El nou currículum finlandès, a examen

  Foto: Flickr (CC)

Les TIC tenen un paper rellevant en el nou currículum finlandès.
Foto: Flickr (CC)

Mentre Espanya, amb l’oposició d’algunes comunitats autònomes com Catalunya, decideix com seran les revàlides de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce), el que és considerat el millor sistema educatiu europeu introduirà, a partir del curs que ve, canvis en la seva forma d’ensenyar. Finlàndia implementa l’agost vinent, després de les vacances d’estiu, un nou currículum. Tot i l’èxit del seu model, en el qual s’intenten emmirallar la majoria de països europeus i de fora del continent, l’any 2012, després dels resultats de les proves PISA, el govern finlandès va considerar que calia fer canvis en el seu sistema educatiu. El mateix any es va iniciar un procés de renovació curricular que, amb la implicació de l’administració local, directors, mestres i estudiants, ja està a punt d’entrar a les aules.

El nou currículum recull, en només cinc pàgines per matèria, les competències que han d'assolir els alumnes al final de cada curs, però són els centres els que decidiran de quina manera ho faran. El currículum fa la funció, doncs, de guia. Segons la directora del màster universitari d'Educació i TIC (e-learning) de l'eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Lourdes Guàrdia, el nou currículum no representa un canvi substancial respecte a l'actual, que es va aprovar el 2004 i implantar el 2006. «Més aviat busca una actualització i una adequació a les demandes socials», especifica. Una opinió que també comparteix Josep Maria Duart, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. «Evoluciona de forma contínua però també prudent. Respon a les necessitats del seu context però, alhora, posa les bases per a transformar-lo», afegeix.

A banda de l'assoliment de competències, una altra de les novetats és la reducció del pes de les assignatures. «No desapareixen. El que fan és proposar una combinació de treball per projectes i més interdisciplinarietat i la col·laboració de tots els agents implicats, famílies i entorn social inclosos, però de manera combinada amb mètodes curriculars tradicionals», puntualitza Guàrdia. Per a Duart, el fet de mantenir les assignatures no és una mostra «de poca evolució». «És una resposta a la realitat, que està sempre en constant evolució», diu l'expert.


Paper rellevant de les TIC

El nou currículum també preveu set competències transversals, les anomenades soft skills, que s'hauran d'introduir en qualsevol assignatura. Es tracta de tenir cura d'un mateix en el dia a dia, saber com s'aprèn, poder expressar idees i comunicar-se, comprensió lectora en diferents suports, desenvolupament de l'habilitat d'emprenedoria, competències ciutadanes de democràcia i participació i, finalment, gestió de tecnologies de la informació i la comunicació. «Se centra sobretot a treballar un millor desenvolupament de les competències del segle xxi, i ho vol fer de manera més transversal i tenint en compte el paper rellevant de les TIC. És per això que el desenvolupament de les competències TIC és una de les set soft skills», argumenta Guàrdia. «Alhora, es vol promoure la satisfacció per aprendre i el treball col·laboratiu, així com fomentar l'autonomia dels estudiants i que tinguin un paper molt més actiu. En aquest sentit el docent passa a convertir-se cada cop més en un facilitador i no tant en algú que transmet coneixements», afegeix.

Les escoles hauran de dedicar un mínim de set dies al que es coneix com phenomenon-based learning, una metodologia basada en projectes en què professors de diferents matèries treballen amb diversos grups d'alumnes alhora per a abordar temes i fenòmens que interessen a l'estudiant. El mateix alumnat participa en el disseny, el desenvolupament i l'avaluació de l'activitat. «L'objectiu és implicar-los al màxim, tractar el tema de manera interdisciplinària i des de diferents perspectives.» Perquè aquesta metodologia sigui un èxit, ja s'han dut a terme diverses proves pilot en centres i, alhora, s'ha format més de la meitat del professorat perquè la pugui implementar. «Aquí hi ha la clau -explica Guàrdia-. No es poden fer canvis si no els planifiques amb temps i prepares i proporciones les eines adequades als docents. Això els finlandesos ho tenen molt clar, i ja fa temps que estan preparant aquest canvi», apunta l'experta.


