Vèncer la hiperlèxia, el repte dels autistes en la lectura

La UOC organitza la primera jornada sobre logopèdia, en què s'explicarà com es pot fer front a aquest trastorn

Un 84% dels autistes amb Asperger pateixen hiperlèxia, segons un estudi de la Universitat de Montreal fet a un miler d’alumnes. «És una mena d’antidislèxia, la persona llegeix millor del que comprèn, just el contrari que els dislèctics», explica David Saldaña, professor de la Universitat de Sevilla, que el dissabte 21 d’abril participarà en la primera jornada sobre logopèdia organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya, al Palau Macaya de Barcelona.

A l’hora de llegir un text es passa per dos nivells: el de descodificació de les grafies a sons i el de la comprensió del llenguatge. «Els dislèctics tenen problemes en el primer i en canvi els autistes, en el segon», puntualitza el director del màster de Dificultats de l’Aprenentatge de la UOC, Llorenç Andreu Barrachina.

Per a vèncer aquest trastorn i que el nen pugui assolir una plena autonomia a l’hora de llegir, els experts recomanen intervenir primer en el «llenguatge oral». «Acostuma a ser el que realment provoca aquest problema de comprensió, per això és important mirar si el menor té limitacions amb la sintaxi, amb el vocabulari...», diu Saldaña.

Un cop s’ha actuat en aquest àmbit hi ha dues fases més que faciliten la comprensió del text en nens que pateixen autisme. Per una banda, explicitar tot el que passa en la lectura. «No s’ha de donar per suposat que ho comprenen tot. Per exemple, si un llibre diu que el protagonista no va agafar el paraigües i quan va arribar a la feina estava xop, la gent es fa la seva representació mental i entén que plou. En el cas dels autistes no és així i se’ls ha d’explicitar que plou». L’altra fase d’actuació és explicar-los la utilitat de la lectura. «Se’ls ha de deixar clar per a què els servirà, si serà per exemple per a comprendre les instruccions d’alguna cosa, per a arribar a algun lloc...», concreta Saldaña.

El professor de la Universitat de Sevilla insisteix que el autisme és una «discapacitat social», una «dificultat» de comprendre els altres de manera intuïtiva. «Tots tenim una mena d’instint per saber relacionar-nos socialment, però els autistes no; per tant, com més els explicitis i els concretis les coses, millor», deixa clar.

A banda de Saldaña, en la I Jornada Trastorns de la Comunicació i de la Deglució, impulsada pel nou grau interuniversitari de Logopèdia (UVic-UCC, UOC) dirigit per Alfonso Igualada, també hi intervindrà la professora de la Columbia University Catherine Crowley, que explicarà com es fa una bona avaluació del llenguatge a nivell cultural i lingüístic, més enllà dels actuals criteris estandarditzats que hi ha de preescolar fins a l’edat escolar, i el doctor de la Universitat Autònoma de Barcelona Pere Clavé, que aprofundirà en el diagnòstic i tractament actual de la disfàgia orofaríngia, un trastorn que dificulta la ingesta d’aliments, en gent gran i pacients neurològics.


Dos de cada 30 nens tenen trastorns greus del llenguatge

A banda dels nens amb autisme, Igualada deixa clar que les dificultats d’expressió també les pateixen menors sense aquesta patologia. Un estudi recent –detalla‒ conclou que a cada aula de trenta infants de quatre a cinc anys n’hi ha dos que tenen trastorns greus del llenguatge de causa desconeguda. «Els anomenem trastorns de desenvolupament del llenguatge (TDL). I això té una incidència clara en el desenvolupament acadèmic posterior i comporta dificultats emocionals, socials i conductuals», alerta.

 

#expertsUOC

Foto del professor Llorenç Andreu Barrachina

Llorenç Andreu Barrachina

Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Director del màster universitari de Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns del llenguatge / Director del grau de Logopèdia (UOC)

Expert/a en: Adquisició i desenvolupament del llenguatge, dificultats de l'aprenentatge i trastorns del llenguatge.

Àmbit de coneixement: Psicologia de l'educació.

Veure fitxa