Facebook es fa gran

Foto: Flickr / Pabak Sarkar (CC)
02/02/2016
Nria Bigas Formatj

El 4 de febrer de 2004 va nixer el que en poc ms d'una dcada s'ha convertit en un dels invents ms revolucionaris i amb ms xit del segle: Facebook. Tot i les modificacions, que han estat molt nombroses -des del punt de vista tant grfic com relacional i de contingut-, Facebook desprs de dotze anys continua essent una de les xarxes socials ms populars del mn. T 1.590 milions d'usuaris actius i, d'aquests, 934 milions entren a la xarxa social cada dia. Facebook s'ha fet gran i Mark Zuckerberg, el seu fundador, t aspiracions immenses per a la xarxa amb el nou projecte d'abast mundial: Internet.org. Experts de la UOC n'analitzen el passat, el present i els dubtes tics que planteja el futur d'aquesta xarxa.

A l'ltim Mobile World Congress (MWC), Zuckerberg va presentar Internet.org, un projecte que t l'objectiu de fer arribar internet arreu del mn i portar la connexi fins al rac ms lluny i recndit de la Terra. Es calcula que permetria l'accs a la xarxa a prop de cinc mil milions de persones. El projecte, batejat com a Internet.org, limitar l'accs a unes pgines determinades i el permetr a d'altres, com ara Facebook.


Som davant de la «internet dels rics i dels pobres»?

«No es pot considerar ni tan sols internet, ja que som davant d'un producte», considera William F. Arajo, investigador visitant de l'IN3. «Es pren el nom d'una xarxa lliure, com la internet que coneixem, per a oferir un servei d'una xarxa privada, amb accs limitat a unes pgines determinades». Contundent, l'expert afegeix que «s una qesti de negoci i de dominaci de mercat».

Ismael Pea, professor dels Estudis de Dret i Cincia Poltica, defensa que «tot i ser una internet esbiaixada, permetr accedir a telecomunicacions i quantitats ingents de continguts que ara amb prou feines sn un somni per a dos teros de la poblaci mundial». L'expert en societat de la informaci alerta que «no s'ha de caure en un paternalisme excessiu, caldria donar veu sobre el tema a aquells que no tenen accs a la xarxa».


Els dubtes tics de connectar el mn

«Evidentment, obre un espai a dues velocitats», explica Pea. «No s'ha de comparar si el que tindrem ser molt discriminatori o poc, sin si el que tenim ara s ms discriminatori o menys que el que podem tenir en el futur». Per a Arajo, en canvi, «planteja qestions molt complexes sobre el futur de la internet lliure que coneixem». De fet, l'organitzaci Save the Internet i algunes empreses de l'ndia acusen el projecte de Zuckerberg de no defensar la «neutralitat a la xarxa».

Sobre aquesta neutralitat, Arajo afirma que «el que proposa Internet.org s una xarxa manipulada per Facebook, en qu l'accs s sempre condicionat als interessos de l'empresa». Afegeix que «s un manera d'utilitzar els que no tenen internet per a oferir-los un servei que planteja una competncia deslleial, un monopoli que redueix la capacitat de cerca en una de menys mplia i lliure». L'expert en societat de la informaci accepta que «Internet.org trenca el principi de neutralitat», per afegeix que «aquestes reflexions pertanyen a un estadi de desenvolupament hum en el qual l'accs a les necessitats est cobert».

Per a Pea, Internet.org s una oportunitat que cal acceptar: «Hem de treballar per a convergir en un accs de qualitat i en igualtat de condicions, per cal que no ens aturem esperant la millor oportunitat». «Internet.org brinda l'oportunitat que molta poblaci pugui tenir les seves necessitats ms elementals cobertes grcies a una internet esbiaixada i censurada»; per exemple, «permetria la prevenci, la diagnosi o el tractament de malalties a distncia, l'accs a continguts educatius, l'establiment de canals d'informaci professional i de comer electrnic, el refor dels llaos afectius, etc.», explica Pea.


Finalitat noble o negoci?

«Quan les empreses fan "el b" s perqu els resulta beneficis», considera el professor de la UOC. Arajo afirma que «s una qesti nicament de negoci». Tanmateix, Pea argumenta que «el que hem de fer els ciutadans s que all que benefici les empreses tamb benefici els ciutadans i viceversa». Respecte a Internet.org, per exemple, «els ciutadans podem ajudar a aconseguir que els cinc mil milions d'usuaris que intenten sobreviure amb una «internet de segona» un dia puguin gaudir d'un accs a una internet de primera, a cpia de denunciar-ne els biaixos, per sense obligar-los a prescindir d'aquesta xarxa».


Ms d'una dcada: massa temps per a una xarxa social?

«Dotze anys no s massa temps per a una xarxa social, o almenys no ho s per a Facebook, ja que ha sabut adaptar-se, actualitzar-se i tenir prou flexibilitat per a ajustar-se a les noves tendncies, a les noves necessitats i els nous hbits comunicatius». De fet, «ens trobem en un estadi de maduresa pel que fa a consum de xarxes», afirma Slvia Martnez, professora de comunicaci de la UOC. Aquesta experta en xarxes socials explica que «no se'n fa noms un s d'interrelaci entre els usuaris, sin que s'han convertit en un espai de relaci amb les marques i les entitats i en un espai de seguiment de l'actualitat informativa». Afegeix que «s'hi porten a terme fortes accions de mrqueting i s'hi fan inversions molt importants en campanyes publicitries per l'alt retorn d'informaci de les accions dutes a terme i les possibilitats de segmentaci».

#expertsUOC

Foto de la professora Silvia Martnez Martnez

Silvia Martnez Martnez

Professora dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci
Coordinadora de postgrau dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci

Expert/a en: Periodisme i comunicaci digital, informaci especialitzada, xarxes socials, consum, usos i participaci dels usuaris.

Àmbit de coneixement: Comunicaci i periodisme.

Veure fitxa
Foto del professor Ismael Pea Lpez

Ismael Pea Lpez

Expert/a en: Divisria digital, e-readiness, indicadors i desenvolupament de la societat de la informaci, competncies digitals, aprenentatge virtual (e-learning), tecnologia educativa, difusi de la cincia, publicaci en codi obert, accs obert i web 2.0.

Àmbit de coneixement: Societat de la informaci i desenvolupament.

Veure fitxa

William Fernandes Arajo

Periodista i ex investigador visitant de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

Expert/a en: ha desenvolupat la seva investigaci sobre Facebook i la sociabilitat.

Àmbit de coneixement: Societat de la informaci i desenvolupament.