durant l'entrevista, Armayones respon a algunes preguntes relacionades amb la importància de la tecnologia aplicada a la salut i al benestar i, concretament, amb l'impacte d'aquestes tecnologies quan s'apliquen a l'àmbit de la discapacitat. El director de Desenvolupament de l'eHealth Center parla de les ciutats intel·ligents (smart cities), la robòtica, les dades massives (big data) o les aplicacions mòbils i la seva influència en el desenvolupament de l'autonomia i la qualitat de vida de les persones que tenen algun tipus de discapacitat.
És necessari crear aplicacions específiques per a persones amb discapacitat?
«Jo diria que sí, sempre que no hi hagi altres aplicacions generals que puguin cobrir aquestes necessitats. Totes les grans aplicacions han de permetre l'accessibilitat universal i han de poder ser utilitzades per qualsevol persona. Quan això no és possible, cal dissenyar i adaptar un altre tipus d'aplicacions. El meu punt de vista és que cal dissenyar totes les aplicacions perquè siguin usables per totes les persones, amb o sense discapacitat. Quan per algun motiu o alguna dificultat això no sigui possible o s'intenti donar resposta a una necessitat molt específica d'un col·lectiu amb persones amb algun tipus de discapacitat, llavors sí, cal posar la força de desenvolupament d'aplicacions al servei d'una cosa tan important com és millorar la qualitat de vida de les persones», indica Armayones.
I la robòtica?
Armayones ens avança que l'evolució de la tecnologia permet desenvolupar prototipus d'assistents personals robotitzats que a poc a poc s'aniran introduint en les nostres societats i que arribaran per a ajudar a «suplir situacions i donar suport a persones que ho puguin necessitar en un moment determinat». De totes maneres, destaca que és important que es dissenyin i desenvolupin tenint en compte les persones, col·laborant amb elles perquè siguin funcionals i respectuoses. Així mateix, remarca que és imprescindible que tinguin en compte aspectes ètics com «el nivell d'invasió de la intimitat de la persona» que puguin ocasionar.
El dret a l'autonomia personal
Aquests i altres aspectes seran tractats al I Congrés sobre el Dret a l'Autonomia Personal. Discapacitat Física i Orgànica, Envelliment i Cronicitat, organitzat per COCEMFE i que se celebrarà a Barcelona els dies 21 i 22 d'octubre.
El congrés, que té com a gran objectiu avançar en l'autonomia personal, girarà entorn de quatre eixos: «La garantia dels drets en cada etapa del cicle de la vida», «La ciutat com a espai de vida i convivència», «La tecnologia per a millorar la qualitat de vida. De les TIC a les TEP» i, finalment, «Les dades col·lectives com a eina de transformació social». Cada eix s'estructurarà en una taula de debat i una presentació de pòsters.
- Bloc 1: «La garantia dels drets en cada etapa del cicle de la vida». La taula, que moderarà Eulàlia Hernández —coordinadora d'Alfabetització, Apoderament i Participació de l'eHealth Center—, tindrà lloc el 21/10 a les 11.10 h i afrontarà el debat sobre com es poden garantir els drets de les persones amb discapacitat.
- Bloc 2: «La ciutat com a espai de vida i convivència». En aquesta secció es reflexionarà sobre la construcció i l'evolució de les ciutats perquè siguin espais de convivència accessibles i agradables. La moderació de la taula, prevista per al 21/10 a les 12.40 h, anirà a càrrec d'Andrés Labella.
- Bloc 3: «La tecnologia per a millorar la qualitat de vida. De les TIC a les TEP». La qualitat de vida pot millorar amb la tecnologia i, per tant, una de les taules rodones del congrés estarà plenament dedicada a reflexionar sobre com les tecnologies poden contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Estarà moderada per Manuel Armayones, director de Desenvolupament de l'eHalth Center i recentment nomenat «best influencer» de salut 2019 per la revista Forbes. Tindrà lloc el 22/10 a les 10 h.
- Bloc 4: «Les dades col·lectives com a eina de transformació social». El quart i últim espai de debat, organitzat per al 22/10 a les 11 h, serà moderat per Jordi Conesa, investigador del grup SmartLearn i coordinador del projecte iLearn de la UOC. Se centrarà en la gestió de les dades i en la seva utilitat per a contribuir a l'avenç en l'autonomia personal i per a visibilitzar el sector.
Us animem a participar en el #dap2019, congrés que aglutinarà més de 45 professionals del sector i que afrontarà el necessari debat sobre el dret a l'autonomia personal de les persones amb discapacitat. Consulteu el programa del congrés i l'entrevista completa a Manuel Armayones.
Podreu formalitzar les vostres inscripcions en aquest enllaç.