«Algú em pot enviar una fotografia del dictat b de la pàgina 25 del llibre de català? La Marta s'ha deixat el llibre a l'escola»: així pot començar una conversa d'un grup de WhatsApp d'una escola qualsevol. Pares desesperats perquè no troben la tovallola del seu fill després de gimnàstica, no recorden què s'ha de portar a l'excursió de demà o no tenen el llibre de català. Missatges de molts temes diferents: sortides, actes, partits de futbol, professors o entrenadors... converses que poden solucionar, o no, la vida. «Estem domesticant la tecnologia, ajustant-la a les nostres demandes i necessitats; però hem de tenir en compte que poden tenir efectes no previstos i gens desitjables», afirma Francesc Núñez, director del programa d'Humanitats de la UOC.
Però quan es tracta de fills, la majoria dels pares volen estar tan involucrats i informats com sigui possible, i què pot ser millor que unir-se a un grup de WhatsApp de l'escola? La responsabilitat dels fills queda llavors relegada a demanar als pares que enviïn un whatsapp. Així els nens resolen el dubte i converteixen als pares en una mena d'agenda escolar. Nati Cabrera, professora dels Estudis d'Educació i Psicologia de la UOC, alerta que «no és bo que els pares assumeixin totalment o parcialment les responsabilitats dels infants. El procés educatiu i maduratiu l'han de fer ells i els pares han d'acompanyar-los, guiar-los, però no fer-los la feina».
«Amb una actitud sobreprotectora, els pares poden perjudicar l'autonomia i la responsabilitat dels nens amb les seves tasques escolars si l'ús que se'n fa és inadequat»; i afegeix que «els pares pensen que ajuden el nen o la nena facilitant-los en excés el camí, però no és així, els impedeixen que es facin seves les responsabilitats que els pertoquen, perquè els acostumen que tots els temes relatius als deures estan controlats pels pares» considera Nati Cabrera.
Evitar la caiguda no acostuma a ser bo. Per a l'experta, «no es pot facilitar tant el camí als nens, si un dia s'equivoca i no estudia els temes que entren a l'examen, el proper dia estarà més atent». El camí mateix els ajuda a ser més forts i més madurs, «tot el que envolta les tasques educatives també són accions, actituds que els fan créixer i madurar, i els educa».
Segurament, també els pares s'han d'educar en aquest tipus d'àmbits, usos i pràctiques vinculats al WhatsApp, a l'escola i als deures dels fills. Per a Núñez, «cal tenir molt present que aquests nous espais de comunicació són "persistents", no s'esborra el que es diu, es reenvia fàcilment de mòbil a mòbil i no saps mai qui ho pot acabar veient». De fet, afegeix, «poden ser eines molt útils per a comunicar, organitzar i estar al dia, però també és fàcil passar a la indignació, la crítica irreflexiva contra professors o a discussions i generalitzacions que escalfen els ànims dels grups de mares i pares». El sociòleg aposta per una sèrie de normes i actituds per als pares per a fer un bon ús d'un grup de WhatsApp a l'escola:
- Ser respectuós, no fer comentaris ofensius de cap tipus.
- No precipitar-se en els comentaris, deixar passar un temps prudencial abans de respondre: no respondre whatsapps en calent.
- Posar en dubte la credibilitat dels continguts, assegurar-ne la veracitat i no fer judicis de valor previs.
- Evitar alarmes innecessàries: una cosa que afecta un individu no té per què afectar tothom.
- Vigilar amb l'etiquetatge, no crear imatges falses de les persones (professors, estudiants, mares o pares).
- Tenir present la descontextualització, és a dir, donar importància al context de producció, recepció i reproducció de les notícies o comentaris.
- No explicar qüestions personals ni enviar missatges brossa (fotos, acudits o «mems» que a nosaltres ens semblen divertits).
- Evitar discussions personalitzades.
- Tenir present «l'efecte grandària»: un comentari irrespectuós en un espai públic (com WhatsApp) pren una dimensió que escapa del nostre control.
- Pensar en la imatge personal i familiar que es transmet.
Nati Cabrera considera que «el problema no és l'instrument sinó l'ús que se'n fa: una cosa és mantenir bones relacions amb la comunitat de pares i una altra és convertir la relació entre pares en una agenda paral·lela que eviti que els nens facin l'esforç que han de fer per a assumir les seves responsabilitats», conclou l'experta.