Una fotografia en què se’t vegi somrient, amb posat natural, en color i que no sigui feta per un professional, sinó per un amic o una amiga. Aquests són els consells que la dissenyadora Agatha Ruiz de la Prada dona a l’hora d’inserir un retrat personal a Ourtime, una aplicació mòbil perquè els més grans de 50 anys puguin trobar la parella ideal.
L’auge de l’amor en línia i les plataformes de contactes per a trobar parella són tendència. Un estudi del Pew Research Center reflecteix que el públic de més de 50 anys, la generació coneguda com a baby boomers, cada vegada recorre més a aquests recursos per lligar. Concretament, entre 2013 i 2015 es va duplicar el nombre de registres d’usuaris d’entre 55 i 64 anys. «Aquestes eines fan possible buscar una relació de manera fàcil i còmoda des de casa», assegura Montserrat Lacalle, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, actualment hi ha més de sis milions d’espanyols solters que superen aquesta edat i, de fet, és la franja en què creix més la taxa de divorcis, que gairebé ha arribat a 34.000 durant l’any 2017.
Tendència a allargar la joventut
«La societat canvia i cada vegada els cicles vitals s’allarguen més, de manera que ja no tenen una sola línia d’evolució, sinó moltes», raona el sociòleg de la UOC Francesc Núñez, expert en emocions. Segons Núñez, hi ha una tendència social a resistir-se a fer-se gran i a allargar la joventut tant com sigui possible, no solament amb l’estil de vestir, sinó també amb la manera d’optimitzar el lleure, de comportar-se i de tenir cura de l’aspecte corporal. Lacalle hi coincideix, assegurant que les persones «cada vegada són més individualistes i ja no es conformen amb una relació que no els satisfà, perquè una separació ja no es viu d’una manera tan negativa com fa uns quants anys».
El professor apunta que una de les promeses de la societat actual, caracteritzada pel consumisme, és «trobar la satisfacció en el desig constant», de manera que cada vegada hi ha «menys compromís en les relacions». També explica que sovint la «rutina viscuda com una pèrdua de sentit» pot portar les persones a separar-se i registrar-se en aquestes aplicacions, cada cop més segmentades i especialitzades segons l’edat, l’estat civil o l’orientació sexual.
«La tecnologia ha canviat molt els protocols de l’amor i ha donat lloc a una racionalització i una mercantilització de les relacions sentimentals, en la qual els subjectes han passat a actuar com a consumidors i productes d’un mercat amorós», raona aquest sociòleg. Segons Núñez, aquests càlculs matemàtics fan que, un cop superada la barrera de la trobada física, «les possibilitats d’èxit de la relació siguin més grans», ja que prèviament hi ha hagut una selecció molt acurada i sistemàtica adaptada al perfil de l’usuari i les seves afinitats.
És més complicat enamorar-se als 50 anys?
«Només s’enamora qui vol i hi està predisposat», subratlla Núñez. Una visió molt semblant és la de Lacalle, que assegura que la capacitat d’estimar, el fet d’enamorar-se i la il·lusió «són presents al llarg de la tota vida». Tot i això, destaca que cal diferenciar entre les persones de 50, 60 i 70 anys, ja que «la diferència d’edat en aquest rang pot marcar diferències a l’hora de començar una relació».
Malgrat això, els professors asseguren que enamorar-se a aquesta edat pot ser més complicat que fer-ho d’adolescent, ja que, quan les persones es fan grans, «es tornen més exigents i s’arrisquen menys». Lacalle apunta que també hi pot haver altres dificultats externes, com ara «relacions anteriors negatives que actuen com a fre de noves experiències».
«Aquestes plataformes s’erigeixen com a promesa perquè les persones es puguin tornar a sentir joves i més actives que mai després de la cinquantena, entrant a formar part d’un mercat amorós com a consumidors amb un ampli ventall de productes per triar», conclou el professor.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció