Amb les vacances d’estiu moltes famílies es plantegen l’opció de fer un viatge. Quan es tenen fills, què cal tenir en compte? S’ha de buscar una destinació que satisfaci els seus gustos o han de prevaler les preferències dels pares, i que els fills s’hi adaptin? Experts de la UOC aconsellen un equilibri entre les necessitats de pares i fills i, sobretot, «sentit comú».
Pretendre que els infants s’adaptin en tot moment a les necessitats i el ritme dels adults generarà «estrès difícil de gestionar», alerta la psicòloga infantil Amalia Gordóvil, del centre GRAT. La també professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC aconsella «fixar-se expectatives realistes que combinin temps de lleure perquè els grans puguin gaudir de les seves aficions amb espais de diversió per als petits».
En la mesura que sigui possible, «cal respectar aquests espais individuals i, alhora, gaudir de les activitats en família», afegeix aquesta especialista. Gordóvil pensa que «el millor que pot passar a un nen és jugar i divertir-se amb els pares», i les vacances són un temps idoni perquè això passi.
Per al professor de Turisme de la UOC Lluís Garay, la gran oportunitat que tenen els pares a l’hora de viatjar amb els fills no és tant la destinació com la manera en què actuen a l’hora de visitar un lloc. Si es comporten d’una manera «sostenible i responsable», seran un bon exemple per als fills, perquè tindran més consciència del que implica visitar un lloc desconegut i aprendre’n la història, la cultura, la llengua... «L’experiència serà molt més enriquidora», constata aquest acadèmic.
Els experts també estan d’acord en la idea que fer la maleta amb els fills és «fonamental, ja que els desperta l’interès i la motivació», afirma Gordóvil.
Quedar-se a casa pot ser tant o més enriquidor que viatjar
«Tan interessant, profitosa i enriquidora pot ser una experiència amb infants en un país llunyà i coneixent cultures diferents com una estada al poble dels avis o un estiu a casa fent sortides ocasionals per la ciutat o l’entorn», explica Garay. «És més –afegeix–, moltes vegades atabalem els nens amb activitats de lleure i viatges que realment a ells no els interessen». Per tant, aquest professor de la UOC conclou que el que és realment un «privilegi» és que els pares gaudeixin de més estones amb els fills.
De fet, tal com constata l’estudi Potencialitat del desenvolupament del turisme familiar de la Catalunya central, de M. Àngels Capdevila, el que valoren més les famílies a l’hora de viatjar és «poder estar en família», un 65,7%, seguit de viure experiències, un 52,2%, i conèixer l’estil de vida i l’entorn de la destinació, un 49%. La recerca es va dur a terme en el marc del màster universitari de Turisme Sostenible i TIC de la UOC.
Contacte de premsa
-
Redacció