Els infants també tenen síndrome postvacances?

03/09/2013

Al setembre, entre els adults, es parla de la depressió postvacances. Què passa amb els infants i els adolescents? Com explica Antoni Badia,professor dels Estudis de Ciències de l'Educació i Psicologia, «cada un ho viu d'una manera particular. Alguns esperen el setembre amb moltes ganes; d'altres també, però després de la primera setmana els ànims inicials han desaparegut, i alguns altres directament odien que les vacances s'acabin. El retorn a la vida escolar sol significar per als nens i nenes un retorn a un estil de vida més estructurat, que no vol dir rutinitzat, pel que fa al temps, a l'espai, a l'activitat diària i a les relacions socials».

[Per Àngels Doñate]

Quins són els principals reptes per als infants? Com explica aquest psicòleg, «segurament l'esforç més gran que han de fer és tornar a regular les hores de son». Però aquest no serà l'únic ajustament important. Antoni Badia també destaca el fet de «deixar d'estar la major part d'hores del dia en un espai familiar, que controla i que sovint pot modelar més al seu gust, i anar a parar a un espai escolar compartit amb altres infants i adults, molt organitzat i estructurat, i regulat per normes externes que no controla i que de vegades li poden ocasionar incomoditats». Per a ell, però, «l'ajustament més important potser és tot el que comporta el retorn a experimentar i viure les activitats escolars i les relacions socials típiques d'un centre educatiu: dins de l'aula, al pati, al menjador o en les activitats extraescolars. Tots els canvis i ajustaments es podrien resumir en el fet que l'expectativa social és que tornin a exercir la identitat d'alumne i deixin més aparcades altres identitats, com ara la de fill, turista, esportista, telespectador o internauta.

Com viuen els infants i els joves aquests canvis, any rere any?

Aquest expert ens explica que «la dificultat de tornar a uns horaris regulats es visualitza d'una manera molt diferent segons si es tracta d'un nen petit que ha d'anar a educació infantil o d'un adolescent que ha d'anar a l'ESO. El primer potser es manifestarà d'una manera més evident en forma de plors o queixes i el segon no, però això no significa que l'adolescent no hagi de fer cap esforç. Pot passar igual en el cas de deixar de fer activitats compartides durant tot el dia amb persones que t'estimes. L'infant ho podrà viure com una pèrdua quan s'hagi de separar dels pares per anar a escola, però també ho podria viure així l'adolescent que ha de deixar de veure's diàriament amb amics inseparables que no assisteixen al mateix centre educatiu».

Enllaços relacionats