Apps per a combatre el bullying

Foto: Freestocks.org / Unsplash (CC)
05/10/2017
Roser Reyner
Obtenir proves legals i advertir del perill a responsables de l'escola sn algunes de les solucions que faciliten les eines digitals

El seu nom en angls s de domini pblic. La primera dama dels EUA en parla en un discurs davant l’ONU. I la Fundaci FC Barcelona demana que tingui ms visibilitat. L’assetjament escolar o bullying no s un fenomen nou, per s que est a l’ordre del dia i ho fa impregnat de les bondats i els riscos de les noves tecnologies. Per als experts de la UOC, si b la missatgeria instantnia i les xarxes socials poden amplificar l’assetjament, internet i les apps comencen a oferir maneres de combatre’l o fins i tot de prevenir-lo. Amb tot, s poc probable que s’acabi prescindint del contacte cara a cara per a solucionar les situacions d’assetjament escolar.

Si fem cas dels darrers informes que se n’han fet a Espanya, la magnitud del fenomen s considerable. Save the Children explicava, el febrer de l’any passat, que el bullying havia afectat gaireb 1 de cada 10 alumnes de secundria els dos mesos anteriors. I la Universitat del Pas Basc ha fet pblic enguany un estudi segons el qual ms d’un 20% d’alumnes entre 9 i 16 anys usuaris d’internet consideren que han estat vctimes d’assetjament escolar cara a cara en els ltims 12 mesos. Si parlem de ciberbullying, s a dir, d’assetjament escolar per mitj d’internet o dispositius mbils, les xifres de l’informe del Pas Basc sn ms baixes, un 12%, amb una incidncia ms elevada a mesura que augmenta l’edat dels menors i probablement la possessi de telfon mbil.

El ciberbullying, que «no existiria sense la prvia del bullying», facilita que agressors que no s’atrevirien a actuar de determinades maneres presencialment ho facin en lnia. Aix ho explica Jos Ramn Ubieto, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Cincies de l’Educaci de la UOC, psicoanalista i autor de Bullying. Una falsa salida para los adolescentes. «El ciberassetjament escolar pot exacerbar la crueltat», detalla.

Vista la situaci, la qesti s si hi ha maneres d’aprofitar la proliferaci del telfon mbil entre els joves per a causar l’efecte contrari: afrontar i prevenir el bullying. Per a Ubieto, cada vegada hi ha ms recursos, que poden ser molt tils. «Una clau s aconseguir comunicar de manera ms gil i discreta missatges de suport i recomanacions per a tots», explica. «I una altra clau s que poden augmentar la corresponsabilitat de cadasc posant a cel obert l’assetjament, evitant l’opacitat que el mant i el reprodueix», afegeix.

A ms, les eines digitals poden aconseguir que joves als quals resulta difcil denunciar o comentar presencialment situacions de bullying ho facin mitjanant el mbil. «Els pot costar dir-ho a persones ms grans a qui consideren una autoritat (mestres), a qui no volen fer patir (pares), o a companys que ells creuen que els podrien veure com a dbils. Als nadius digitals, les TIC els aporten seguretat en aquests casos». Aix ho analitza Blanca Torrubia, directora de la Ctedra UNESCO d’Esport per a la Coexistncia Social i la Resoluci de Conflictes, i del nou mster de Gesti i Soluci de Conflictes, tots dos de la UOC.

Per Ubieto insisteix que, un cop identificat l’assetjament escolar, qualsevol actuaci en l’mbit digital ha d’anar acompanyada de la presncia i el cara a cara. «Parlo de mestres, pares i alumnes. La conversa entre ells ha de retornar a cadasc la seva responsabilitat i permetre rectificar tant l’excs, s a dir l’assetjament, com les inhibicions de les vctimes, que moltes vegades no poden respondre de cap altra manera que amb silenci i dolor», subratlla. Per a Torrubia, en l’mbit escolar s essencial fomentar la cultura de pau: «Els alumnes han de ser conscients dels sentiments que poden provocar en els seus companys i desenvolupar empatia. Moltes vegades no en sn conscients. I han d’adonar-se dels avantatges d’una convivncia respectuosa amb els altres», adverteix.


Eines digitals en funcionament

Entre els recursos digitals que ja existeixen per a contribuir a prevenir o revertir l’assetjament escolarUbieto destaca l’app Parental Click, una aplicaci de control parental que, amb el perms del menor, permet obtenir proves legals de l’assetjament, mitjanant el geoposicionament o la gravaci d’imatges amb el mbil. «Per si redum l’assetjament a la judicialitzaci ens deixem el ms important, que s la capacitat dels subjectes de fer front a les dificultats, i els condemnem a ser vctimes passives», apunta. D’altra banda, l’expert posa en valor Zoom1T, un qestionari que els alumnes dels centres escolars poden respondre annimament i que permet detectar problemtiques o situacions de risc. O Stop Bullying, una aplicaci per a comunicar-se amb el responsable del centre educatiu i advertir-lo del perill d’un cas de bullying, b de manera annima o b mostrant la identitat.


Estudiants de la UOC treballaran amb l’app B-Resol

Precisament en aquesta lnia funciona l’app B-Resol, que s’utilitza en diversos centres educatius catalans i amb la qual treballaran des d’aquest curs com a mediadors una trentena d’alumnes de la UOC durant les prctiques del mster que dirigeix Torrubia. L’aplicaci fa possible que qualsevol alumne del centre educatiu, en qualsevol moment i des de qualsevol lloc, pugui avisar de qualsevol situaci de conflicte entre els estudiants del centre. A ms, permet als centres recollir dades per a entendre millor els casos d’assetjament i els conflictes entre els alumnes. 

 

#expertsUOC

Foto de la professora Blanca Torrubia Chalmeta

Blanca Torrubia Chalmeta

Professora dels Estudis de Dret i Cincia Poltica
Directora del programa del mster universitari d'Advocacia

Expert/a en: Propietat industrial, contractaci i Dret societari i Dret concursal.

Àmbit de coneixement: Dret mercantil.

Veure fitxa