La indefensió del consumidor davant el sector elèctric

22/12/2017
Ainhoa Sorrosal
En els últims deu anys, la factura domèstica per consum elèctric s'ha encarit un 70%

El Govern espanyol ha afirmat que el 2018 tornarà a congelar la part que regula del rebut de la llum. Aquesta congelació, que s'ha anat fent des del 2015, però, no evita que el consumidor acabi pagant més cada any. De fet, el ministre d'Energia de l'Estat espanyol, Álvaro Nadal, ha admès que aquest 2017 el rebut s'ha encarit cent euros respecte del 2016. I, en els darrers deu anys, un 70%. Els experts apunten que només amb un pacte d'Estat que reestructuri radicalment el sector serà possible capgirar realment aquesta situació i que el consumidor deixi de patir un estat d'indefensió.

L'estructura del sector és la següent: les empreses comercialitzadores són les mateixes que les distribuïdores, l'Estat intervé en el sector i la configuració de la factura final depèn de múltiples elements. Tenint en compte aquest funcionament, només un canvi estructural del sector que passi per trencar la situació de monopoli de les companyies i una aposta clara per les energies renovables pot ser el punt de partida del camí cap a la solució.


Com es configura el rebut de la llum?

Aproximadament el 35% del que cobren les companyies elèctriques correspon al preu que les comercialitzadores paguen al mercat majorista d'electricitat, mercat que funciona segons subhasta. El funcionament de la subhasta també és característic: es fa una previsió del consum per franges horàries de l'endemà. Per cada hora es cobreix la demanda amb les ofertes més barates, però el preu de la tecnologia més cara és el que decideix l'import final.

El 26% són impostos –5% de l'electricitat i 21% d'IVA– i el 40% restant és el peatge, concepte que inclou el transport, la distribució, els incentius a les energies renovables i l'amortització del dèficit de tarifa. Aquest percentatge el fixa l'Estat.


La tarifa personalitzada pot encarir el rebut un 26%

Actualment, el petit consumidor pot triar entre tres tipus de facturació: preu voluntari del petit consumidor (PVPC), preu regulat i oferta personalitzada. Segons l'estudi comparatiu de FACUA sobre les tarifes de lliure mercat, aquesta última opció, tot i que és personalitzada, pot encarir el rebut fins a un 26,2%.

La investigadora del grup Dret d'Internet (DDI) de l'IN3-UOC Aura Ester Vilalta Nicuesa, experta en dret civil, consum i contractació, aconsella utilitzar el simulador de factura que té la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència als qui s'han acollit al PVPC. «Pot ser una bona opció contractar una bona tarifa fixa, per exemple si es fa servir l'electricitat com a sistema de calefacció, i també hi ha la possibilitat de fer compres col·lectives de llum que organitza la mateixa OCU», assenyala Vilalta.

Tot i que el mercat s'ha liberalitzat progressivament, l'Estat ha mantingut un grau de regulació del sistema perquè es tracta d'un sector estratègic. FACUA denuncia que no existeix la competència entre distribuïdores que es va prometre amb la liberalització. A més, també demana que s'apliqui l'IVA reduït i no pas el tipus normal del 21%.

De fet, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha obert un expedient sancionador a Gas Natural i Endesa per una presumpta alteració dels preus de la llum durant l'hivern de l'any passat. Les acusa d'haver provocat un augment dels preus apujant el preu d'oferta de les seves centrals de gas durant la cassació del mercat. Aprofitant l'onada de fred, les dues companyies van forçar que les centrals de gas o cicle combinat entressin en el mercat per a generar energia, cosa que va empènyer els preus a l'alça.

Un altre dels problemes de base és que el Govern espanyol no ha tingut mai clara la política energètica, fins al punt que l'Estat espanyol té una de les economies energèticament més dependents de l'exterior.

«A tot això s'hi ha d'afegir el paper que tenen les renovables», afegeix Daniel Liviano, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. Liviano, que també és investigador del grup de recerca i2TIC de l'IN3-UOC, recorda que l'any 2011 el Govern espanyol va eliminar els incentius per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques per a l'autogeneració d'energia. «Això va representar un cop dur per a molts petits inversors i consumidors que havien optat per aquesta alternativa», remarca aquest expert.

A més a més, la Llei 24/2013 del sector elèctric primer i després el famós Decret 900/2015 sobre l'autoconsum elèctric, també conegut com l'impost al sol, han agreujat encara més l'impuls de les energies renovables a l'Estat espanyol. «Aquesta normativa, totalment contrària a la tendència de la UE cap al foment de les energies renovables, desincentiva enormement la inversió en aquest tipus d'energies, a més de fomentar l'autoconsum il·legal». Aquest investigador ho qualifica tot plegat de «despropòsit», tenint en compte que Espanya és un dels països amb més hores de sol de tot Europa.

#expertsUOC

Foto de la professora Aura Esther Vilalta Nicuesa

Aura Esther Vilalta Nicuesa

Expert/a en: Contractació, consum, negociació, mediació i arbitratge electrònic, ADR, ODR, justícia electrònica, plataformes col·laboratives i de intermediació.

Àmbit de coneixement: Dret civil.

Veure fitxa

Daniel Liviano

Investigador del grup i2TIC de l'IN3-UOC.

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Dret civil.