La universitat del futur ha d'escoltar l'estudiant

Foto: Unsplash/Stefan Stefanck
13/10/2017
Roser Reyner
Tal com han fet escoles i instituts, l'ensenyament superior tamb ha de posar el focus en l'alumne

A Dinamarca, un nou sistema d'aprenentatge permet que alumnes i professors de diferents universitats d'arreu del mn puguin fer classe en lnia, cara a cara i en directe. Al Canad, una plataforma social innovadora ofereix eines idntiques a estudiants o docents que vulguin crear grups virtuals de coneixement. Sn dos exemples d'una realitat incipient que comena a trencar els lmits que fins ara ha tingut l'ensenyament superior. Un present que treu el cap, per que noms ser un futur prometedor si, enmig del remol de les noves tecnologies, les universitats agafen la brixola i prenen partit. No es tracta d'adaptar-se al canvi, es tracta de crear el canvi intencionadament.

Ho adverteixen la danesa Rikke Toft Nrgrd i el canadenc Terry Anderson, dos dels experts que han participat en una trobada internacional organitzada per la UOC titulada «Empenyent els lmits de l'educaci superior: desafiant els models tradicionals amb prctiques innovadores i creatives». Una de les conclusions de la conferncia s que, en el context actual, la universitat no pot oblidar la seva ra de ser, el seu valor hum, alhora que ha d'aconseguir que alumnes i professors sentin passi per les eines digitals i necessitat de fer-les servir.

Toft s professora associada de Tecnologia i disseny educacional a la Universitat d'Aarhus (Dinamarca) i impulsora de la plataforma Global Online Inter-University Teaching. Per a ella, la universitat ha passat de ser una torre de vori, amb uns murs que concentraven un coneixement que era exclusiu d'uns pocs, a una fbrica de fora de treball, que ha obert aquests murs per a satisfer les demandes del mercat sobre les competncies i l'eficincia que han de tenir els graduats. Actualment, per, segons Toft, ens trobem en una nova etapa, en la qual «la preocupaci no s tant qui t la propietat i el control del coneixement, sin el dileg entre la universitat i la societat».

Per a l'experta danesa, doncs, l'ensenyament superior s'adrea cap al concepte de ciutadania acadmica, segons el qual els alumnes i professors participen activament en l'aprenentatge i en la societat, i ho fan com a acadmics, s a dir, com a persones crtiques d'algun mbit de l'ensenyament superior. Es tracta d'un nou model d'universitat que va ms enll dels murs de la segregaci que suposa la torre de vori i de les barreres de l'utilitarisme que implica ser una mena de fbrica de treballadors. En aquest sentit, Toft tamb posa com a exemple les participatory academic communities, en les quals els estudiants participen en projectes de recerca com a companys dels professors. «Els alumnes fan recerca de veritat. Penso que per a ells s significatiu ser tractats com a investigadors, com a adults», insisteix.

Per aix mateix, segons Toft, s vital que la universitat no oblidi la seva ra de ser, el seu valor hum, i que escolti qu necessiten els estudiants. «Opino que s molt important pensar per qu fem el que fem; desprs vindr el com i, finalment, el qu», insisteix. I posa com a exemple una prctica poc reflexiva, com pot ser demanar als alumnes que facin un blog simplement perqu aix implica fer servir noves tecnologies.


La llibertat dels alumnes, massa limitada

«La llibertat personal dels alumnes est limitada molt severament», coincideix en aquest sentit Anderson, professor emrit de la Universitat d'Athabasca i director de la Iniciativa Canadenca de Recerca en Educaci a Distncia. Per a Anderson, els lmits de la universitat es fan palesos simplement en l'organitzaci tradicional en semestres, que s una realitat tant en l'ensenyament superior presencial com en lnia.

El professor canadenc s un dels impulsors de l'Athabasca Landing Social Site, que procura generar dileg entre tots els actors de la universitat. Ho fa mitjanant una plataforma social en la qual estudiants i docents poden interactuar d'igual a igual i triar si la seva activitat es publica en un determinat grup o, en canvi, pot ser vista per tota la comunitat universitria. A ms, «cada estudiant i cada membre de la comunitat t la capacitat de crear el seu propi entorn de treball, el seu propi perfil», detalla Anderson, i els alumnes en poden seguir formant part un cop graduats.

Per «malgrat que la universitat s 100% en lnia, no hem pogut aconseguir que estudiants i docents hagin fet servir aquesta plataforma massivament», lamenta. En aquest sentit, tant Anderson com Toft, aix com altres participants en la trobada, consideren clau que, a ms de procurar que tothom estigui format en noves tecnologies, es generi la necessitat d'utilitzar-les. «Hem de pensar com s'ha de fer perqu els alumnes realment vulguin fer servir aquestes eines, i que la passi per usar-les tamb sorgeixi dels mestres», apunta la danesa. «Crear el canvi intencionadament s dissenyar l'aprenentatge. La universitat ha de ser una experincia d'aprenentatge», conclou Toft.