Comprar una entrada per internet per veure un espectacle o un esdeveniment esportiu costarà el mateix a qualsevol país de la UE

Foto: Dai KE / Unsplash (CC)
15/02/2018
Roser Reyner
La nova normativa europea, però, exclou els productes protegits per drets d'autor, com les sèries i la música

Llogar un cotxe o adquirir entrades per internet per a veure un esdeveniment esportiu fora del propi país pot costar diferents preus en funció del país de la UE des d'on es faci la compra. Fins i tot és possible que no es pugui dur a terme la transacció en qüestió. De tot plegat se'n diu bloqueig geogràfic. Una nova normativa aprovada aquest febrer per l'Eurocambra vol acabar amb aquests obstacles sempre que no siguin justificats. Vol avançar en el mercat únic també en l'àmbit digital. Però diverses veus ja lamenten que la norma es queda curta. És el cas de dues expertes de la UOC, que donen aquestes raons: en l'àmbit digital, la nova legislació obvia productes com els continguts audiovisuals, i en l'àmbit dels productes físics, a la pràctica no en facilita la compra.

De fet, la mesura té el potencial de beneficiar molts usuaris, tenint en compte que, segons un estudi de l'Eurostat amb dades del 2017, gairebé set de cada deu internautes europeus han fet compres en línia l'últim any, xifra que va augmentant. I també té la virtut d'ajudar a enfortir la UE: «La seva fortalesa passa per aconseguir un mercat únic, que es comporta igual a tots els estats, cosa que també inclou, de manera essencial, el mercat digital». Ho explica Blanca Torrubia, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. «Les empreses, i en particular les microempreses i les petites i mitjanes empreses, apliquen condicions d'accés diferents per la incertesa que els genera la diversitat d'entorns jurídics, i amb això segmenten artificialment el mercat interior i limiten els drets dels clients, que no poden gaudir de més possibilitats de triar i més bones», afegeix. Per això, ara «es vol integrar els dos espais de les compres, en línia (online) i fora de línia (offline), perquè no s'hi apliquin normatives diferents», resumeix Neus Soler, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

Es tracta d'una qüestió molt complexa en què cal tenir en compte que «els serveis de transport, els audiovisuals o les activitats de joc estan exclosos de l'àmbit d'aplicació del reglament», avança Torrubia. Quins són, doncs, els canvis que els consumidors europeus notarem a la pràctica en les compres en línia en un estat membre de la Unió Europea que no sigui el nostre propi? I què és el que continuarem sense poder fer?


Productes i serveis digitals: sense drets d'autor

La nova normativa estableix que, quan una empresa vengui per internet els seus productes o serveis digitals, ho ha de fer amb condicions idèntiques per a qualsevol ciutadà d'un dels estats membres de la Unió Europea. Per tant, amb el mateix accés i el mateix preu des de qualsevol país. El reglament afecta, per exemple, els serveis d'emmagatzematge de dades, d'allotjament de webs, la compra d'entrades per a espectacles, esdeveniments esportius o parcs temàtics, i també el lloguer de vehicles.

Per a Neus Soler, la mesura és beneficiosa per als consumidors, però «caldrà veure fins a quin punt és interessant per a les petites i mitjanes empreses». «Si jo vull que el meu web estigui allotjat en un servidor alemany, l'empresa alemanya, només per la comunicació que haurà de tenir amb mi, en el meu idioma, o per les comissions que el banc li carregarà perquè jo faci el pagament, pot tenir més costos, quan m'ha d'oferir el producte al mateix preu», alerta.

Amb tot, hi ha altres productes digitals que la normativa, de moment, exclou. És el cas dels continguts protegits per drets d'autor, com els llibres electrònics, la música o els videojocs. «La protecció nacional dels drets de propietat intel·lectual i industrial és una excepció admesa en la lliure circulació de mercaderies i serveis», subratlla Torrubia. També exclou els serveis audiovisuals i de transport.

Per tant, per a posar-ne un exemple, Netflix continuarà tenint dret a no deixar-nos veure alguns continguts determinats segons el país on visquem i a posar-hi preus diferents. A més, persones que parlen llengües que són minoritàries al país on resideixen, ho continuaran tenint difícil per a consumir alguns productes audiovisuals en el seu idioma, que sí que es poden veure en altres països, com remarquen els eurodiputats esmentats.

Això sí, el Parlament Europeu ha aprovat revisar aquest aspecte d'aquí a dos anys.


Productes físics: preu i transport

En el camp de la compra per internet de productes físics, la situació és més complicada, perquè la nova normativa indica que les condicions de venda per internet han de ser idèntiques en el cas de béns com els electrodomèstics, els productes electrònics o els productes de moda. Els problemes es poden distribuir en dos contextos.

El primer context és quan es faci el lliurament als clients en un estat membre on el comerciant ofereix la venda per internet i la distribució física dels seus productes. En aquest cas, la complicació pot estar a fer un preu únic en tots els estats, com apunta Soler.

El segon context és que les dues parts pactin un punt de recollida quan el comerciant no tingui seus físiques al país del comprador i inclogui aquesta opció. Aquí, una complicació afegida pot ser el transport, «un tema que aquest reglament exclou», recorda Torrubia. «Si els ports els ha d'acabar assumint el client, perquè s'ha de desplaçar per a recollir el producte, la mesura només serà aprofitable, per exemple, per als neòfils, que prioritzen adquirir les últimes novetats tecnològiques, com per exemple els fans de l'iPhone, als quals no els importarà pagar més per a aconseguir tenir abans el producte. Però, d'aquesta manera, l'avantatge principal que hauria d'aportar aquesta regulació, és a dir, que hi hagi més diversitat de productes i un radi d'abast més ampli per al consumidor, queda totalment diluïda», recalca Soler. En aquest sentit, el Parlament Europeu té previst votar el mes vinent una legislació sobre serveis transfronterers de lliurament de paquets.