Autor: Joan Baiget Solé
Programa: Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement
Idioma: castellà
Director: Dr. Rafael Andreu
Matèries: Teories i metodologia en les ciències socials, Economia
Paraules clau: Gestió del coneixement, Coneixement propi, Economia, investigació i desenvolupament experimental, Economia general – Altres (gestió del coneixement)
Àrea de coneixement: Gestió del Coneixement
+ Enllaç al projecte
Resum:
En el marc de la nova societat de la informació i el coneixement, aquesta tesi vol aportar verificació empírica a la teoria de la gestió del coneixement i reflexió teòrica per a millorar-ne la pràctica.
Partirem, com a hipòtesi principal, de la creença que el desenvolupament del coneixement propi (firm specific knowledge, en la literatura acadèmica) contribueix a aportar a les organitzacions avantatges competitius sostenibles en el temps. Amb aquest objectiu usarem els resultats de tres estudis sobre gestió del coneixement i competitivitat fets al llarg d'una dècada (2001, 2005, 2009).
Si bé ens adonarem que hi ha evidències clares de formació d'un coneixement propi en els mecanismes d'aprenentatge de l'organització, això pràcticament no s'observa en les pràctiques de gestió del coneixement, malgrat que haurien de servir per a potenciar-lo. Aquest fet explicaria la discrepància important que s'esdevé entre dos aspectes clau del que les empreses consideren, quan són interrogades mitjançant l'enquesta, respecte al coneixement (valors 4 + 5 de l'escala de Likert):
- La importància del coneixement com a actiu estratègic: 93,6%
- L'adequada gestió del coneixement a la seva empresa: 16,5%
El coneixement és molt important, però no es gestiona bé.