Suprimir el gluten sense supervisió mèdica augmenta la probabilitat de diabetis de tipus 2

Foto: Unsplash/Gaelle Marcel
03/05/2017
Ainhoa Sorrosal
Els experts alerten que també comporta un risc de desequilibri nutricional

Als Estats Units, el 30% de la població ha deixat de consumir gluten sense ser celíaca i a Europa s'ha estès la percepció que és perjudicial. En canvi, els investigadors alerten que no és convenient eliminar-lo sense supervisió mèdica, perquè de retruc es podrien suprimir altres micronutrients beneficiosos per a l'organisme. En el pitjor dels casos, augmenten les probabilitats de desenvolupar diabetis de tipus 2 o de patir algun desequilibri nutricional.

El gluten s'ha convertit, juntament amb la lactosa, en un dels aliments més demonitzats de l'última dècada. En el cas del gluten, com a mínim, les afirmacions no tenen rigor científic. «No hi ha cap evidència que demostri que el gluten és perjudicial per a la salut, en termes generals o a llarg termini», afirma Pilar Garcia-Lorda, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. «Cal una diagnosi mèdica que en justifiqui l'exclusió», afegeix.


Diabetis de tipus 2 i desequilibri nutricional

Un estudi d'investigadors de Harvard publicat per l'Associació Americana del Cor (American Heart Association, AHA) estableix que les persones que, sense ser celíaques, deixen d'ingerir gluten, tenen un 13% més de probabilitats de tenir diabetis de tipus 2 que les que consumeixen productes amb gluten d'una manera generalitzada.

«L'estudi apunta que els individus en observació que feien una dieta lliure de gluten consumien menys productes rics en fibra procedents dels cereals i que aquest és un factor que contribueix a la prevenció de la diabetis de tipus 2», matisa Alicia Aguilar, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

«La dieta, doncs, ha de ser equilibrada. Sovint, quan es restringeix el consum de gluten, també s'eliminen làctics i altres grups d'aliments. Si això no es compensa, pot desembocar en dietes amb un excés de proteïnes o hidrats de carboni simples», assegura Anna Bach, professora del màster de Nutrició i Salut de la UOC.


Mites

En els darrers anys, les dietes lliures de gluten s'han associat amb un estil de vida saludable, entre altres aspectes perquè una part de la població occidental creu que aprimen. «Sovint, busquem atorgar beneficis exagerats a productes o dietes. I, en aquest cas, ha estat així. La dieta sense gluten s'ha mitificat i s'hi han atribuït millores en la condició física o bé en la pèrdua de pes. Ara per ara, però, no hi ha cap evidència científica que hi hagi una relació causal entre eliminar el gluten i la pèrdua de pes», afirma Aguilar.

De fet, Laura Esquius, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, recorda que, en general, el gluten que es consumeix ens arriba per via de productes ultraprocessats i poc recomanables, en lloc de cereals sencers, com l'arròs o el pa integral. «Molta gent perd pes perquè deixa de consumir aliments ultraprocessats», indica.

Per tant, si no hi ha cap reacció adversa relacionada amb el consum d'aliments que contenen gluten, els metges recomanen seguir les indicacions associades amb la piràmide d'alimentació saludable i la dieta mediterrània, que indiquen que cal consumir cereals (arròs, pa, pasta...) diàriament i millor si són integrals. «A la nostra cultura el blat és el cereal habitual i, de fet, és un dels símbols de la tríada de la dieta mediterrània», afirma Anna Bach.


Celiaquia: un trastorn infradiagnosticat

La patologia més coneguda relacionada amb el gluten és la celiaquia. L'1% de la població occidental la pateix; a Espanya, 450.000 persones. Tot i així, s'estima que hi ha més celíacs sense diagnosticar. Cal distingir la celiaquia de l'al·lèrgia al blat i també de la sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC). Aquest últim trastorn s'ha detectat recentment i es calcula que afecta entre el 2% i el 6% de la població.

A diferència de la celiaquia, l'SGNC es relaciona no solament amb desordres gastrointestinals, manifestacions sistèmiques, sinó, fins i tot, amb malalties de tipus inflamatori o autoimmune, o de tots dos tipus alhora, diferents de la malaltia celíaca.

«Cada vegada més, la tendència a eliminar el gluten de la dieta s'estén entre la població afectada, cosa que comporta una evolució positiva dels símptomes i una qualitat de vida més bona. L'SGNC és un trastorn rellevant i acceptat per la majoria de la població, però actualment no n'hi ha prou estudis científics per a determinar-lo de manera estricta en qui el pateix», explica Garcia Lorda.

 

#expertsUOC

Pilar García Lorda

Expert/a en: Nutrició clínica, nutrició en malalties prevalents, obesitat i diabetis, suport nutricional artificial, desnutrició i risc nutricional.

Àmbit de coneixement: Nutrició i alimentació.

Veure fitxa
Foto de la professora Alicia Aguilar Martínez

Alicia Aguilar Martínez

Professora dels Estudis de Ciències de la Salut
Directora del màster universitari de Nutrició i Salut Sotsdirecció Estudis Ciències de la Salut

Expert/a en: Innovació educativa en salut electrònica (e-salut), estudi de l'alimentació des de l'òptica de la salut, biotecnologia i educació nutricional.

Àmbit de coneixement: Nutrició.

Veure fitxa

Laura Esquius

Professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Nutrició.

Anna Bach

Professora del màster de Nutrició i Salut de la UOC

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Nutrició.