Snapchat, enterrada per Instagram

Lluitar contra un gegant com Instagram o Facebook no és fàcil i Snapchat ho sap i ho pateix. La xarxa en celebra aquest setembre el setè aniversari amb la primera caiguda d'usuaris de la seva història. Segons Statista, la seva audiència ha caigut de 191 milions d’usuaris diaris durant el primer trimestre del 2018, a 188 milions el segon trimestre, caiguda alarmant que va lligada a l’èxit dels seus competidors.

Instagram Stories té més de quatre-cents milions d’usuaris diaris en el seu segon any de vida, Facebook Stories n’ha aconseguit 150 milions diaris i WhatsApp Status, tot i ser una xarxa amb característiques diferents, té 450 milions d’usuaris actius al dia. L’èxit s’explica, en part, gràcies a la incorporació del tret més característic de Snapchat: els continguts efímers. «El seu fracàs no es deu únicament al fet que els seus competidors han copiat, obertament i descarada, la seva fórmula de comunicació efímera, també han comès errors», alerta Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

«A començament d’any va dur a terme un redisseny impopular de l’aplicació que va generar un rebuig ampli dels seus usuaris, sumat a la influència negativa de certs famosos convertits en detractors de l’aplicació (com la model Kylie Jenner o la cantant Rihanna) i a una incorporació progressiva d’usuaris madurs que ha fet fugir el seu perfil més potent, els adolescents», afirma. Per a Lalueza, l’aura «transgressora[PGV1]  i cool» de Snapchat, que era un dels seus grans reclams davant d’altres xarxes més madures i arrelades com Instagram o Facebook, s’ha erradicat amb el mimetisme dels competidors i l’entrada d’un públic objectiu més ampli.

La professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Ana Isabel Bernal-Triviño alerta que no preveure el creixement d’un gegant també és un error, i Snapchat va ser incapaç de controlar la dimensió de les altres plataformes. «Quan Facebook compra Instagram, la quantitat d’usuaris potencials que té es trasllada a aquesta última. Es retroalimenta i el seu creixement de públic és exponencial», explica. Segons Bernal-Triviño, les plataformes que tenen més audiència són aquelles en què la gent tendeix a concentrar-se, i són les que triomfen. Alguns usuaris expressen precisament la seva frustració davant de la falta de grans audiències a Snapchat. Pel que fa al màrqueting, els problemes de control de l’audiència i dels seguidors que té la xarxa han posat barreres a marques i influenciadors per a utilitzar-la com a plataforma de venda.

El gran negoci del contingut efímer

Cap a final del 2012, Zuckerberg ja va veure en els vídeos caducs i les màscares de Snapchat un gran negoci. Va arribar a oferir nou mil milions de dòlars als seus creadors, que es van mantenir ferms en el seu projecte. Davant de la resistència, l’estratègia va ser mimetitzar les característiques principals de Snapchat per a guanyar terreny i mantenir la seva hegemonia. «El fet d’erosionar Snapchat desactiva l’amenaça que podia haver significat una aplicació que no es deixava comprar pel gegant de Menlo Park i que atreia poderosament l’usuari més jove, que és qui marca tendència en matèria de plataformes socials», puntualitza Lalueza.

Les màscares també són per als usuaris madurs

Amb la introducció d’Instagram Stories, l’agost del 2016, i de Facebook Stories, el març del 2017, es dona l’oportunitat que un ventall de població més ampli i més divers utilitzi un format comunicatiu fins ara reservat als adolescents. «Aquest tipus de narrativa deixa de centrar-se en la població més jove i es popularitza. Avui, independentment de la seva edat, qualsevol usuari la utilitza com un canal de comunicació», considera Bernal-Triviño. Lalueza afegeix que oferir a l’usuari més novetats de tendència pot contribuir a fidelitzar-lo.

«Alhora, Facebook és una xarxa en declivi entre el públic més jove; amb Stories aconsegueix captar un públic objectiu jove, que és justament l’aspecte en què era més feble», considera Lalueza. Tot i que els adolescents són molt reticents a compartir xarxes amb els seus pares, cedeixen amb raons de pes. «No són aliens als gustos i prestacions que aquestes xarxes madures però renovades els ofereixen», explica. «Els famosos tenen una activitat altíssima en aquestes xarxes i això actua com a esquer, els joves s’emmirallen en els seus ídols i volen compartir espai i, a més, hi ha l’efecte de taca d’oli. En el moment en què un volum important d’usuaris d’aquesta edat té una activitat important en aquesta xarxa social, empeny els altres a ser-hi».

Quin serà el futur de Snapchat?

Tant Lalueza com Bernal-Triviño li prediuen un futur poc optimista. «Tret que sigui absorbida o comprada per un altre gegant tecnològic, la pèrdua de la seva quota de mercat i la caiguda de les accions en comportarà la desaparició. L’única via per a salvar-se és que faci un nou desenvolupament que sigui innovador per a diferenciar-se de la competència, que ha absorbit els seus seguidors», conclou Bernal-Triviño.