25/4/18 · Estudis d'Economia i Empresa

Espanya és el país de la Unió Europea on creix més la preocupació per la corrupció

Malgrat la conscienciació ciutadana, part de la societat encara justifica comportaments deshonestos i, segons els experts, els poders públics no els persegueixen
Foto: <a href="https://unsplash.com/photos/DurC25GdOvk" target="_blank">Joakim Honkasalo // Unsplash (CC)</a>

El cas Gürtel, el cas Palau, el cas Nóos, el cas Pretòria, el cas dels ERO… La llista és llarga, cada vegada més. A part dels noms, les xifres també reflecteixen un augment de la corrupció. A l’Estat espanyol, segons dades del Ministeri de l’Interior, el nombre de detinguts per aquests delictes es va incrementar des dels 389 el 2010 fins a superar els 2.400 l’any 2015. A més, les investigacions també es van multiplicar: de 366 casos oberts el 2010 es va passar a 1.108 investigacions en marxa el 2015. Ha augmentat la corrupció o la seva persecució? Passa factura als partits, sindicats i organitzacions que s’han vist implicats en aquests casos? La societat està normalitzant aquestes pràctiques o bé, al contrari, les denuncia cada vegada més?

Segons l’organització Transparència Internacional, Espanya és el país de la Unió Europea on ha crescut més la percepció de la corrupció els darrers cinc anys. Segons l’índex de percepció de la corrupció de 2017, en què es van analitzar 180 països, Espanya reculava. L’índex, que valora de 0 a 100 la percepció de corrupció i en què 0 és corrupte i 100 la màxima transparència, Espanya va obtenir una puntuació de 57 durant l’any 2017, mentre que l’any 2000 les xifres eren molt més positives i la puntuació espanyola va ser de 70.

La corrupció en la contractació pública costa cada any als espanyols 48.000 milions d’euros, segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). A més, la corrupció és assenyalada pels ciutadans com el segon principal problema després de l’atur en el darrer baròmetre del CIS.

El catedràtic de Dret Administratiu de la UOC Agustí Cerrillo assegura que bona part de l’augment de les investigacions i els arrestos per corrupció es deu a més sensibilització social i a un augment dels recursos a les institucions encarregades de lluitar contra aquestes pràctiques. Per a Cerrillo, si bé la corrupció ha estat institucionalitzada i normalitzada a Espanya durant dècades, ara es viu un canvi de tendència, un canvi que el catedràtic situa en un moment ben concret. «Des del moment en què la crisi econòmica s’agreuja, ja fa més d’una dècada, la gent es comença a preocupar per la corrupció i pressiona els governants i els partits polítics perquè adoptin més mesures per a lluitar-hi», reflexiona Cerrillo.

Malgrat aquesta conscienciació ciutadana, per què els partits afectats continuen guanyant eleccions i governant? «La corrupció no és l’únic element que determina el vot de la ciutadania, que és multifactorial», assenyala Cerrillo. Malgrat que les urnes tornin a atorgar governs, en alguns casos, a persones afectades per escàndols de corrupció, el catedràtic de Dret Administratiu subratlla que guanyen terreny partits que tenen la lluita contra la corrupció com una de les principals propostes del seu programa electoral. Es tracta de formacions com ara Ciutadans o Podem i, en el seu moment, UPyD.


Corrupció normalitzada a petita escala

«Hi ha una altra part de la població que fa tot el possible per no normalitzar aquesta situació de corrupció i la intenta fer més que visible amb una sèrie d’accions», assegura Josep Vivas, expert en psicologia social de la UOC. Activistes, alertadors, polítics i altres perfils intenten erradicar unes pràctiques que, al mateix temps, són normalitzades per una part de la població i continuen pervivint a les institucions. «Les conductes més greus generen descrèdit i rebuig social, però quan en una enquesta es pregunta a la gent si aprofitaria el fet de tenir un familiar metge per a poder-se saltar les llistes d’espera de la sanitat pública, un percentatge força elevat respon que sí», admet Vivas.

Alguns sectors de la població resten importància a fraus a la Seguretat Social o normalitzen «pagaments en B», comportaments que els experts atribueixen a una manca de cultura democràtica, a la pervivència de pràctiques poc honestes d’altres èpoques de la història com ara la dictadura franquista. «No hi ha hagut cap trencament entre les pràctiques polítiques i econòmiques que es donaven en la dictadura i les que s’han donat en el que han anomenat l’Estat democràtic espanyol. Tot això que passa ara és que es visualitza una corrupció que estava més que amagada», assegura Vivas. Al seu torn, Cerrillo afegeix: «Algunes institucions públiques continuen funcionant amb una lògica pròpia d’altres èpoques: d’opacitat, d’amiguisme, de clientelisme». Per a Vivas, la penetració de la corrupció també es deu a un problema ètic generalitzat: «No hi ha ètica per enlloc en cap de les professions. Tampoc en la política. Això no passa en altres països».


Més codis ètics i més transparència

A més de la història o de la manca d’ètica, Cerrillo atribueix la proliferació de comportaments deshonestos a altres factors, com ara la complexitat de complir algunes normatives, la manca de controls efectius o els baixos estàndards ètics d’alguns polítics i treballadors públics. Per a aquest catedràtic de Dret Administratiu, hi ha diversos aspectes que cal millorar per a fer més efectiva la lluita contra la corrupció. Entre aquests aspecte hi hauria complir les recomanacions que el Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa va fer a l’Estat espanyol el 2013 i que, a principi d’aquest any, encara no s’havien complert del tot, com denunciava el mateix GRECO.

Cal, assenyala Cerrillo, aplicar codis ètics en el poder judicial i en l’àmbit parlamentari a més de crear un registre de grups de pressió (lobbys), mesura que s’ha aprovat a Catalunya però no en l’àmbit espanyol. A més, segons aquest catedràtic de la UOC, caldria «continuar aprofundint en la transparència de les administracions públiques», i també fer pública l’agenda de càrrecs públics, millorar la legislació penal i «prohibir que es puguin indultar polítics que havien estat condemnats per casos de corrupció», fet que genera desconfiança entre la ciutadania.

Cerrillo proposa «establir mecanismes que facilitin la denúncia de casos de corrupció i de protecció del denunciant per a evitar que aquella persona que sap el cas de corrupció no hagi de patir les represàlies per haver fet el pas». El catedràtic de Dret Administratiu recomana també «facilitar que la ciutadania tingui un paper més important en tot aquest procés de control i lluita contra la corrupció».

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits