S'ha de plorar davant dels fills

  Foto: Ohfoohy/ Flickr (CC)

Amagar als infants estats de tristesa o por és contraproduent per a ells.
Foto: Ohfoohy/ Flickr (CC)

18/03/2016
Anna Torres Garrote

Els infants poden estar contents, atemorits, alegres o tristos..., però saben reconèixer aquestes emocions? Segons el professor de la UOC Francesc Núñez, expert en sociologia de les emocions, aquest pas «és un procés i un aprenentatge, i són les famílies les que han d'ensenyar-los a identificar-les». Per tant, «amagar-los estats de tristesa o por els farà estar menys preparats per a afrontar les seves pròpies emocions», alerta la psicòloga de la UOC Noemí Guillamón.

«L'aprenentatge de les emocions sol ser un aprenentatge no intencional, indirecte, basat en l'exemple del que és bo i el que és dolent», explica Núñez. Molts pares, però, protegeixen els fills d'emocions negatives i els fan un trist favor. Per això la professora Guillamón dóna aquests consells als pares:

  • Evitar transmetre la idea que tot és perfecte, que no hi ha cap problema, que la felicitat dura sempre... Cal que l'infant visqui en un entorn on no s'amaguen els problemes (no és sa, amb tot, fer partícip l'infant dels problemes dels grans, però sí explicar-li-ho si el pare està trist, o té un problema, a un nivell que ho pugui entendre).
     
  • Evitar caure en la sobreprotecció: la vida té moments de felicitat, però no és un continu. Fer creure a l'infant que mai no hi ha problemes és fer-lo viure en una bombolla irreal i no treballar la frustració que genera veure que no tot és perfecte.
     
  • Transmetre la idea que els problemes es poden resoldre: un problema no és una amenaça; és un repte, una situació que s'ha de superar i de la qual es pot aprendre i créixer.
     
  • Expressar les emocions: els pares i germans grans han de ser un model de gestió d'emocions per a seguir; per tant, cal que a casa es doni permís per a expressar totes les emocions (alegria, tristesa, por, ràbia) i contenir-les d'una manera sana.
     
  • Acompanyar en el procés de gestionar les emocions dels fills, essent-hi presents i transmetent-los que ells hi són i sempre hi seran per a ajudar-los i protegir-los.


L'escola ha de donar espai a les emocions

Segons la professora Guillamón, «a l'escola es pot treballar la identificació de les emocions bàsiques dels infants (alegria, tristesa, por, ràbia): que aprenguin a identificar com són aquestes emocions, a situar-les en el cos (quan tinc por el cor se m'accelera i suo) i en el comportament (quan estic contenta tinc més ganes d'estar amb els altres, de riure, de saltar...)».

I recorda que avui dia «hi ha molts recursos, com contes, música i programes educatius, adreçats a treballar les emocions en l'àmbit escolar».

Amb tot, «són fonamentals el lloc (familiar i social) en què els infants han crescut, els mestres que han tingut i, en definitiva, les persones amb qui han topat», conclou Francesc Núñez.

Experts UOC

Foto del professor Francesc Núñez Mosteo

Francesc Núñez Mosteo

Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats
Director del màster d'Art, Literatura i Cultura Contemporànies

Expert/a en: Sociologia del coneixement i de la cultura, sociologia de les emocions. Filosofia contemporània.

Àmbit de coneixement: Filosofia i sociologia.

Veure fitxa

Noemí Guillamón

Professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Expert/a en: intervenció psicològica en infants, adolescents i adults, i en la promoció de la salut mitjançant les TIC en adolescents.