30/4/18 · Recerca

Controla els cultius des del mòbil i redueix un 30% els costos

Investigadors de la UOC desenvolupen aplicacions de baix cost per a cultius poc productius
Foto: <a href="https://pixabay.com/en/spraying-sugar-cane-sugar-cane-2746350/" target="_blank">Herney Gómez / Pixabay</a> (CC)

El mercat de robots i drons per a l’agricultura mou 2.600 milions d’euros l’any i la xifra es triplicarà el 2022 fins a arribar a 8.900 milions d’euros. La robòtica i la internet de les coses aplicada a l’agricultura permeten, per exemple, conèixer en temps real i amb precisió l’estat dels cultius i, per tant, que la producció i l’ús de recursos ambientals siguin més eficients. Gradiant, el centre tecnològic de referència a Galícia, estima que el monitoratge en línia amb sensors pot reduir fins a un 30% els costos de manteniment d’una explotació agrícola. La mitja taronja de l’agricultura de precisió és el telèfon intel·ligent o la tauleta, que permeten actualitzar els indicadors i disposar d’informació en temps real

El sector vinícola és un dels pioners en l’aplicació d’agricultura 2.0 perquè, de la mateixa manera que passa amb el sector de la fruita, es tracta d’un cultiu que genera un alt volum de negoci. Empreses com Codorníu van ser de les primeres a experimentar amb aquest tipus de tecnologia. «Fer una inversió en aquests sectors és assumible, però el repte és aconseguir que cultius que no generen tants diners també se’n puguin beneficiar, per exemple, els cereals», explica Xavier Vilajosana, cap del grup de recerca WiNe de l’IN3 de la UOC. Vilajosana, especialitzat en la internet de les coses, posa el focus a obrir línies de recerca per a abaratir solucions tecnològiques digitals i que també «siguin accessibles» per als sectors productius que no són tan rendibles.

En aquest sentit, l’equip de recerca de Vilajosana té dos projectes encara en fase embrionària però que beuen d’aquesta filosofia. D’una banda, un projecte per a desenvolupar sistemes sensors per a l’agricultura amb cost final per sota de tres euros per sensor. El segon projecte, impulsat des dels grups de recerca de l’IN3 CareNet i TURBA Lab, té una dimensió social: conscienciar la societat de l’efecte humà en la contaminació de l’aigua. El mètode? Instal·lar sensors a les fonts del territori català i publicar els resultats de presència de nitrats i elements contaminants en temps real. La iniciativa vol començar per les zones d’alta activitat agrícola com Osona i, en una segona fase, estendre-la arreu del territori. En tots dos casos, un dels objectius dels investigadors és desenvolupar i provar solucions tecnològiques de baix cost aplicables a l’agricultura digital.


Sector a l’alça

Els consultors sobre tecnologia agrícola Markets and Markets preveuen que l’agricultura de precisió creixerà un 13,5% cada any entre el 2016 i el 2022. Els experts destaquen que l’agricultura digital o de precisió ha de fer que el sector sigui més eficient i productiu.

Fins i tot podria ajudar a encarar el repte d’alimentar un món superpoblat de 9.000 milions de persones l’any 2050. De moment, a Polònia ja es fan servir drons per a afavorir la pol·linització davant de la davallada de la població d’abelles. També s’ha desenvolupat la plataforma Expert, que inclou models predictius de malalties dels principals cultius de blat, civada, remolatxa i patata. A Catalunya, els centres IRTA són un dels referents en aquest tipus d’iniciatives.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca