Creix la demanda de turisme gai amb fills

Foto: Flickr / El Coleccionista de Instantes (CC)

12/01/2017
Nereida Carrillo

En la darrera dcada ha augmentat l'inters i l'oferta de vacances per a persones del mateix sexe amb fills, l'anomenat «turisme familiar lgtb» (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals). Segons Francesc Gonzlez, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, els gais i lesbianes amb infants a crrec seu busquen «un espai refugi davant de certes mirades socials que veuen malament la presncia de famlies de la comunitat lgtb». Davant d'aquesta demanda, els darrers anys ha crescut l'oferta de creuers especialitzats en aquests viatgers i tamb les iniciatives de viatges en grup en algun complex turstic especialitzat a acollir aquestes famlies, com ara a Ixtapa, Mxic.

«Els turistes –afegeix Gonzlez– busquen sobretot un ambient propici per a fer amistats amb altres parelles i famlies i on puguin desenvolupar activitats d'una manera normalitzada». La majoria de les ofertes de vacances per a parelles del mateix sexe amb fills prenen la forma de creuers especialitzats. Tot i el seu creixement, aquestes iniciatives encara sn poc conegudes dins d'una oferta, la de turisme per a gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, que, segons dades aportades per FITUR, mou ms del 10% del volum de turistes en l'mbit mundial i concentra el 15% de la despesa turstica total.

Llus Garay, tamb professor dels Estudis d'Economia i Empresa i director del mster d'RSC de la UOC, afegeix: «Catalunya s una destinaci que ha estat, en general, ben posicionada per a atreure aquesta demanda, perqu l'Estat espanyol va ser pioner en la normalitzaci de les relacions d'aquest grup de persones, especialment amb l'aprovaci del matrimoni entre persones del mateix sexe». A Espanya, destinacions com Barcelona, Maspalomas (a les Canries), Torremolinos, Eivissa, Sitges i Benidorm sn llocs referents per al turisme LGTB.


A la recerca d'una experincia

L'oferta de turisme familiar gai s'emmarca en la tendncia a la innovaci d'aquest sector de l'economia, que llana productes molt especfics per a pblics nous amb la voluntat de mantenir la seva posici de lideratge. Juntament amb l'oferta de sol i platja, es generen productes vinculats amb la salut, les compres o l'experincia gastronmica, entre altres; iniciatives sobre les quals es debatr a la Fira Internacional del Turisme (FITUR), que tindr lloc del 18 al 22 de gener a Madrid.

El turisme, segons dades de l'associaci per a l'excel·lncia turstica Exceltur, va aportar 124.000 milions d'euros a l'economia espanyola durant l'any 2015 i encara continua essent el sector que creix ms i que genera ms feina. Per a mantenir aquesta posici capdavantera, els experts coincideixen a assenyalar la necessitat d'innovar. «Catalunya i Espanya sempre han estat orientades al sol i la platja. Ara la innovaci tendeix a millorar l'experincia, a acompanyar l'estada turstica d'una certa narrativa», destaca Pablo Daz, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

Gonzlez assenyala com a factors que expliquen l'aparici d'aquests nous productes turstics la voluntat de diferenciar-se dels competidors o la captaci de nous segments de mercat. «Actualment –afegeix Gonzlez– la tendncia s generar records duradors i obtenir un aprenentatge a partir de les experincies de turisme». Al seu torn, Garay destaca la tendncia de barrejar productes turstics madurs i tradicionals, com ara el sol i la platja, amb altres de ms especfics, com el turisme nutic, de compres o l'enoturisme. Tot plegat, assenyala aquest expert, amb l'objectiu d'«augmentar l'estada dels visitants, la seva despesa o desestacionalitzar l'activitat».


Salut per a totes les butxaques

Entre els nous productes, es destaca el turisme de salut. Aquests experts coincideixen a assenyalar el bon moment que viu, amb l'augment d'ofertes de talassoterpia, hotels amb balneari (spa) i centres de benestar integral (wellness) i altres iniciatives similars. Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, la Garriga i Caldes d'Estrac sn algunes de les destinacions catalanes ms destacades en un tipus de turisme que, com apunta Garay, cada vegada atreu un pblic ms divers: «Si el perfil abans es relacionava indefectiblement amb el de la gent gran i amb el turisme social, avui dia s'ha ests per a cobrir tota mena d'edats i pressupostos».

Pel que fa a l'mbit internacional, Gonzlez destaca que les principals destinacions sn Mxic, l'ndia, Tailndia, el Brasil, Singapur, Malisia, els Estats Units, Turquia i Hongria. «A Mxic, especialment a les zones frontereres amb els EUA, es fan tractaments i cirurgia per a perdre pes amb un cost fins a un 70% ms barat que als Estats Units, aprofitant un important mercat existent de gent obesa procedent d'aquest pas», assenyala Gonzlez.


L'enoturisme i el turisme de compres, poc consolidats

Un tipus de turisme en qu aquests experts coincideixen a assenyalar que Catalunya i Espanya encara no estan ben posicionades s el turisme de compres. Pars, Londres o Roma, amb les seves artries especialitzades en el comer de luxe, tenen encara fora avantatge sobre Barcelona o Madrid en un tipus de turisme demanat sobretot pels nous rics xinesos, els russos ms adinerats o les classes ms altes de l'Arbia Saudita. «Caldria fer campanyes en aquests pasos per a atreure aquests turistes, al mateix temps que es genera una oferta ms bona», apunta Pablo Daz. Al seu torn, Gonzlez assenyala com a factors que determinaran l'xit del turisme de compres «botigues que combinin marques internacionals amb productes genuns» o «elements de confort com ara la seguretat al carrer o parlar idiomes».

L'enoturisme s un tipus d'oferta que, segons aquests experts, creix fora, per que encara ha de millorar per a consolidar-se. «El vi s gastronomia, per tamb s cultura, paisatge i fins i tot nima de molts territoris del nostre pas», assenyala Llus Garay. Gonzlez explica que «els productes d'enoturisme s'articulen entorn de la visita al celler i el tast de vins, per tamb es poden organitzar complementriament a partir d'altres atractius i elements».

Gonzlez afegeix que el perfil de l'enoturista s fora variat i que les destinacions ms destacades sn el Priorat, el Montsant i el Peneds, amb «capacitat per a atreure fluxos de turistes internacionals interessats pel vi que es produeix a les principals DO catalanes». Al seu torn, Daz assenyala que Espanya tamb «est ben posicionada en aquest tipus de turisme, l'oferta del qual va augmentant».


Turistes amb conscincia

El sector turstic, a ms d'innovar amb productes nous, cada vegada t ms inters perqu la seva activitat sigui responsable. El turisme responsable, com assenyala Francesc Gonzlez, consisteix a «desenvolupar prctiques que no siguin agressives amb el medi ambient ni el paisatge dels llocs que es visiten i que derivin el benefici de la despesa dels turistes directament cap a les comunitats amfitriones». Aquest expert de la UOC subratlla el carcter d'experincia que busquen les persones que se senten atretes pel turisme responsable; afegeix que ambicionen «aprendre de les persones i els llocs que es visiten» i tamb «sensibilitzar-se dels problemes existents en els llocs visitats».

Al seu torn, Garay situa aix l'inici del turisme responsable: «Neix, en gran manera, com una resposta a l'esgotament del model tradicional del turisme i parteix de paradigmes com el de la sostenibilitat». Assegura, per, que encara no hi ha «destinacions realment responsables» i adverteix del fenomen del greenwashing, s a dir, «vendre's com a verd, sostenible o responsable quan encara s'est lluny de ser-ho». Finalment, Garay comenta que seria interessant reflexionar sobre si el ms responsable no seria cert decreixement d'alguns productes turstics en determinades destinacions.

 

#expertsUOC

Foto del professor Francesc Gonzlez Revert

Francesc Gonzlez Revert

Expert/a en: Turisme cultural, turisme responsable i turisme litoral.

Àmbit de coneixement: Anlisi geogrfica regional.

Veure fitxa
Foto del professor Llus Garay Tamajn

Llus Garay Tamajn

Professor dels Estudis d'Economia i Empresa
Director del mster universitari de Responsabilitat Social Corporativa

Expert/a en: Turisme: histria del turisme, desenvolupament de les destinacions turstiques, productes turstics, turisme responsable, responsabilitat social corporativa, imatge de les destinacions turstiques.

Àmbit de coneixement: Economia del turisme i empresa turstica.

Veure fitxa
Foto del professor Pablo Daz Luque

Pablo Daz Luque

Expert/a en: Sistemes d'informaci i TIC en turisme, promoci i mrqueting electrnic de destinacions turstiques, xarxes socials i turisme, economia collaborativa aplicada al turisme, desenvolupament i economia del turisme.

Àmbit de coneixement: e-turisme, e-destinaci, consum i economia collaborativa en turisme, desenvolupament turstic.

Veure fitxa