27/3/18 · Recerca

Cultivar un hort urbà per impulsar la transformació social

Barcelona, Madrid i Sevilla promouen aquestes iniciatives per a joves i grans en risc d'exclusió
Foto: <a target="_blank" href="https://unsplash.com/photos/wuU_SSxDeS0">UnsplasH/Benjamin Combs</a>

A partir del 2008 però, especialment des del 2011, l'horticultura política guanya pes a ciutats com Barcelona. Es tracta del conjunt de pràctiques liderades per la ciutadania que busquen la transformació social i urbana utilitzant els horts com a eina d'acció. Així ho recull l'estudi Sembrant vida a les ciutats: beneficis socials i ambientals dels horts urbans de Barcelona, inclòs en el llibre La ciutat agrària. Agricultura urbana i sobirania alimentària, coordinat per Guillem Tendero.

A l'estudi, que analitza el cas de Barcelona, hi han participat investigadors de diverses institucions com ara Laura Calvet-Mir i Hug March del grup de recerca TURBA de l'IN3-UOC.

Barcelona és precisament una de les ciutats en les quals el fenomen dels horts urbans ha entrat amb força tant com a opció individual, com a eina municipal de política social. «Més enllà dels beneficis a nivell individual que poden aportar els horts (benestar físic i psicològic, connexió amb la "natura", etc.), també poden ajudar a la millora de la cohesió social, reactivar la circulació de coneixements sobre agricultura entre la població urbana/població jove, produir noves subjectivitats entorn del dret a la ciutat o promocionar els circuits curts alimentaris», apunta Calvet-Mir. «Els horts urbans posen sobre la taula que és important repensar com ens relacionem a nivell urbà, què significa l'espai públic, com hem de consumir, etc.», afegeix March.

Si s'amplia el camp d'investigació i es posa el focus en el conjunt de l'Estat espanyol, la conclusió és similar: «les motivacions principals són la producció d'aliments de qualitat, el manteniment de les tradicions i l'exercici físic». El que és evident és que no es tracta d'una moda, tot el contrari: «cada vegada els horts urbans seran un element més normal en el paisatge urbà», conclou March.


Cultivar un hort per combatre la desigualtat social

La investigació en la qual han participat els investigadors de la UOC ha detectat que, de les tres iniciatives no particulars que hi ha a la ciutat –la Xarxa d'Horts Urbans, la Xarxa d'Horts Urbans Comunitaris i el Pla Buits–, la Xarxa d'Horts Urbans Comunitaris «té una lògica explícitament política que inclou aspectes socials i polítics que transcendeixen la gestió de l'hort i la producció d'aliments». Segons els investigadors, aquests horts expressen un concepte ampli i radical del que és l'horticultura política: el cultiu d'un hort com a eina per combatre la injustícia estructural i les polítiques urbanes neoliberals.

L'origen de la Xarxa d'Horts Urbans Comunitaris (2009) aplega els horts creats per moviments socials o associacions de la ciutat. La majoria es van establir ocupant solars buits al marge de les administracions públiques i funcionen de forma informal i l'objectiu és ser un espai d'intercanvi d'idees i recursos, com ara llavors.

De fet, el Pla Buits que va endegar l'Ajuntament al 2013 per aprofitar els solars que havien quedat sense activitat, té certes similituds i la recerca apunta que, «voluntàriament o no», s'emmiralla en el moviment dels horts ocupats amb arguments diferents com ara «l'emprenedoria social o la corresponsabilització ciutadana». El Pla Buits consisteix en la cessió gratuïta, durant tres anys, de solars buits a entitats sense ànim de lucre. Dels 14 projectes iniciats el 2013, nou eren d'horticultura urbana. L'any 2016 se'n van afegir cinc més amb la nova convocatòria d'aquest Pla.

Els actuals horts urbans a la capital catalana han sorgit principalment en els últims 20 anys. De fet, dels 54 horts urbans existents a la ciutat de Barcelona a principis de 2017, només tres s'havien creat abans de l'any 2000. La tercera gran iniciativa és la Xarxa d'Horts Urbans de Barcelona creada al 1997 i que impulsa l'Ajuntament per desenvolupar horts urbans i ecològics per a persones majors de 65 anys i persones amb risc d'exclusió social. El 2017 n'hi havia 15 i tots tenen les mateixes característiques.


Sevilla i el Parc Miraflores

Calvet-Mir assenyala que, més enllà del cas de Barcelona, hi ha exemples a moltes altres ciutats a nivell català, per exemple a Sant Cugat, o a nivell estatal Madrid o el Parc de Miraflores, a Sevilla.

Aquest està impulsat per una entitat que promociona la recuperació d'una zona agrícola que l'administració tenia abandonada i que aconsegueix recuperar-la i convertir-la en l'ànima d'un gran projecte, l'Escola Agrícola Urbana Huerta de las Moreras, amb els horts urbans com a instrument de cohesió social i eina de treball en l'educació ambiental dels més joves. Un exemple de transformació social amb l'hort com a eina. Actualment, s'hi desenvolupen quatre grans programes: horts escolars, itineraris pedagògics, horts d'oci per a adults i hivernacle jove, dirigit a alumnes de sisè de primària i primer d'ESO.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca