17/10/18

Preparat per anar a la universitat amb vuit anys?

Els problemes emocionals i de socialització són els obstacles principals dels nens amb altes capacitats que salten de curs
Foto: Cèlia Atset / UOC

Foto: Cèlia Atset / UOC

El nen belga Laurent Simons, amb un quocient intel·lectual de 145, va acabar l’ensenyament secundari el curs passat amb només vuit anys, deu abans del que és previst, i enguany ha entrat a la universitat. Segons psicòlegs de la UOC aquest salt tan dràstic li podria comportar problemes emocionals i de socialització, i aposten per dotar els professors de més eines a l’hora de detectar infants amb altes capacitats i adaptar el currículum a les seves necessitats.

Segons els professors col·laboradors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC Ramon Duch i Raúl Tárraga, quan es planteja l’acceleració escolar per a un estudiant amb altes capacitats, s’han de mesurar molt bé els beneficis curriculars, però també les repercussions que aquest fet pot tenir en l’aspecte emocional i en l’adaptació social. Entre els riscos que hi veuen hi ha les poques possibilitats que tindrà l’infant d’interactuar amb nens de la seva edat, sentir-se fora de lloc en un context ―la universitat― dissenyat per a estudiants adults i la pèrdua de moltes experiències pròpies de la infantesa.

«Es perdrà l’entrenament social del dia a dia, tot el que no té a veure amb continguts i currículum. Per exemple, saber-se comportar al pati, fer-se bromes amb els amics de primària i secundària i socialitzar-se amb els seus iguals. Això repercutirà en la construcció de la seva identitat», explica Tárraga, professor del màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge. Per això, aquest expert pensa que avançar el nen deu cursos és «una barbaritat», i tant ell com Duch afegeixen que la preadolescència i l’adolescència són períodes molt fràgils de la vida en els quals entren en joc molts elements que poden repercutir en l’equilibri i l’estabilitat dels infants.

La també professora del màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC Esperança González insisteix que per als infants, «tan necessari com beure, menjar i dormir és jugar i trobar-se amb els seus iguals. L’acceleració escolar també podria redundar en el desenvolupament afectiu i sexual del nen, en la seva empatia i en la seva capacitat de resoldre conflictes», concreta.

Aquesta experta explica altres problemes que es poden derivar de l’avançament de curs en les persones amb altes capacitats. Per exemple, si l’infant no està preparat, separar-se dels seus amics pot ser un trauma. I, de vegades, les diferències físiques amb els nous companys de pupitre poden derivar en casos d’assetjament.

Per a González, els infants que salten de curs sovint estan molt pressionats, fins i tot per la mateixa família. Que el nen tregui un set en una matèria pot ser una frustració per als pares, que pensen que amb la seva capacitat sempre ha de treure un deu. En aquest sentit, González, que també és psicòloga, recomana als pares que canviïn la mirada que tenen sobre aquest fill. «Molts venen a la consulta preguntant-se què han de fer amb el seu fill superdotat. Els diem que intentin que el nen jugui amb altres nens, que no el vegin només com un infant que té altes capacitats», explica. El professorat, si no està ben format, també pot incidir negativament en el nen. «Hi ha mestres que els veuen com una amenaça o com uns impertinents», explica.


Molts casos sense diagnosticar

Hi ha infants amb altes capacitats que pateixen fracàs escolar, fet que pot semblar una paradoxa. Segons González, això es deu a la pressió social i a l’avorriment. «Es desmotiven; necessiten un enriquiment curricular, fer tasques que esdevinguin un repte, ja que, si no, perden motivació i poden arribar a rebutjar l’escola», afegeix Tárraga, que considera que el sistema educatiu actual no està prou preparat per a detectar nens amb altes capacitats. I no ho està ―explica― perquè normalment aquests nens són «l’última prioritat» quan parlem d’infants amb necessitats específiques. «Altres trastorns, com ara l’autisme o la hiperactivitat, preocupen més», manté.

Segons dades del Ministeri de Cultura i Esport, a final del curs 2016-2017 només hi havia identificats poc més de 27.000 alumnes amb altes capacitats dels més de 8 milions d’alumnes no universitaris escolaritzats, xifra que representa el 0,33% del total. Les dades no coincideixen amb les recollides per l’Associació Espanyola per a Superdotats i amb Talent, que assegura que hi ha diversos estudis que situen la superdotació entre el 2% i el 10% dels alumnes. Dels no diagnosticats, s’estima que la meitat tindrà fracàs escolar. Pel que fa al perfil, es detecten més nens amb altes capacitats que no pas nenes, cosa que no significa que n’hi hagi menys, sinó que elles tendeixen a dissimular més la seva condició i passen més desapercebudes.

Els experts consideren que les escoles necessitarien més recursos i més formació del professorat en aquesta detecció, concretament del tutor, que és qui passa més hores a classe amb el l’infant. Tárraga no és partidari de les escoles exclusives per a infants amb altes capacitats. «Segregar per baixes o altes capacitats és igual de dolent», alerta.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits