Les joguines tecnològiques: una decisió d'adults
Flickr/Devon Christopher Adams (CC)
29/12/2014

Per Àngels Doñate
 

«Incorporar les noves tecnologies a la vida quotidiana dels infants ha de ser entès com un exercici de normalitat. En una societat progressivament organitzada entorn de xarxes d'informació, la cosa més lògica és que els adults adoptin una actitud positiva envers la tecnologia i els acompanyin en els seus primers passos. Les joguines tecnològiques són un bon instrument per a fer-ho», explica Julio Meneses, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Les joguines han de servir per a passar-ho bé, compartir, aprendre i desenvolupar les capacitats dels infants. Segons Guillermo Bautista, professor dels mateixos estudis, les joguines tecnològiques els atreuen «perquè els ofereixen un món gairebé sense límits i unes grans possibilitats per a jugar, simular i entretenir-se. Les pantalles tenen un gran poder perquè són una finestra d'accessibilitat a moltes coses i d'una manera molt fàcil». Reconeix que els estudis indiquen «que els nois es veuen més atrets que no pas les noies per aquest tipus de joguines, però penso que aquesta actitud està condicionada pels models i referents socials: en la publicitat, en els personatges, plantejaments de joc…».
 

Qüestió d'edat?

Segons Meneses, «incorporades amb sentit comú i supervisió dels adults, no hi ha una edat més adequada que una altra per a regalar-ne. El que és important és la manera com ho fem. No ha de ser un fet extraordinari». Segons Bautista, amb les joguines tecnològiques, «els més petits poden aprendre sons, colors o formes i entrenar diferents habilitats cognitives. Per als més grans poden ser una eina potencial d'aprenentatge, sobretot per la versatilitat que tenen. Per exemple, un videojoc pot potenciar des del pensament estratègic fins a l'autoestima». Aquesta joguina «ha de ser flexible en els seus plantejaments i ha de poder respondre als interessos de diferents nens i nenes, tenir moltes possibilitats de jugabilitat i canvi de tipus de joc», comenta.
 

Estereotips

«Algunes investigacions mostren que els infants i els joves són un col·lectiu heterogeni, que no es correspon amb la imatge popular que els presenta com a éssers humans indefensos davant les innovacions tecnològiques», comenta Meneses, i afegeix que tampoc no és cert l'estereotip «de nadius digitals o ciberinfants». Els qui els presenten com un col·lectiu homogeni, que com a conseqüència de la seva exposició a la tecnologia des dels primers anys de vida haurien de disposar de les habilitats de dominar la tecnologia, s'equivoquen. Hi ha nens i nenes que gaudeixen fent servir la tecnologia, que els interessa o que ràpidament aprenen a fer-la servir, i altres que no.
 

Perills

Per a Bautista, en el cas d'alguns videojocs, hi ha «el perill de potenciar i reproduir models no desitjables relacionats amb la violència o la xenofòbia, especialment si el context de desenvolupament dels infants i joves no és l'adequat i l'ús dels videojocs no està controlat pels adults o no és apropiat». Meneses afirma que la mala premsa que de vegades tenen «és actualització d'una preocupació que hem desenvolupat a mesura que s'han introduït innovacions. No s'han de minimitzar riscos d'un mal ús o exposició inadequada a certs continguts, però la resposta la trobarem en l'educació».
 

El paper dels pares i mares

Els pares i mares «serveixen sovint d'exemple amb les seves pràctiques; i, per tant, han de ser coherents en el que demanen als fills i el que ells mateixos fan. És important que acordin i facin complir unes maneres i uns temps d'ús per a aprofitar les tecnologies com una experiència educativa més», diu Julio Meneses.

Segons Guillermo Bautista, el decàleg que haurien de complir és: «1) conèixer les noves tecnologies; 2) no prohibir-ne l'ús; 3) posar límits i normes en l'ús; 4) compartir temps i jocs tecnològics, comunicar-se i gaudir entorn d'aquest tema; 5) actuar amb prevenció, precaució i seguretat; 6) informar-se i aprendre sobre el tema; 7) ser conscients que utilitzar-les ha de respondre a una necessitat real i no creada; 8) ser coherent amb el seu ús; 9) col·laborar perquè els infants i joves aprenguin com se fan servir (comunicació escola-família), i 10) donar alternatives de joc als fills».

Segons Meneses, cal preguntar-se si «té sentit que un nou membre de la nostra societat no disposi dels coneixements i les habilitats necessàries per a dominar les noves tecnologies i aprofitar les oportunitats que els ofereixen en la vida quotidiana. Molts pensem que no».