Creix la demanda de turisme gai amb fills

«Els turistes –afegeix González– busquen sobretot un ambient propici per a fer amistats amb altres parelles i famílies i on puguin desenvolupar activitats d'una manera normalitzada». La majoria de les ofertes de vacances per a parelles del mateix sexe amb fills prenen la forma de creuers especialitzats. Tot i el seu creixement, aquestes iniciatives encara són poc conegudes dins d'una oferta, la de turisme per a gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, que, segons dades aportades per FITUR, mou més del 10% del volum de turistes en l'àmbit mundial i concentra el 15% de la despesa turística total.

Lluís Garay, també professor dels Estudis d'Economia i Empresa i director del màster d'RSC de la UOC, afegeix: «Catalunya és una destinació que ha estat, en general, ben posicionada per a atreure aquesta demanda, perquè l'Estat espanyol va ser pioner en la normalització de les relacions d'aquest grup de persones, especialment amb l'aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe». A Espanya, destinacions com Barcelona, Maspalomas (a les Canàries), Torremolinos, Eivissa, Sitges i Benidorm són llocs referents per al turisme LGTB.

A la recerca d'una experiència

L'oferta de turisme familiar gai s'emmarca en la tendència a la innovació d'aquest sector de l'economia, que llança productes molt específics per a públics nous amb la voluntat de mantenir la seva posició de lideratge. Juntament amb l'oferta de sol i platja, es generen productes vinculats amb la salut, les compres o l'experiència gastronòmica, entre altres; iniciatives sobre les quals es debatrà a la Fira Internacional del Turisme (FITUR), que tindrà lloc del 18 al 22 de gener a Madrid.

El turisme, segons dades de l'associació per a l'excel·lència turística Exceltur, va aportar 124.000 milions d'euros a l'economia espanyola durant l'any 2015 i encara continua essent el sector que creix més i que genera més feina. Per a mantenir aquesta posició capdavantera, els experts coincideixen a assenyalar la necessitat d'innovar. «Catalunya i Espanya sempre han estat orientades al sol i la platja. Ara la innovació tendeix a millorar l'experiència, a acompanyar l'estada turística d'una certa narrativa», destaca Pablo Díaz, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

González assenyala com a factors que expliquen l'aparició d'aquests nous productes turístics la voluntat de diferenciar-se dels competidors o la captació de nous segments de mercat. «Actualment –afegeix González– la tendència és generar records duradors i obtenir un aprenentatge a partir de les experiències de turisme». Al seu torn, Garay destaca la tendència de barrejar productes turístics madurs i tradicionals, com ara el sol i la platja, amb altres de més específics, com el turisme nàutic, de compres o l'enoturisme. Tot plegat, assenyala aquest expert, amb l'objectiu d'«augmentar l'estada dels visitants, la seva despesa o desestacionalitzar l'activitat».

Salut per a totes les butxaques

Entre els nous productes, es destaca el turisme de salut. Aquests experts coincideixen a assenyalar el bon moment que viu, amb l'augment d'ofertes de talassoteràpia, hotels amb balneari (spa) i centres de benestar integral (wellness) i altres iniciatives similars. Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, la Garriga i Caldes d'Estrac són algunes de les destinacions catalanes més destacades en un tipus de turisme que, com apunta Garay, cada vegada atreu un públic més divers: «Si el perfil abans es relacionava indefectiblement amb el de la gent gran i amb el turisme social, avui dia s'ha estès per a cobrir tota mena d'edats i pressupostos».

Pel que fa a l'àmbit internacional, González destaca que les principals destinacions són Mèxic, l'Índia, Tailàndia, el Brasil, Singapur, Malàisia, els Estats Units, Turquia i Hongria. «A Mèxic, especialment a les zones frontereres amb els EUA, es fan tractaments i cirurgia per a perdre pes amb un cost fins a un 70% més barat que als Estats Units, aprofitant un important mercat existent de gent obesa procedent d'aquest país», assenyala González.

L'enoturisme i el turisme de compres, poc consolidats

Un tipus de turisme en què aquests experts coincideixen a assenyalar que Catalunya i Espanya encara no estan ben posicionades és el turisme de compres. París, Londres o Roma, amb les seves artèries especialitzades en el comerç de luxe, tenen encara força avantatge sobre Barcelona o Madrid en un tipus de turisme demanat sobretot pels nous rics xinesos, els russos més adinerats o les classes més altes de l'Aràbia Saudita. «Caldria fer campanyes en aquests països per a atreure aquests turistes, al mateix temps que es genera una oferta més bona», apunta Pablo Díaz. Al seu torn, González assenyala com a factors que determinaran l'èxit del turisme de compres «botigues que combinin marques internacionals amb productes genuïns» o «elements de confort com ara la seguretat al carrer o parlar idiomes».

L'enoturisme és un tipus d'oferta que, segons aquests experts, creix força, però que encara ha de millorar per a consolidar-se. «El vi és gastronomia, però també és cultura, paisatge i fins i tot ànima de molts territoris del nostre país», assenyala Lluís Garay. González explica que «els productes d'enoturisme s'articulen entorn de la visita al celler i el tast de vins, però també es poden organitzar complementàriament a partir d'altres atractius i elements».

González afegeix que el perfil de l'enoturista és força variat i que les destinacions més destacades són el Priorat, el Montsant i el Penedès, amb «capacitat per a atreure fluxos de turistes internacionals interessats pel vi que es produeix a les principals DO catalanes». Al seu torn, Díaz assenyala que Espanya també «està ben posicionada en aquest tipus de turisme, l'oferta del qual va augmentant».

Turistes amb consciència

El sector turístic, a més d'innovar amb productes nous, cada vegada té més interès perquè la seva activitat sigui responsable. El turisme responsable, com assenyala Francesc González, consisteix a «desenvolupar pràctiques que no siguin agressives amb el medi ambient ni el paisatge dels llocs que es visiten i que derivin el benefici de la despesa dels turistes directament cap a les comunitats amfitriones». Aquest expert de la UOC subratlla el caràcter d'experiència que busquen les persones que se senten atretes pel turisme responsable; afegeix que ambicionen «aprendre de les persones i els llocs que es visiten» i també «sensibilitzar-se dels problemes existents en els llocs visitats».

Al seu torn, Garay situa així l'inici del turisme responsable: «Neix, en gran manera, com una resposta a l'esgotament del model tradicional del turisme i parteix de paradigmes com el de la sostenibilitat». Assegura, però, que encara no hi ha «destinacions realment responsables» i adverteix del fenomen del greenwashing, és a dir, «vendre's com a verd, sostenible o responsable quan encara s'està lluny de ser-ho». Finalment, Garay comenta que seria interessant reflexionar sobre si el més responsable no seria cert decreixement d'alguns productes turístics en determinades destinacions.