La gent gran també vol ser «generació digital»
28/05/2015

L'estudi de la UOC s'emmarca dins el programa de recerca d'excel·lència RecerCaixa, que impulsa l'Obra Social "la Caixa" en col·laboració amb l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), i la presentació s'ha fet en el marc d'un seminari que té lloc avui i demà a la seu de la UOC a Barcelona per a facilitar l'intercanvi d'idees i experiències en aquest terreny des de diferents àmbits.


Principals conclusions

Una de les principals conclusions és que les xarxes socials no signifiquen per se una ampliació de les relacions de la gent gran, si no és que els seus usuaris ja tenen una vida social activa «fora de línia». I també que el seu ús s'associa a idees com sentir-se/semblar jove, ser «modern», estar connectat i ser part de la «societat digital». És a dir, l'ús de les xarxes socials els ajuda a construir una imatge d'ells mateixos com a actius i integrats. En aquest sentit s'observa una mena de «tecnoesnobisme» i un gust per la tecnologia. Això és especialment rellevant en el cas dels homes.

L'estudi també revela que les persones grans mostren una gran disposició per a aprendre l'ús de xarxes socials, i en les condicions adients per al seu aprenentatge i acompanyament, desenvolupen bones habilitats per a fer-ne ús a la pràctica. Una altra conclusió important és que l'ús d'aquestes xarxes s'incrementa quan les persones grans hi troben una vinculació afectiva.


Característiques de l'usuari tipus

Els investigadors de la UOC han dibuixat un perfil amb deu característiques de com és l'usuari gran de les xarxes socials a Catalunya.

  1. És una persona que ja té una vida social activa fora d'internet.
  2. Prefereix una relació d'un a un, ja que inicialment, té dificultats per a comprendre la lògica de la conversa en xarxa, i se sent més còmode en una conversa més «normal».
  3. La xarxa social «in» amb més èxit és WhatsApp, ja que li permet crear grups que mantenen configuracions afectives molt similars a les que es donen fora d'internet: família nuclear, grups d'amics, etc. Sobretot, s'utilitza per a mantenir el contacte amb els fills i compartir imatges.
  4. Facebook també els agrada. És una xarxa més freqüent entre iguals i els permet mantenir-se vinculats a interessos i aficions en alguns casos (psicologia, art, teatre, política). Hi ha una excepció important: els néts, ja que és una xarxa que facilita les relacions intergeneracionals avis-néts.
  5. Intercanvia imatges, vídeos i mems de manera molt habitual. Li agrada molt compartir i comunicar-se sense la necessitat d'utilitzar el llenguatge escrit, que li genera més dificultats, perquè és d'una generació que va estudiar en castellà i, en general, no va accedir a estudis superiors, de manera que el llenguatge escrit els resulta més difícil que l'expressió amb imatges. També trobem participants a qui agrada molt crear mems, sobretot amb Power Point.
  6. La relació de «xarxa» més efectiva la té amb els seus néts perquè es viu afectivament de manera més relaxada.
  7. Les relacions en línia amb els fills són més complexes i complicades, ja que es generen tensions i de vegades se senten com una càrrega.
  8. L'ús de les xarxes l'ajuda a construir una imatge positiva de si mateix com a persona activa i integrada en la societat. Només el fet de ser-hi a les xarxes i poder rebre i compartir informació (copresència) contribueix a fer-lo partícip de l'esfera pública, i a mitigar el sentiment d'«aïllament social».
  9. No li agraden els selfies.
  10. Li preocupa molt mantenir la privacitat davant de l'exposició pública que representa l'ús de les xarxes socials. En canvi, sí que li agrada fer servir les xarxes com a eina de seguiment no intrusiu del que fa la seva família i en especial els néts.

La mostra d'estudi ha estat formada per 20 persones: 11 homes i 9 dones entre 64 i 79 anys, que estan en situacions familiars diverses (n'hi ha que viuen sols, en parella, amb fills, etc.), a les quals s'ha fet un seguiment in situ de forma constant i al llarg de dos anys, tant en línia com fora de línia (entrevistes en profunditat a l'inici i al final de la recerca) i des d'una perspectiva multisituada (és a dir, en totes aquelles plataformes per les quals transita l'usuari (xarxes socials, correu electrònic, blogs, etc.).


Estratègies per a fomentar l'ús i la participació social de la gent gran a les xarxes

A partir d'aquests resultats inicials i l'anàlisi de les dades derivades del treball de camp, que és previst finalitzar a la tardor, els investigadors desenvoluparan unes recomanacions per a futures polítiques d'intervenció en aquest àmbit, i proposaran un conjunt de directrius per a millorar el disseny d'interfícies usables per a aplicacions de mitjans socials que tingui en compte els requisits d'edat avançada.

Foto de la professora Roser Beneito Montagut

Roser Beneito Montagut

Expert/a en: Disseny, estètica i comunicació visual, relacions interpersonals en xarxa i emocions.

Veure fitxa

Vídeo relacionat