Com superar el dol?

Foto: Anton Darius Soller / Unsplash (CC)
30/10/2017
Roser Reyner
Els psiclegs alerten que s contraproduent fixar un lmit de temps per gestionar aquest procs

En moltes cultures, la tardor marca l’hora de comenar a recollir-se de cara a l’hivern. Tamb s un moment per a recordar els qui ja no hi sn, coincidint amb la caiguda de les fulles, la reducci de les hores de llum i el canvi d’estaci. Aix s el que significa la festivitat de l’1 de novembre, que el cristianisme va batejar com a Tots Sants, encara que t arrels fora ms antigues, data que s a tocar i que pot fer ms presents els familiars o amics que hem estimat tant i que ja no tenim a prop. Si fa molt temps que van morir, probablement ho tenim pat. Si en fa poc, s possible que encara ens trobem en procs de dol. Dues expertes de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) expliquen qu cal tenir en compte per a viure el dol amb normalitat i per a avanar malgrat el mal que fa la prdua.


El dol s natural i alhora intransferible

«El dol s un mecanisme natural que s’activa quan estem davant d’una prdua important. Al llarg de la vida, en passem diversos i de diferents dimensions, des d’un canvi de domicili fins a la mort d’un familiar molt proper». Ho detalla Montserrat Lacalle, doctora en Psicologia i professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l’Educaci de la UOC. «s important entendre-ho perqu sembla que cada vegada volem patir menys i solucionar ms de pressa els problemes», subratlla.

Per, alhora, l’experincia s personal i intransferible: ning no viu el dol exactament de la mateixa manera ni durant el mateix perode de temps, perqu depn de moltes variables, com ara si la defunci era ms o menys previsible o si la persona que passa el dol est ms o menys acostumada a gestionar les seves emocions. Hi coincideixen tant Lacalle com Mireia Cabero, tamb professora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l’Educaci de la UOC.

Amb tot, diversos investigadors han mirat de definir les fases del dol. s el cas de la psiquiatra Elisabeth Kbler-Ross, que va proposar les etapes de negaci, ira, negociaci, depressi i acceptaci. «Jo diria que s un procs que he vist en tothom, encara que de maneres i en moments diferents», explica Cabero. «s bo passar per totes aquestes emocions, perqu significa que el dol va fent el seu curs, que no el congeles», afegeix.


El dol no t una durada definida

De la mateixa manera, s complicat definir-ne la durada. «Als psiclegs, tant qui fa el dol com qui veu patir aquesta persona, sovint ens pregunten quant durar», manifesta Lacalle. «Per s important no posar un lmit de temps, no lluitar contra el que se sent, perqu a la prdua emocional s’hi poden afegir molts canvis del dia a dia que tamb s’han de gestionar; i acompanyar vol dir anar al ritme de qui passa el dol», indica. Aix s, aquestes expertes estan d’acord que com a mnim ha de transcrrer un any, en qu hauran passat totes les dates significatives que es compartien amb l’sser estimat que s’ha perdut.


El temps, per ell mateix, no ho cura tot

Sigui un any o siguin tres, tant Cabero com Lacalle insisteixen que no s tan important el pas del temps per ell mateix com el fet que la persona que fa el procs de dol agafi les regnes d’aquest moment vital. «Sens dubte necessites temps, per sobretot necessites fer alguna cosa per a afrontar el dol durant aquest temps», detalla Lacalle. «De fet, el primer dol per la prdua d’una persona molt propera es viu malament, per ajuda a desenvolupar recursos emocionals que serviran per a alleugerir processos similars en un futur», afegeix Cabero.


Cal saber explicar el que hem perdut

Precisament una de les primeres coses que pot ajudar a afrontar el dol, a banda de reconixer que s normal i d’evitar fixar-se un temps per a superar-lo, s «prendre conscincia de per qu plorem», explica Cabero. s a dir, anar ms enll de la prdua de la persona i poder descriure quines coses concretes sentim que perdem amb la desaparici d’aquesta persona. «Quan som capaos de veure-ho, el treball d’acceptaci i d’integraci s diferent», assegura aquesta experta de la UOC.


s bo compartir el que ens passa, per sense pressi

I una altra qesti clau s mirar de compartir els pensaments i les emocions, malgrat que «la tristesa ens porti a voler estar tancats en nosaltres mateixos, a no voler-nos sentir interpel·lats», recorda Cabero. «No s’ha de forar, per s que sabem que tenir una bona xarxa social i familiar amb qui podem compartir el que ens passa sol ajudar a superar ms b el dol», assenyala Lacalle. En aquest sentit, «l’entorn ha de ser com un borinot, estar pendent de la persona i fer-li saber, tot sovint, que est a la seva disposici per si vol parlar», afegeix Cabero. Aix, quan sigui el moment de compartir, hi haur alg a prop per a fer-ho.


Va b activar el «radar positiu»

La resilincia, o capacitat per a superar situacions complicades adaptant-se i desenvolupant-se positivament, tamb pot existir en un procs de dol. «El dol pot reforar les persones, fer que s’adonin que sn ms capaces del que creien d’afrontar situacions complicades; tamb pot ser una oportunitat per a descobrir coses d’un mateix; o per a adonar-se del que es vol prioritzar a la vida», explica en aquest sentit la doctora Lacalle. «En el dol en particular, i a la vida en general, cal mirar d’activar aquest radar positiu», conclou.

En definitiva, afrontar el procs de dol fa que les emocions i els comportaments vagin evolucionant en el temps, ms rpidament o ms a poc a poc. s quan aix no passa que la persona es pot estancar i que el dol pot deixar de ser normal i passar a ser patolgic. Davant del dubte, indiquen Cabero i Lacalle, consultar un especialista pot ser una bona opci.

 

#expertsUOC

Montserrat Lacalle

Doctora en Psicologia i professora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci de la UOC.

Expert/a en:

Àmbit de coneixement:

Mireia Cabero

Professora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci de la UOC.

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: