La crisi ha afectat la inclusió de molts adolescents en la societat tecnològica
29/12/2014


Per Núria Bigas

De l'any 2012 al 2014 el nombre de nens i nenes de deu a quinze anys amb mòbil a Catalunya ha disminuït i ha passat del 63,2% al 57,8% segons la informació proporcionada per l'Instituto Nacional de Estadística. Tot i això, dos de cada cinc nens catalans de deu anys (23,9%) tenen mòbil. A partir d'onze i dotze anys, la xifra augmenta considerablement i passa a nou de cada deu nens de quinze anys, és a dir: el 90% té aquest tipus de dispositiu. «Un ajustament dels pressupostos domèstics familiars, l'estructura i composició de la família, l'edat dels nens i nenes i la comunitat autònoma on viuen» expliquen aquesta davallada, segons Julio Meneses, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Aquest expert alerta de la incidència «del context socioeconòmic dels nens i les nenes, en un període de recessió i crisi econòmica», que «reflecteix la desigualtat d'oportunitats i condiciona la seva relació amb la tecnologia». En aquesta situació econòmica també hi han repercutit les estratègies de màrqueting de les companyies telefòniques amb la venda de terminals i la desaparició dels punts l'any 2012, que, per a Meneses, «són un factor que no es pot descartar que hi estigui implicat i que pot haver tingut impacte en la decisió de comprar per part de les famílies». Aquest professor de la UOC afegeix que «aquest fet es produeix precisament en un dels períodes en què la crisi econòmica ha produït un fort impacte en la renda disponible i, per tant, en la capacitat de consum de les famílies».

De fet, «el percentatge de nens amb mòbil és més baix entre les famílies espanyoles que tenen menys ingressos mensuals nets», afirma Meneses, que apunta que segons les dades de l'INE «el 44,2% dels nens de deu a quinze anys que formen part de llars amb ingressos inferiors a nou-cents euros mensuals nets no té mòbil».

Aquest expert alerta que «en una societat progressivament organitzada al voltant de xarxes informacionals, en què els mòbils i altres tecnologies formen part substancial dels diversos contextos de l'activitat quotidiana, hauríem d'estar a atents a com aquesta desigualtat d'oportunitats afecta els nens; no pas perquè disposar de mòbil pugui semblar un caprici, sinó perquè és una eina fonamental per a desenvolupar les seves relacions socials i, en definitiva, poder participar en la societat de la mateixa manera que ho fan els adults».


Altres factors que expliquen que un adolescent tingui mòbil o no en tingui

Aquest professor de la UOC afirma que «els nens que formen part de famílies més grans tendeixen a disposar menys de mòbils» i incideix en el fet que «entre les famílies monoparentals amb un o dos fills (76,9%) i biparentals amb un fill únic (70,5%) el percentatge de nens i nenes entre deu i quinze anys que tenen mòbil és superior».

Les franges d'edat també ajuden a explicar la disponibilitat de mòbil: «hi ha una relació directa, entre l'edat del nen i el fet de tenir mòbil». Aquest expert afegeix que, «com és esperable, els més petits mostren una disponibilitat més baixa i només dos de cada cinc nens de deu anys (23,9%) en tenen. El percentatge augmenta notablement a partir d'onze anys (40,4%) i dotze anys (64,3%), i s'arriba a un total de nou de cada deu nens de quinze anys (90,3%) que té mòbil».

La relació amb el territori implica una taxa més baixa o més alta pel que fa a tenir mòbil a certes franges d'edat: «els nens catalans (57,8%) ocupen la penúltima posició en penetració de mòbils per a aquesta franja d'edat, xifra que supera Cantàbria i prou (57,4%) i que és lluny del conjunt de l'Estat (63,5%)». Per sobre, trobem comunitats autònomes amb una taxa més alta, com «Madrid (64,7%), Andalusia (65,6%) o les que ocupen les primeres posicions, com són Galícia (69,8%) i el País Basc (74,6%)».


L'expert

Julio Meneses, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Enllaços relacionats