A la recerca d'homes infermers i dones enginyeres

Foto: unsplash
26/02/2018
Elisabet Escriche
Els experts assenyalen que els prejudicis, estereotips o missatges subliminars que es reben al llarg de la vida influeixen a l'hora de triar el futur professional

En ple segle XXI encara hi ha moltes feines feminitzades o masculinitzades. En mbits com l’educatiu, per exemple, treballen el doble de dones que d’homes, i en d’altres, com el sanitari i de serveis socials, la divisria es fa encara ms gran. Per cada tres dones, noms hi ha un home. Per contra, el sexe mascul s majoritari en el camp de les telecomunicacions o en l’enginyeria civil. En aquest darrer cas, per cada vuit homes que treballen en aquest mbit, noms hi ha una dona, segons les darreres dades de l’Enquesta de Poblaci Activa, referent al darrer trimestre del 2017.

El Sal Internacional de l’Estudiant i de l’Oferta Educativa (Aula), que se celebrar a Madrid del 28 de febrer al 3 de mar, o el Sal de l’Ensenyament, que es far a Barcelona del 14 al 18 de mar, han d’ajudar els joves d’entre 16 i 18 anys a encarar el seu futur professional i, al mateix temps, contribuir a trencar una tendncia que, segons els experts, t ms a veure amb els prejudicis, els estereotips o els missatges subliminars que anem rebent al llarg de la vida.

La sociloga i experta en tecnologia i relacions de gnere i investigadora de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC Ana Mara Gonzlez Ramos remarca que homes i dones «estem capacitats per a desenvolupar qualsevol professi», si b missatges del tipus «les dones servim per a les humanitats; els homes, per a la tecnologia», que anem sentint al llarg de la vida, acaben quallant en el pensament de moltes dones. «Si constantment ens diuen que fem millor unes coses que altres, acabarem orientant les nostres tries en funci de les expectatives que es tenen sobre nosaltres i que assumim i interioritzem com a prpies», diu l’experta.

I qu es pot fer per a revertir aquesta situaci? Salons educatius com els que se celebraran aquests dies, campanyes de les administracions pbliques i de les universitats o canvis en els plans d’estudis d’algunes titulacions per a atraure persones del sexe minoritari sn algunes de les accions que ajudarien a anar revertint aquesta situaci a poc a poc. Un canvi que es preveu lent i molt a llarg termini, segons les estimacions que fa el World Economic Forum, que calcula que la diferncia entre homes i dones en les tecnologies de la informaci no desapareixer fins a l’any 2133. 


A Informtica, per cada nou nois matriculats, una sola noia

Ja s’estan fent alguns passos en aquest sentit. L’any passat, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) van sumar esforos per a conscienciar sobre les diferncies de gnere entre l’alumnat de les titulacions d’Informtica, on per cada nou nois matriculats hi ha una sola noia. Ho van fer amb el vdeo «El que no t’expliquen», en el qual una srie de professors i estudiants d’Informtica (homes i dones) explicaven que, des de petits, tots dos sexes tenen les mateixes capacitats d’aprenentatge en l’s de les noves tecnologies, si b quan arriben a l’adolescncia, aquest inters desapareix entre les dones. Als 15 anys, el 25% de nois vol estudiar Informtica per noms el 8% de noies. Un fet que atribuen a un problema cultural, de prejudicis, estereotipis, missatges subliminars i que no s’explica que s una formaci interessant i til en molts aspectes.

En aquest sentit, la professora Gonzlez Ramos pensa que els plans d’estudis d’algunes carreres tecnolgiques «sn massa tcnics, rids i poc enfocats al mercat laboral» i que caldria canviar-los per a fer-los ms atractius, no noms per a les dones, sin tamb per als homes, que es matriculen menys en aquests estudis que en el passat.


L’escola, la televisi i les joguines, en pro de la igualtat

La investigadora afegeix que des de ben petits cal fer passos per trencar els estereotips que hi ha al darrere de les «feines feminitzades o masculinitzades» i que l’escola hi ha de tenir un paper destacat, aix com els programes educatius que poden veure els nens a la televisi o les joguines. Gonzlez Ramos advoca perqu les joguines siguin «obertes», en el sentit que els nens tinguin la llibertat de potenciar habilitats, gustos i preferncies. El darrer informe d’Adecco, «Qu vols ser de gran?», posa de manifest que encara continuen existint grans diferncies de gnere. El 20% de les nenes vol ser professora per un 6% dels nens. Entre el sexe mascul, prop d’un 20% vol ser policia o bomber.


La motivaci i la vocaci, claus per a triar la millor titulaci

Els professors dels Estudis de Psicologia i Cincies de l’Educaci de la UOC Guillermo Bautista i Antoni Badia expliquen que cal evitar caure en determinats paranys a l’hora de triar una titulaci. Per exemple, consideren que no es pot fer la tria noms pensant que tenen una bona sortida laboral. «No es pot controlar quin ser l’ndex d’ocupaci d’un sector determinat d’aqu a quatre o cinc anys, que s el mnim que necessitar un estudiant per a convertir-se en un professional», explica Bautista.

Tampoc no es pot estudiar un grau amb el qual el jove no se senti identificat o triar una titulaci en funci dels antecedents professionals dels pares o del que vol la famlia. Bautista assegura que la motivaci i la vocaci han de ser claus a l’hora de decantar-se per una formaci.

Per la seva banda, Badia assegura que tothom t unes competncies ms desenvolupades que altres i que cal identificar-les per a seguir una formaci que permeti potenciar-les encara ms. Tamb s partidari que els joves no trin sols els estudis, sin que s bo que puguin rebre el consell de persones properes, com ara les de la famlia, els amics o el tutor del centre educatiu. «Un coneixement ampli del mn professional per part de l’estudiant influir en el fet que la tria sigui ms madura», explica.

 

#expertsUOC

Foto de la professora Ana Mara Gonzlez Ramos

Ana Mara Gonzlez Ramos

Investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

Expert/a en: Gnere i TIC, tecnologia i relacions de gnere, societat de la informaci i el coneixement, carreres cientfiques, mobilitat del personal altament qualificat, feminisme.

Àmbit de coneixement: Gnere i TIC, tecnologia i relacions de gnere, societat de la informaci i el coneixement, carreres cientfiques, mobilitat del personal altament qualificat, feminisme.

Veure fitxa
Foto del professor Antoni Badia Gargant

Antoni Badia Gargant

Professor dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci
Director del mster de Millora dels Ensenyaments de l'Educaci Infantil i Primria (interuniversitari UVic-UCC, UOC)

Expert/a en: Estratgies d'aprenentatge, formaci de professors, usos educatius de les TIC a l'aula escolar i construcci de coneixement en entorns educatius virtuals.

Àmbit de coneixement: Psicologia de l'educaci.

Veure fitxa
Foto del professor Guillermo Bautista Prez

Guillermo Bautista Prez

Professor dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci
Director del mster universitari de Formaci de professorat d'ESO, batxillerat, FP i ensenyament d'idiomes

Expert/a en: Currculum escolar, didctica escolar, integraci i s didctic de les TIC a l'escola, educaci per a l's de les noves tecnologies, tecnologies de la informaci i la comunicaci i famlia.

Àmbit de coneixement: Pedagogia aplicada.

Veure fitxa