El 79% dels menors de 35 anys volen ser emprenedors, però no ho aconsegueixen fins passats els 40

El que valoren més els mil·lennistes de ser emprenedors és no tenir caps i no dependre de superiors. Un 57% dels joves d’aquesta generació aposta per l’autoocupació. El 40% també assenyala que emprendre porta implícit un component d’autorealització i un 23% ho veu com una porta d’entrada al mercat laboral. Així ho assenyala l’estudi global d’emprenedoria d’Amway (2016), fet amb la Universitat Tècnica de Munic, en el qual s’ha enquestat un miler d’espanyols. En la mateixa línia, l’estudi Educa 2020, elaborat per GAD3 i patrocinat per la Fundació AXA, conclou que un de cada cinc estudiants d’ensenyament superior vol ser empresari. En aquest cas, s’ha entrevistat nou mil estudiants.

Aquesta generació no connecta amb els valors que regeixen el mercat laboral ordinari i fa la revolució pel seu compte al ritme del do it yourself. Estem davant d’un canvi de marc mental. «A la generació que vam estudiar a les dècades de 1990 i de 2000 se’ns orientava a fer oposicions o a treballar en una empresa», assenyala la professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Ana Jiménez Zarco. «Ara, en canvi, des de les mateixes escoles i, després, des de les universitats es potencien competències com l’emprenedoria i el pensament crític, que són clau per a tirar endavant el teu projecte personal», explica.

Aquest és un aspecte crucial, segons Jiménez Zarco, que remarca que es donen tres circumstàncies que es conjuren com la combinació perfecta. La primera, formació per competències des de l’etapa escolar. La segona, impacte d’una crisi que ha canviat el mercat laboral restringint les convocatòries d’oposicions i amb tongades importants d’acomiadaments. I, finalment, des de l’Administració pública i algunes entitats privades, mesures que han afavorit l’emprenedoria.

Jiménez Zarco, que és investigadora del grup i2TICnet de l’IN3 i ha col·laborat en diversos estudis sobre emprenedoria, afegeix que, pel que fa als mil·lennistes, hi ha un context digital que potencia la individualitat i situa a l’abast de molts la possibilitat de fer coses per un mateix. «El fet de ser nadius digitals hi té molt a veure: són una generació que s’ha fet gran amb les facilitats que aporten les noves tecnologies, i ara ho veuen com una eina molt potent per a treballar pel seu compte».

A la flexibilitat i baixos costos que ofereixen internet i les xarxes socials, s’hi ha d’afegir l’eliminació d’entrebancs temporals i espacials per a accedir a un mercat global. «El context digital fa possible desenvolupar projectes individuals i situa a l’abast de molts la possibilitat de fer coses per un mateix, però també afavoreix l’èxit d’altres models d’empresa basats en el treball en xarxa o la creació de microempreses», assenyala.

Forties, ambició i necessitat

El cas dels nascuts a les dècades de 1970 i 1980 és diferent. La realitat els ha demostrat que la primera feina ja no és per sempre, a diferència de l’experiència dels seus pares. Tot i així, encara van ser educats amb la idea d’un mercat laboral relativament estable. Una imatge que ha passat a la història. Davant de la nova realitat, aquesta generació, sobretot els professionals liberals, han apostat pel freelancing i l’autoocupació. En uns casos per necessitat, en altres per ambició, per a millorar les condicions laborals o el salari.

Segons l’Informe GEM España 2016 de l’observatori Global Entrepreneurship Monitor, les motivacions per a emprendre són «la necessitat» o «l’oportunitat», entesa com la solució a un problema determinat. L’estudi apunta que el 26% dels emprenedors ho són per necessitat i el 70%, per oportunitat. D’aquests, un 42,8% busca més independència, un 45%, augmentar ingressos i un 8,8%, mantenir-los. És rellevant destacar que fins a 2015 la principal raó per a autoocupar-se era tenir més independència i que ara el principal motiu és guanyar més diners.

L’informe assenyala que, durant el 2016, l’edat mitjana dels qui manifestaven interès per convertir-se en emprenedors potencials era de 38,7 anys, mentre que la població emprenedora en fase inicial tenia de mitjana una edat de 40,4 anys i les persones identificades com a empresaris consolidats, 47,7 anys. En aquest sentit, Jiménez Zarco fa un apunt especial pel que fa a les dones: «Cada vegada hi ha més casos de dones que emprenen com a opció per a conciliar la vida personal amb la carrera professional».

Experiència prèvia

D’altra banda, els investigadors conclouen que el fet de tenir experiència laboral abans d’iniciar un projecte és rellevant. Per això, entre els trenta-cinc i els quaranta-quatre anys és la franja en què es concentra la majoria de projectes emprenedors. Hi ha una qüestió pràctica: un dels principals elements que es valora a l’hora de donar finançament és l’experiència prèvia.

Tot i així, cal destacar que el 2016, un 7,8% dels joves d’entre vint-i-cinc i trenta-quatre anys estaven implicats en algun projecte d’emprenedoria. Jiménez Zarco apunta que, en la majoria de casos, és gràcies a projectes que tenen el seu origen a la universitat mitjançant acceleradores o vivers d’empreses.