Amb la crisi econòmica diversos països occidentals van veure en la Xina una nova destinació per a les seves inversions. Des de llavors emprenedors i professionals d'empreses catalanes i espanyoles han hagut de superar un dels primers grans obstacles per a treballar amb aquesta potència mundial: la llengua xinesa. Però el temor davant l'aprenentatge d'aquest idioma és fonamentat o cal desmitificar alguns aspectes? Els experts de la UOC Carles Prado, director del programa d'Estudis de l'Àsia Oriental, i David Martínez-Robles, coordinador de les assignatures de Llengua xinesa de la Universitat, desmunten alguns mites.
De totes les llengües sinotibetanes, el xinès mandarí és la més estesa i la que avui dia parlen més de 1.000 milions d'habitants del món; i, com adverteix Prado, «no és una llengua inherentment difícil, sinó que té més dificultat per als parlants de llengües que n'estan allunyades». Martínez-Robles afegeix que «aprendre a parlar-la no és més complicat que aprendre qualsevol altra llengua», i recorda que «no s'ha de confondre l'aprenentatge de la llengua amb el de l'escriptura».
Segons aquests experts, l'estudiant de xinès s'enfronta sempre a dues dificultats bàsiques: l'escriptura, que realment demana un esforç continu durant anys per a memoritzar entre 2.500 i 3.000 caràcters, i el seu sistema fonètic, que és una dificultat que els estudiants superen després d'alguns mesos, un any o, si no es tenen oportunitats de practicar la llengua, més temps, però que en tot cas és una dificultat inicial.
«A la Xina i a Occident, l'ensenyament del xinès orbita excessivament al voltant de l'escriptura, ja que els estudiants aprenen normalment la llengua al mateix ritme que l'escriptura, perquè els currículums de les escoles indiquen que es faci així», explica Martínez-Robles. En els últims anys han començat a aparèixer escoles «en què l'aprenentatge de la llengua no depèn tant del de l'escriptura i s'ha demostrat que el ritme d'adquisició de la llengua, a nivell oral, és molt més ràpid», afegeix aquest expert.
La literatura xinesa: autors i obres reconeguts
Parlar de llengua és parlar també de l'art d'expressar-se en aquesta llengua, de la seva literatura. Avui dia, segons l'informe Global Trends in Publishing 2014, la Xina s'ha convertit en el segon mercat més gran de llibres del món, de manera que supera Alemanya i el Japó, que havien estat rivals per a aquesta posició durant dècades. Prado comenta que la literatura xinesa «configura un conjunt molt variat, amb múltiples tendències i autors interessants» i recorda «a banda de la literatura produïda a la Xina, hi ha literatura en llengua xinesa escrita fora del país i autors xinesos o d'origen xinès, però que escriuen en anglès o altres llengües».
Des que aquest país asiàtic té més presència en les nostres societats, hi ha un cert interès per llegir autors xinesos. «Generalment és un interès marcat per la voluntat d'entendre la Xina i la seva gent i, per tant, posa més atenció en fets històrics o socials que no pas en aspectes purament literaris (d'estil, veu narrativa, etc.)», remarca Prado. «Això fa que els autors que tenen obres que mostren aquesta història i societat tenen més probabilitats de suscitar l'atenció del lector occidental». De totes maneres, aquest fet, al seu torn, «genera disbarats com ara que no es percebin recursos com la ironia o fins i tot la mateixa ficció de moltes obres: tot es pren al peu de la lletra, com si fos un documental real», afegeix aquest expert.
Segons aquests experts, alguns dels autors contemporanis més llegits a Europa són Gao Xingjian, premi Nobel 2000 (La muntanya de l'ànima, El llibre d'un home sol), Mo Yan, premi Nobel 2012 (Sorgo rojo, Canvis) i Yu Hua (¡Vivir!, Crónica de un vendedor de sangre, China en diez palabras). També hi ha escriptors de la primera meitat de segle xx que es van recuperant, com Qian Zhongshu (La fortaleza asediada), Shen Congwen (Calma, La ciudad fronteriza), Ding Ling (El diario de la señorita Sofía) i Lu Xun (Diari d'un boig i altres relats).
Web i aplicacions per a aprendre xinès
Pleco: una de les apps més baixades en dispositius mòbils. Hi ha molts diccionaris en línia, webs amb jocs de vocabulari, flash cards, etc. És gratuïta, però per a gaudir de totes les seves funcionalitats, cal pagar.
Wenlin: és una eina de pagament per treballar a partir de textos, que indica la pronunciació i significat dels caràcters i paraules.
Mandarin tools: web en anglès on es compilen recursos per a aprendre xinès.
Exercicis de la UOC per a fer pràctiques de vocabulari: aquest recurs permet visionar caràcters, pinyin o la traducció de cada paraula.
Diccionari català - xinès de l'Associació Punt d'Intercanvi: diccionari pictorial molt bàsic amb so.
Digital Dialects: activitats per a aprendre xinès mandarí.
China traducida y por traducir: espai dedicat a la traducció de la literatura xinesa al castellà. S'hi pot trobar una relació dels llibres que hi ha traduïts a aquest idioma.