30/7/18 · Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions

Per què reiniciar l'ordinador és la solució a (gairebé) tots els problemes

L'acció esborra la memòria de treball de l'ordinador, que torna a començar a partir d'un punt en què funcionava correctament
Foto: Nordwood Themes / Unsplash (CC)

Foto: Nordwood Themes / Unsplash (CC)

L’ordinador s’ha penjat, el programa no respon i la pregunta de l’informàtic és: «Ja l’has reiniciat?». Robert Clarisó, director del màster universitari d’Enginyeria Informàtica de la UOC i investigador del grup SOM Research Lab, afirma que l’acció més efectiva perquè l’ordinador torni a funcionar correctament és reiniciar-lo. Fer-ho esborra la memòria de treball de l’ordinador, que comença a partir d’un punt en què funcionava correctament. «La clau és que no cal entendre quin era el problema o què el causava. Si era una situació excepcional, és possible que no es torni a produir», assenyala.


Per què és efectiu reiniciar?

«En primer lloc, es resolen diferents tipus de problemes al mateix temps: programes en bucle que gasten més del compte o també problemes de memòria», explica Clarisó. En segon lloc, no cal dedicar temps a diagnosticar la causa del problema, l’acció és ràpida. «I el tercer punt i el més important: si l’error apareixia per una combinació de circumstàncies poc habituals, segurament no es tornarà a produir», indica.


Per què es penja l’ordinador?

A vegades pot ser per la fallada d’una aplicació. Per exemple, quan un error de programació fa que consumeixi més recursos del compte, i això alenteix altres processos. Clarisó afegeix que també passa per problemes de memòria: un programa intenta accedir a part de la memòria de l’ordinador que no havia sol·licitat o que havia decidit alliberar en un primer moment. «Un tercer factor són les errades del sistema operatiu», exemplifica, quan el sistema manté, per exemple, recursos permanentment bloquejats sense poder-los utilitzar.


Quins problemes no soluciona reiniciar?

Reiniciar no soluciona problemes de maquinari, és a dir, els que afecten les parts físiques de l’ordinador. Tampoc corregeix problemes de configuració que afectin al registre o fitxers del disc, ja que es tornaran a produir al llegir la informació després d’arrancar. «No elimina programari maliciós (malware) –virus o troians– en cas que n’hi hagi, ni la falta de potència del nostre ordinador, sigui perquè executa massa programes en arrencar o perquè el programa necessita més recursos dels que tenim», afirma.


Com es pot tenir més bona cura de l’ordinador?

Aquest expert dona tres consells principals: mantenir actualitzat el sistema operatiu i les aplicacions que s’utilitzen; programar la suspensió quan fa estona que no el fem servir i disposar d’algun sistema d’alimentació ininterrompuda (SAI) per a evitar que l’ordinador perdi el corrent sobtadament en cas de caiguda de tensió.


Es pot deixar dies engegat?

«No és obligatori apagar-lo, la majoria de servidors funcionen totes les hores del dia sense problemes. Deixar-lo sempre funcionant té un impacte sobre la vida útil d’alguns components de l’ordinador, a més del consum energètic. Per això és desitjable apagar-lo si estarem un període de temps llarg sense utilitzar-lo, o almenys fer-lo hibernar», explica Clarisó.

Un altre dels grans mites sobre la informàtica és si recomanable executar sempre la darrera versió disponible del sistema operatiu. Hi ha usuaris a qui no agrada fer-ho, perquè asseguren que cada cop que actualitzen el sistema, el mòbil funciona pitjor. Per al bon funcionament del dispositiu, aquest expert es mostra partidari d’executar-ne sempre la darrera versió disponible. «Així queda assegurat que tots els errors i forats de seguretat estan corregits», explica. Tanmateix, pel que fa a les pors, afegeix aquest expert, «hi ha elements de veritat». «Les noves versions del sistema operatiu arreglen problemes de seguretat, hi afegeixen millores, però també acostumen a necessitar més memòria, més ús del processador, més consum de bateria, recursos que en un dispositiu recent poden ser imperceptibles, però que en dispositius més antics poden provocar més lentitud en algunes funcions», comenta Clarisó.

L’etern debat que envolta els mòbils és sobre la seva vida útil, que molts perceben com a molt curta. Hi ha components del hardware del telèfon, però, que tenen una vida limitada. Les bateries, per exemple, tenen un nombre limitat de cicles de càrrega, igual que el sistema operatiu i les aplicacions, que també acaben caducant. «Aquest tema és discutible. Possiblement es podria dissenyar un dispositiu més durador... però tampoc no té sentit tenir un dispositiu que duri vint anys si al cap de dos anys no disposes d’actualitzacions del sistema operatiu», assenyala Clarisó. «A més, en un telèfon antic pot ser que les noves aplicacions no funcionin bé o que funcionin massa lentament», afegeix.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits