Com protegir-se d'un trol a Twitter

Durant el 2015, molts personatges públics de la televisió com Paz Padilla, Eva Hache, Lara Sciara, Andreu Buenafuente o Juanma Castaño, van denunciar a la policia diversos usuaris que els enviaven missatges ofensius i abusius per Twitter com ara amenaces de mort. El resultat va ser la detenció per part de la policia dels presumptes implicats per tal de portar-los davant de la justícia.

Javier Valls, professor col·laborador de la UOC i expert en Twitter, ens aconsella els passos que hem de seguir davant d'una situació de ciberassetjament per part de trols a Twitter.

1. No alimenteu el trol: «La seva activitat a la xarxa es basa en el seguiment de la víctima i en les seves reaccions davant els missatges ofensius. Si contestem els seus missatges, alimentem el trol i prolonguem el ciberassetjament a llarg termini».
    
2. Fem retuit al compte dels Mossos d'Esquadra o Policia Nacional @mossocat o @policia. Javier Valls també recomana fer retuit a la policia de tots els tuits que considerem que atemptin contra nosaltres per a conservar les proves del ciberassetjament.
    
3. Bloquegeu l'usuari. «Seleccionant el tuit del trol, veurem l'opció de bloquejar l'usuari. Amb aquest recurs que ofereix Twitter aconseguim deixar de rebre tuits del trol i no permetem que pugui veure els nostres tuits».
    
4. Denunciar a Twitter. «Un cop bloquejat, podem denunciar l'usuari a Twitter des de qualsevol tuit que ens hagi enviat. Amb aquesta acció informaríem Twitter del tipus d'assetjament que patim. No obstant això, Twitter actua com un mediador entre els dos usuaris i no podrà tancar el compte fins que no hi hagi una ordre judicial», resumeix Javier Valls.
    
5. Denunciar als cossos policials. Maria José Pifarré recomana que «si el ciberassetjament és constant durant un cert període de temps, s'ha de denunciar amb un correu electrònic a l'adreça internetsegura@gencat.cat, o formular una denúncia directament als Mossos d'Esquadra i/o a la Policia Nacional, els quals ja tenen departaments específics per a fer-se càrrec de casos de ciberassetjament ».

L'experta assegura que aquests casos són molt comuns en separacions de parella i entre menors d'edat, i recomana que es denunciïn els fets. «El ciberassetjament que comporti la infracció de drets contra l'honor i la intimitat, la integritat moral i alguns altres drets bàsics, pot arribar a constituir un delicte que es resolgui per la via penal, tal com un delicte d'injúries, calúmnies, amenaces, assetjament sexual, assetjament laboral, delictes d'odi i molts altres».