Els internautes a partir dels 60 anys estan més formats i tenen més recursos econòmics que la mitjana de la seva edat

L'ús d'internet de les persones entre 65 i 74 anys ha crescut un 150% en els darrers sis anys (2010-2016), segons dades de l'Eurostat. Malgrat que la divisòria digital encara afecta la gent gran - un 35% de les persones entre 65 i 74 anys són internautes -, un estudi de la UOC mostra una tendència que també dades de l'Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la SI (ONTSI) confirmen: la socialització digital i els mitjans digitals adquireixen cada vegada més importància per a aquest col·lectiu. Els primers resultats de la recerca revelen que el perfil d'internauta a partir dels 60 anys és urbà, i té més nivell de formació i més recursos que la mitjana de la seva edat. Com adverteix la investigadora Mireia Fernández-Ardèvol, directora de l'estudi en el marc del projecte internacional Ageing+Communication+Technologies (ACT), «les persones grans no són per defecte tecnòfobes ni rebutgen l'ús d'internet».

Per a explorar el grau d'implicació digital dels internautes grans, Fernández-Ardèvol i altres investigadors del grup Communication Networks and Social Change (CN&SC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, han fet una enquesta representativa a la població internauta de 60 anys o més resident a Espanya. Les 2.238 respostes obtingudes en aquest estudi, titulat Older Audiences and Digital Media: Spain 2016, han permès elaborar els primers resultats sobre els usos que fa la gent gran del telèfon mòbil, l'activitat que tenen a internet i el consum dels mitjans de comunicació, entre altres.

Un 90% de la població internauta gran té telèfon mòbil. L'ús més comú que fan del dispositiu és un que suposadament té una funció secundària: fer fotos (88%). En segon lloc, el segueix la missatgeria instantània, principalment WhatsApp (80%). I, en canvi, les trucades de veu convencionals, la funció més tradicional associada al mòbil, apareixen en tercera posició (68%), agrupades en importància amb el correu electrònic i funcions que organitzen el dia a dia, com l'alarma i els recordatoris (65%). D'una importància molt menor són els jocs, els vídeos o la televisió, i l'ús del mòbil com a reproductor de música (casdascun d'ells al voltant del 20%).

Pel que fa a l'activitat a internet, mesurada en funció de l'activitat feta el dia abans, la comunicació per correu electrònic és el servei més utilitzat per aquest col·lectiu (73%), seguit de la lectura de notícies (61%). A més distància, les persones de 60 anys o més utilitzen internet per a completar activitats comercials (compra en línia, reserva de viatges, etc.) o per a fer operacions de banca en línia (23%) i també juguen a jocs en línia (19%).

En l'anàlisi del consum de mitjans de comunicació, quan es pregunta sobre l'activitat el dia anterior, un 92% dels internautes grans han mirat la televisió en un aparell convencional, percentatge que cau al 60% quan es tracta d'escoltar la ràdio analògica. També accedeixen a aquests dos mitjans de manera digital, però en molta menor mesura. En concret, el dia anterior van consumir un 14% de televisió i un 11% de ràdio per ordinador i un 3% de televisió i un 10% de ràdio per telèfon mòbil. La premsa és el tercer mitjà més consumit. A diferència dels mitjans anteriors, el consum digital de diaris i revistes (56%) va superar el seu equivalent en paper (51%).

Per a Fernández-Ardèvol els resultats apunten que, com qualsevol altre grup d'edat, la gent gran adapta els mitjans disponibles als seus interessos, als seus costums i a les seves necessitats de comunicació. La investigadora alerta, però, que la societat s'acosta a la gent gran de manera paternalista quan es tracta la seva relació amb les tecnologies. «Si bé els usos són diferents a cada generació, i en particular les generacions més joves en fan un ús més intensiu, les tecnologies digitals juguen un paper molt rellevant en la socialització de les persones grans, tant quan es tracta de relacionar-se amb generacions més joves com amb persones de la mateixa edat», afegeix.

En aquest projecte internacional de recerca, on es fa una anàlisi longitudinal que compara set països (Àustria, Canadà, Dinamarca, Israel, Romania, Espanya i Països Baixos), és previst fer dues altres onades d'enquestes el 2018 i el 2020.