Impossible aplicar-lo a Espanya

Tot i que en els darrers anys hi ha hagut un degoteig de delegacions catalanes, ja sigui de professors, de personal de l'administració o d'alumnat, que han vist in situ com és el model finlandès, seria possible implementar-lo aquí? «Un bon estrateg, quan implementa un canvi ja ha d'estar pensant en el següent, si vol seguir sent capdavanter i oferir el servei que toca en cada moment. Actualment en el nostre sistema és impossible treballar així, caldria canviar moltes coses. L'administració és enormement burocràtica i l'estratègia de formació i avaluació del professorat hauria de donar un tomb important si volem agilitat per a fer canvis com aquest», explica Guàrdia. Duart també creu que el model espanyol, i de retruc català, està lluny del finlandès. «Tenim un currículum fixat, tancat, igual per a tothom. Els que el dissenyen pensen que d'aquesta manera es forma una societat igual. Fals. Cal, com fan a Finlàndia, adaptar el currículum al context, dotar d'autonomia els centres, de sistemes d'avaluació flexibles. I, sobretot, calen mestres ben preparats i reconeguts socialment. Aquesta és la clau de Finlàndia, que aquí no tenim.»

Tal com diu Duart, l'avaluació en el currículum finlandès és una altra de les grans diferències amb el sistema educatiu espanyol. A Finlàndia no es fan proves externes per a mesurar quin és el nivell de l'estudiant. La feina d'avaluació és del mestre, que ha rebut una formació específica per a fer-ho. L'únic que fixa el Ministeri d'Educació és el nivell que haurien de tenir els alumnes un cop han acabat 6è. i 9è. «En el nou currículum també es fa una aposta per a donar més rellevància a l'avaluació com a part del procés formatiu, i per a fer-ho cal una implicació més gran de l'alumne i que aprengui a ser analític i a reflexionar sobre el seu aprenentatge», diu Guàrdia. Mentrestant, a Espanya, la Lomce preveu fins a tres proves externes: una a finals de primària, una altra a l'ESO i la tercera a batxillerat, les quals ha criticat en diverses ocasions la conselleria d'Ensenyament. Si en el país nòrdic en algun moment necessiten saber el progrés de l'alumnat, com a molt es fan proves mostrals que representin un 10% de l'alumnat. A més, l'administració que s'encarrega del sistema educatiu és la local.

El més important, però, de tots aquests canvis és, segons els experts, el pes dels elements emocionals del nou currículum. «És el que anomenen el “gust per aprendre”. Evidentment, l'impuls de la transversalitat i el foment de l'autonomia dels centres són també elements destacables, però posar l'èmfasi en l'aprenentatge per les emocions és un pas valent. Per a això calen mestres compromesos, i aquest és, sens dubte, el puntal clau del sistema educatiu de Finlàndia», conclou Duart.

 

Experts UOC

Foto de la professora Lourdes Guàrdia Ortiz

Lourdes Guàrdia Ortiz

Professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Directora del programa del màster universitari d'Educació i TIC de l'eLearn Center

Expert/a en: Educació i TIC, tecnologia educativa, disseny pedagògic de materials d'aprenentatge multimèdia i de recursos i activitats d'aprenentatge en línia, avaluació dels aprenentatges en línia, dossier electrònic d'aprenentatge (e-portfolios) i didàctica de la llengua en contextos educatius virtuals.

Àmbit de coneixement: Didàctica i organització.

Veure fitxa
Foto del professor Josep Maria Duart Montoliu

Josep Maria Duart Montoliu

Expert/a en: Aprenentatge virtual (e-learning), educació en línia, universitat i societat xarxa, i educació i tecnologia.

Àmbit de coneixement: Educació i tecnologia, universitat i usos d'internet.

Veure fitxa