La revolució digital obliga a les universitats a reinventar-se per millorar el servei als estudiants i ser més eficients

La transformació digital ha afectat de manera diferent les empreses. Hi ha organitzacions que han aprofitat aquesta transformació per a néixer i créixer, com Amazon, Netflix, Coursera o diferents empreses emergents o startups. Però hi ha un tipus de companyies que han hagut de reinventar el seu model adaptant-se a les noves dinàmiques digitals i socials. És el cas de les universitats, que han d'aplicar nous models de gestió tecnològica que satisfacin les necessitats dels estudiants i els serveis que necessiten i, alhora, permetin una eficiència administrativa.

Durant la reunió de la xarxa de vicerectors i responsables d'administració i finances de les 38 universitats europees i sud-americanes que formen part del Centro Interamericano de Desarrollo (CINDA), que se celebra a Barcelona entre el 17 i el 19 d'octubre, es va reivindicar la necessitat d'adaptar les noves dinàmiques tecnològiques en la gestió universitària. Això implica grans inversions dins de les organitzacions, un estudi del context universitari, governamental i social, fer una implementació escalada i una construcció conjunta amb els implicats i, finalment, una aplicació adequada en la gestió del canvi. «Els nous projectes i millores han d'atendre les necessitats de l'organització des del seu pla estratègic global. Per a les universitats és prioritari adaptar-se a les noves dinàmiques i demandes tecnològiques», va insistir Emili Rubio, vicegerent d'Operacions i director del Pla director de tecnologia de la UOC.

Actualment els vicerectors de les grans universitats de Colòmbia, Xile, Bolívia, Paraguai, Uruguai, Equador, Perú, Argentina, Brasil, Costa Rica, Santo Domingo i Espanya ja impulsen aquests projectes de tecnologia. «Hem de canviar i poder respondre al nivell tecnològic que s'exigeix actualment», va recalcar Alma Lucía Diazgranados, de la Universitat del Nord a Colòmbia. Diazgranados va afegir que algunes de les principals barreres en els processos d'implementació digital són la manca de cultura, el desconeixement i el baix pressupost, una tendència general en les empreses de qualsevol sector d'índole no tecnològica.

En l'estudi d'Educause, publicat a l'inici d'aquest any, recull les deu estratègies i tendències tecnològiques més importants per a les institucions d'educació superior, majoritàriament incloses en els nous plans de desenvolupament digital de les universitats que formen part del CINDA.

1. Ús de les API: interfície de programació d'aplicació.
2. Aules d'aprenentatge actiu.
3. Incorporació de dispositius mòbils en l'ensenyament i aprenentatge.
4. Aplicacions mòbils per a usos institucionals.
5. Tecnologies per a millorar l'anàlisi de les dades dels estudiants.
6. Tecnologies per a planificar i mapar els plans educatius dels estudiants.
7. Centre de dades combinat a les instal·lacions i basat en el núvol.
8. Anàlisi predictiva per a l'èxit de l'estudiant (nivell institucional).
9. Xifratge de la base de dades.
10. Sistemes de planificació d'èxit estudiantil.

Les universitats ja estan implementant algunes d'aquestes accions i la tendència cap a la transformació digital és més evident segons el nombre d'estudiants, la maduració de l'organització i les mides de la gestió administrativa van coincidir a assenyalar els vicerectors i responsables d'administració i finances de les 38 universitats europees i sud-americanes en la trobada a Barcelona.

Entre els aspectes que les institucions de CINDA destaquen més perquè la implementació tecnològica sigui un èxit hi ha:

1. Comptar amb una política clara de tecnologia en l'organització.
2. Alinear els plans estratègics de tota l'organització cap a un mateix objectiu.
3. Usabilitat i accessibilitat intuïtiva de les eines creades.
4. Lideratge conjunt: construcció col·lectiva dels nous alineaments tecnològics.
5. Monitorar permanentment les noves tendències.
6. Donar especial importància a la seguretat informàtica de totes les eines i utilització de dades.
7. Constant comunicació dels avanços a tots els membres de l'organització.
8. Planificació estratègica aplicada a tots els projectes.
9. Plans apropiats de gestió del canvi en l'organització.