L'escriptura com a teràpia per superar experiències traumàtiques

Escriure disminueix l'estrès, millora l'autoconeixement i el funcionament del sistema immune de les persones afectades per la mort d'un familiar o un accident

La pèrdua d’una persona estimada, una separació conflictiva o un accident de cotxe són experiències traumàtiques que són difícils de superar per a les persones. En aquests casos, l’escriptura expressiva, entesa com aquella en què la persona afectada escriu sobre els seus pensaments, emocions i sentiments més profunds relacionats amb la vivència estressant, es revela com una eina terapèutica per a combatre aquestes situacions. «Diferents estudis apunten que la majoria de les persones obtenen millores significatives en la salut, tant en el pla psicològic com en el fisiològic, al cap de dos o tres mesos de seguir aquest procés terapèutic», explica el professor de la UOC, Adrián Montesano, expert en psicoteràpia. 
 
Després d’una situació traumàtica, un dels reptes més importants és integrar l’experiència en la identitat de la persona. En aquest sentit, l’escriptura expressiva ajuda a aclarir i interioritzar el que ha passat. «Les persones són éssers narratius i, per tant, el seu benestar depèn del grau en què puguin reflectir les seves tensions vitals en la història que s’expliquen a elles mateixes i que expliquen als altres sobre qui van ser, qui són i qui volen ser. Aquesta mena d’exercici ajuda, en definitiva, a processar la informació i a conversar d’una manera diferent que el pensament, amb més profunditat i amb una altra perspectiva», apunta l’expert.  
 
A diferència de la parla i el pensament, l’escriptura demana una formulació i un ordre lingüístics. Per a la professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, Mireia Cabero, permet ser detallista, específic i discernir el jo, dels altres. Tota aquesta formulació correcta del text ajuda a prendre consciència dels processos emocionals d’alta intensitat per mitjà de l’ordre. «La consciència i la comprensió emocional són clau perquè la persona pugui integrar la seva experiència i així trobar la seva fórmula per a superar-la», remarca.
 
A més de disminuir l’estrès, curar velles ferides, millorar les relacions interpersonals, conèixer-se més a un mateix i millorar les estratègies d’afrontament, aquest tipus d’escriptura també ajuda a millorar el funcionament del sistema immune i l’estat de salut. «S’han observat resultats positius en malalties mèdiques com l’asma, l’artritis, el VIH i la sida, problemes cardiovasculars o el càncer. No obstant això, on més s’ha estudiat i s’ha expandit la seva aplicació clínica és en el camp de l’estrès posttraumàtic», assenyala Montesano, també col·laborador del grup de recerca Psicologia, Salut i Xarxa (PSINET) de la UOC.


Consells d’escriptura per a curar ferides

És igual escriure a mà o amb un ordinador en aquestes situacions? Per a l’expert, és indistint. El que és important és que la persona pugui generar un ritual d’escriptura en què es pugui concentrar alguns minuts de manera còmoda i sense distraccions en la tasca. Hi ha molts tipus d’exercicis i els seus beneficis sorgeixen en moments diferents segons les persones. Per a Montesano, el que és millor és que es puguin personalitzar i, per això, recomana consultar algun professional de teràpia narrativa.

«Un exemple d'exercici bàsic és escriure sobre l’experiència traumàtica durant 20 o 30 minuts al dia durant tres o quatre dies, activitat que aporta els primers beneficis en algunes persones», explica l'expert. «Consisteix en trobar un moment en el qual la persona se senti còmoda i llavors focalitzar-se en els pensaments i sentiments més profunds sobre l'esdeveniment estressant. No importa el tema sobre el qual es desitgi escriure sinó que la persona afectada es pugui deixar anar i explori el que sent i pensa en aquell moment. Es tracta d'escriure de forma continuada i sense preocupar-se per l'ortografia, la gramàtica o l'estil». En definitiva, el rellevant és el desenvolupament de la història al llarg dels diferents escrits. «Si en acabar l'escriptura, hi ha persones que se senten una mica tristes, aquesta sensació sol desaparèixer en un parell d'hores», afegeix.   

Per a la psicòloga, el que és més important d’aquest exercici és que la persona afectada escrigui quan es necessiti comprendre. L’escriptura no cal que sigui perfecta: «No es busca bellesa en el text, sinó claredat». Un cop acabat el text, se’n pot fer el que es consideri més oportú: desar-lo, llençar-lo, cremar-lo, etc. De totes maneres, l’experta suggereix desar-lo, perquè, passats alguns dies o alguns mesos, es pugui rellegir, no amb la finalitat que la persona es jutgi a si mateixa, sinó perquè pugui comprendre com s’ha pogut sentir en un moment de la seva vida. L’objectiu és l’autoaprenentatge», remarca. I sobretot, l'experta recorda que les persones amb experiències traumàtiques d’alta intensitat necessiten més temps per a integrar l’eina i adonar-se dels beneficis.  

 

Experts UOC

Foto del professor Adrián Montesano

Adrián Montesano del Campo

Expert/a en: Models i processos de canvi en psicoteràpia, construcció del self i els altres, relacions interpersonals, teràpia sexual i de parella, teràpia familiar.

Àmbit de coneixement: Personalitat, avaluació i tractaments psicològics, i salut i xarxa.

Veure fitxa