Aina Moll demana una nova política lingüística «molt més exigent i difícilment atacable»
08/05/2012

En el transcurs de l’acte, la rectora de la UOC, Imma Tubella, ha destacat la importància de la figura d’Aina Moll en la difusió i consolidació de la llengua catalana. Tubella ha definit Moll com «una activista tan silenciosa i pacífica com sòlida i contundent, que sap perfectament que qui lluita pot perdre, però qui no lluita ja ha perdut». Tubella ha reivindicat la feina realitzada per Moll i ha afirmat que «al nostre país li caldrien una bona quantitat d’Aines Moll per a sortir airós de l’atzucac on l’ha portat l’Estat. Necessitem persones perseverants, rigoroses, equànimes i tenaces».

Per la seva banda, el professor de la UOC i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Isidor Marí, ha estat l’encarregat de la laudatio. Marí ha definit Aina Moll com «una dona que s’ha distingit per la disponibilitat, la tenacitat i el coratge amb què ha treballat tota la vida per la llengua catalana».Marí ha lloat la tasca feta per Moll durant tota la seva trajectòria vital i professional i ha afirmat que «va contribuir decisivament a posar uns fonaments inicials sòlids i perdurables a la política lingüística de Catalunya, i ho va fer amb un estil dialogant i persuasiu, que transmetia a tothom una confiança il·limitada en la capacitat col·lectiva d’aconseguir una societat en què el català sigui conegut, usat i apreciat per tothom».

La nova doctora honoris causa de la UOC, Aina Moll, ha agraït profundament aquesta distinció i ha recordat la tasca duta a terme per l’escriptor i lingüista mallorquí Antoni M. Alcover en l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear, una obra que Alcover no va poder finalitzar i que van tancar el seu col·laborador, Francesc de Borja Moll, pare d’Aina Moll, i la mateixa Moll. La filòloga menorquina ha afirmat, fent referència a l’aportació a la llengua catalana feta per Alcover, que «si ens haguéssim inspirat més en ell, hauríem estat capaços de posar en marxa i dur endavant una política lingüística molt més exigent i alhora difícilment atacable». A mode de conclusió i com a tancament del seu discurs, Moll ha assegurat que «és possible el recobrament total de la llengua, si tots els catalans ho volem».
 

Una trajectòria vital i professional per la llengua

Aina Moll Marquès (Ciutadella, 1930) és filla de Francesc de Borja Moll, amb qui col·laborà en l’obra del Diccionari català-valencià-balear. El 1953 es llicencià en Filosofia i Lletres, especialitat de Filologia Romànica. Després amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric, entre altres. Membre del Grup Català de Sociolingüística, fou directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1988. L’any 1993 ingressà a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’any 1990 publicà La nostra llengua (Ed. Moll, 1990) i l’any 2004 la biografia Francesc B. Moll: la fidelitat tossuda (2004). Entre altres reconeixements, la Generalitat de Catalunya li concedí el 1989 la Creu de Sant Jordi i el 1997 el Govern de les Illes Balears el Premi Ramon Llull.
 

Doctorat honoris causa

El doctorat honoris causa és la màxima distinció acadèmica que la UOC concedeix a una persona, a títol d’honor, pels seus mèrits professionals i acadèmics, la seva aportació científica, la seva contribució al progrés del coneixement, i el seu mestratge en la seva especialitat d’estudi. El primer doctor honoris causa de la UOC va ser Josep Laporte i Salas, l’any 2003. Després, l’han succeït Tony Bates (2005), Jordi Pujol (2006), William J. Mitchell (2006), Alain Touraine (2007), Timothy Berners-Lee (2008) i Brenda M. Gourley (2011).

Enllaços relacionats

Documentació generada

Material multimèdia